» Llibres

DOMÈNEC, Conxita (2016): La Guerra dels Segadors en comedias y en panfletos ibéricos: Una historia contada a dos voces (1640–1652). Kassel: Reichenberger.

MIRALLES, Eulàlia; MALÉ, Jordi (eds.) (2017): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, II. In memoriam Carles Miralles. Barcelona: Universitat de Barcelona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VALSALOBRE, Pep; ZARAGOZA, Verònica (eds.) (2019): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/lLCC.

 

 

VALSALOBRE, Pep; ROSSICH, Albert (eds.) (2019): Un cançoner català del Renaixement a Roma. Les poesies de Joan Salom, astrònom valencià. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, p. 120.

VALSALOBRE, Pep; MELCHOR, Vicent de (eds.) (2019): RAMIS i Ramis, Joan: Lucrècia. Bellcaire d'Empordà: Edicions Vitel·la.

 

 

 

ROSSICH, Albert (2019), Dos panegírics d’Andreu Rey d’Artieda (1604) i Vicent Garcia (1613) pronunciats a l’Estudi General de Lleida. Edició crítica, Lleida, Universitat de Lleida, 284 p. 

 

 

 

 

 

 

 

 

VALSALOBRE, Pep; MIRALLES, Eulàlia (eds.) (2019): PUJOL, Joan: Els poemes de Lepant. Barcelona: Barcino (Biblioteca Barcino).

 

 

 

 

 

» Capítols de llibres

BROWN, Kenneth (2019): «La vida y obra de Cervantes en clave judeoconversa y judeoespañola: parte octava de la serie», en: En el país de Cervantes. Madrid: Visor, 51-97.

DOMÈNEC, Conxita y Andrés Lema-Hincapié (ed.) (2018), El Segundo Quijote (1615): Nuevas interpretaciones cuatro siglos después, Madrid: Vervuert/Iberoamericana.

DOMÈNEC, Conxita (2018), «‘... llenos de pies de piernas humanas’: Don Quijote y Sancho Panza entran en Cataluña», en: El Segundo Quijote (1615): Nuevas interpretaciones cuatro siglos después. Conxita Domènech y Andrés Lema-Hincapié (ed.), Madrid: Vervuert/Iberoamericana,  349–368.

CASTAÑO, Marta (2017): «"Ninguna fou tan amada": la poesia amorosa de Francesc Fontanella a Gileta». Actes del XVII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (València, 7-10 de juliol de 2015), Barcelona/València: AILCC/IEC, p. 27-39.

CASTAÑO, Marta (2018): «La poesia a Gileta», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 181-194.

GARCIA BUSQUETS, Anna (2018): «Els poemes laudatoris de Francesc Fontanella als liminars d’obres d’altres autors», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 135-148.

GARCIA BUSQUETS, Anna (2017): «Els poemes laudatoris de Francesc Fontanella als liminars d’obres d’altres autors», en: Actes del XVII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,  Universitat de València, 7-10 de julio de 2015 [Recurso electrónico] ed. de Manuel Pérez Saldanya y Rafael Roca i Ricart, 71-83.

GILABERT, Gaston (2017): Música y poesía en las comedias de Bances Candamo, Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2017.

GILABERT, Gaston (2018): «Espacios sonoros. La ubicuidad del elemento poético-musical en las comedias de Moreto», en: Christof Strosetzki (ed.), Aspectos actuales del hispanismo mundial: Literatura, Cultura, Lengua, vol. I, Berlín / Boston: De Gruyter, 2018, 436-453.

GILABERT, Gaston (2019): «Poesía cantada como presagio de muerte en el teatro del Siglo de Oro», en: Elena Di Pinto (ed.), Delito y muerte en el teatro del Siglo de Oro, Madrid: Visor, 2019, 89-105.

MIRALLES, Eulàlia; ROSSICH, Albert (2016): «De Perpinyà a Castelló d'Empúries i del farncès al català: l'itinerari vital i lingüístic de Maria Teresa de ponte», dins PRADILLA, M. Àngel (Ed.): Sapientae liberi libertati sapientes. Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, vol. 1, p. 111-119.

MIRALLES, Eulàlia (2016): «La dignitat del barroc català», dins BENEDETTO, N. de; BOU, E. (eds.): Novecento e dintorni. Grilli in Catalogna. Venècia: Ed. Ca’Foscari, p. 97-106.

MIRALLES, Eulàlia (2017): «Una nota sobre Ausoni en el barroc (amb una coda sobre gèneres poètics)», dins JUFRESA, M. (ed.): Els clàssics i la llengua literària: s. XVII-XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 87-110.

MIRALLES, Eulàlia (2017): «Els estudis de literatura catalana», dins Carles Miralles i Solà. Sessió en memòria. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 55-61.

MIRALLES, Eulàlia (2017): «The enigmatic mountain. Canigou's black lake and its demonic beings», dins COROLEU, A.; TAYLOR, B. (eds): Brief forms in medieval and Renaissance Hispanic literature. Cambridge: Cambridge Scholars Publishings, p. 100-113.

MIRALLES, Eulàlia; ZARAGOZA, Verònica (2017): «De las aulas universitarias a la red. Un proyecto innovador aplicado al aprendizaje y difusión de la literatura catalana barroca», dins Congresso In-Red. València: Servicio de Publicaciones de la Universitat Politècnica de València, p. 1-15. En línia.

MIRALLES, Eulàlia (2018): «Espais per a l'èpica: de Lepant a la Guerra de Successió», dins ROCA, R.; PÉREZ SALDANYA, M. (eds.): Del manuscrit a la paraula digital. Amsterdam: John Benjamins, p. 156-174.

MIRALLES, Eulàlia; ROSSICH, Albert (2018): «Un pròleg d'autor», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 75-86.

MIRALLES, Eulàlia (2018): «El manuscrit de Ripoll», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 75-86

MIRALLES, Eulàlia (2018): «Les ambaixades literàries», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 195-206.

MIRALLES, Eulàlia (2018): «Notes sobre les fonts clàssiques i gèneres literaris», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 223-242.

MIRALLES, Eulàlia (2018): «Una biografia poètica de Fontanella», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 243-256.

MIRALLES, Eulàlia; ZARAGOZA, Verònica: «Les poetes de Carles Ros. (Amb notes sobre l'ús del sonet a la València del primer Setcents)», dins ESCARTÍ, V. (ed.): Estudis en honor del professor Dr. Antoni Ferrando. València: Publicacions de la Universitat de València. [En premsa.]

MIRALLES, Eulàlia; ZARAGOZA, Verònica: «La Bíblia en la literatura catalana dels segles XVII-XVIII», dins ANGELATS, J.; ROURE, D.; SANTANACH, J. (eds.): La Bíblia en la literatura catalana, vol. II. Segles XVII-XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [En premsa.]

ROSSICH, Albert (2016): «Próleg» a Pep Vila, Desenganys caducs de la terra, fragments d'una passió culta rossellonesa del barroc (còpia de 1696). Girona: Institut d'estudis Gironins/Associació d'Estudis Rossellonesos, p. 3-5.

ROSSICH, Albert (2018): «Llengua i dialecte al teatre català de l'edat moderna», dins PÉREZ Saldanya, M.; ROCA, R. (eds.): Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes/From Manuscripts to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, p. 94-111.

ROSSICH, Albert (2019): «Jordi Carbonell, estudiós de la literatura catalana», en Jordi Carbonell i de Ballester. Sessió en memòria, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans,  67-75.

ROSSICH, Albert (2019): «Els estudis d’Antoni Ferrando sobre llengua i literatura catalanes de l’edat moderna (i el debat sobre la superioritat del català occidental)», en: Vicent J. Escartí (ed.), Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando, Valencia, Universitat de València, 147-164.

SOGUES, Marc (2016): «"La terra que guarda els records..." L'alta Garrotxa com a lloc de memòria a La punyalada de Marià Vayreda», dins Pujol, E., Solé, Q. (eds.): Una memòria compartida. Els llocs de la memòria dels catalans del nord i del sud, p. 165-182.

SOGUES, Marc (2017): «Les cartes poètiques de Francesc Fontanella», dins PÉREZ Saldanya, M.; ROCA, R.: Actes del XVII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015 [Recurs electrònic], p. 185-198.

SOGUES, Marc (2017): «Noms femenins de la tradició clàssica en la poesia de Francesc Fontanella», dins MIRALLES, E.; MALÉ, J. (eds.): Mites clàssics de en la literatura catalana moderna i contemporània II. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 15-50.

SOGUES, Marc (2019): «Cartes eròtiques per a monges», en: Verònica Zaragoza y Pep Valsalobre (ed.),  Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió, Barcelona / Girona: Institut d’Estudis Catalans / ILCC (UdG), 149-179.

VALSALOBRE, Pep (2017): «Les versions glossades de les Heroides ovidianes a l’edat moderna: Agustí Eura», dins JUFRESA M., eds.: Els clàssics i la llengua literària. Barcelona: IEC.

VALSALOBRE, Pep (2018): «Cap a una edició crítica», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 17-31.

VALSALOBRE, Pep (2018): «Cançoners i ordenació dels textos», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 33-48.

VALSALOBRE, Pep (2018): «Poemes d'atribució dubtosa», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 49-73.

VALSALOBRE, Pep (2018): «L'ègloga urbana: "Ínclita, excelsa Lise generosa"», dins VALSALOBRE, P.; ZARAGOZA, V. (eds.): Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona/Girona: IEC/ILCC, p. 207-221.

ZARAGOZA, Verònica: «Le couvent de Sainte Claire de Perpignan à travers son libre de mémoires», dins POUJADE, P.: Historie de Perpignan. Perpinyà: editorial Trabucaire. [En premsa.]

ZARAGOZA, Verònica (2017):«Lectores, sàvies i escriptores en el temps de Jerònima Galés. La cultura escrita femenina a València en el pas del segle XV al XVI», dins Pasiones bibliográficas II. València: Societat Bibliogràfica Valenciana, p. 147-163.

ZARAGOZA, Verònica (2018): «La Guerra de Successió des d'uns ulls de dona: la crema de Vila-real (1706) narrada per sor Maria Teresa de Jesús d'Agramunt», dins MASCARELL, P. (coord.): Memòria de la destrucció. Xàtiva, 1707 i altres urbicidis. València: Publicacions d'Alfons el Magnànim. [En premsa.]

ZARAGOZA, Verònica (2018): «La tradición poética femenina en la Provincia de San José de la Corona de Aragón (Siglos XVI-XVIII)», dins Os Carmelitas no mundo luso-hispânico. História, Arte e Património. Lisboa: Sociedade de Geografia de Lisboa. [En premsa.]

ZARAGOZA, Verònica (2018): «Les trampes de la fe. Notes sobre la vida i obra de Maria Antònia Ortolà (Senija, c. 1695- ?, d. 1728) a través dels seus processos inquisitorials», dins 6è Congrés d'Estudis de la Marina Alta. Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert - Diputació d'Alacant. [En premsa.]

ZARAGOZA, Verònica (2018):«"Y pasamos por sangre y fuego...". La obra cronística de sor Maria Teresa de Jesús de Agramunt en el contexto de la Guerra de Sucesión (Vila-real, 1706)», dins Autoridad, poder e influencia: Mujeres que hacen Historia, vol. II. Barcelona: Icaria, p. 845-863.

ZARAGOZA, Verònica (2018):«Impresión y legitimación de la escritura femenina en el siglo XVI. A propósito de un canto poético femenino interpolado (Valencia, 1584)», dins MORRÀS, M. (ed.): Espacios en la Edad Media y el Renacimiento. Salamanca: SEMYR, p. 695-719.

ZARAGOZA, Verònica (2018):«L'univers literari femení de l'edat moderna: textos i llengües a l'àmbit català», dins PÉREZ Saldanya, M.; ROCA, R. (eds.): Del manuscrit a la paraula digital. Amsterdam: John Benjamins, p. 67-93.

ZARAGOZA, Verònica (2019): «La Guerra de Successió des d’uns ulls de dona: la crema de Vila-real (1706) narrada per sor Maria Teresa de Jesús d’Agramunt», en: Purificació Mascarell (coord.), Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis, València: Publicacions d’Alfons el Magnànim, 131-157.

ZARAGOZA, Verònica (2020), «Les trampes de la fe. Notes sobre la vida i obra de Maria Antònia Ortolà (Senija, c. 1695- ?, d. 1728) a través dels seus processos inquisitorials», en: 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert. Diputació d’Alacant.

ZARAGOZA, Verònica (2020), «Legitimación póstuma de Hipólita de Rocabertí a través de su escritura: notas sobre su recepción en el siglo XVII», en: M. L. Giordano (ed.), Reforma Católica y disidencia conversa en Barcelona: Diego Pérez de Valdivia y Sor Hipólita de Jesús (1578-1624), Vigo: Academia del Hispanismo.