Institut de Recerca Històrica

Mònica Bosch

Contacte

Institut de Recerca Històrica

Plaça Ferrater Mora, 1
17071 Girona
Tel. 972 418 945
Fax 972 418 230

dir.irh@udg.edu

www.udg.edu/irh

Mònica Bosch Portell

Mònica Bosch

Telèfon: 972 41 89 45

Professora d'Història
Àrea: Història contemporània

Membre del grup de recerca "Història de les Societats Rurals"

Mònica Bosch Portell (Girona, 1966) es va llicenciar en Història i en Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1991 i 1994 va ser becària d’investigació de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on va fer els cursos de doctorat. Entre 1996 i 2006 va treballar com a secretària tècnica de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. Va ser professora associada de la UdG del 2006 al 2011. Actualment és professora de secundària.

Línies de recerca:

La conformació dels hisendats com a classe dominant i dirigent de la regió de Girona en els segles XVIII i XIX; Els masovers de la regió de Girona des d’una perspectiva històrica; L’avenç de l’individualisme agrari a Catalunya en els segles XVIII i XIX; Les transformacions del món rural a les comarques gironines en els últims cinquanta anys i els seu impacte en els diversos agents socials (especialment els hisendats i els masovers).


Publicacions més rellevants:

  • Bosch, M. (1996).“La defensa del sagrado derecho de propiedad. La unió dels hisendats contra les ocupacions de terres durant el Trienni liberal”, dins J. J. Busqueta, i E. Vicedo (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l'Europa contemporània : Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, p. 375-400
  • Bosch, M., Congost, R., i Gifre, P. (1997). “Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Cataluña. Primeras hipótesis (siglos XVIII-XIX)”. Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, p. 65-88
  • Bosch, M. i Gifre, P. (1998). “Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l’estudi de les estratègies patrimonials”, Estudis d'Història Agrària, núm. 12, p. 155-182
  • Bosch, M. (1999). “La formació d’una classe dirigent: els hisendats de la regió de Girona. L’exemple del patrimoni Carles (1750-1850)”, dins R. Congost i L. To (curadors), Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-Est (segles XI-XX), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 365-408
  • Bosch, M. i Ferrer, L. (2001). “Genealogía, família i patrimoni: els Heras d’Adri”, estudi introductori a: Miquel HERAS de PUIG, Biografia ó explicació del arbre geneològich de la descendencia de casa Heras de Adri (1350-1850), Girona: CCG Edicions, p. 7-74
  • Bosch, M. (2005). “El pes social del propietari: cohesió i consciència de grup”, dins E. Saguer (coord.), Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, p. 270-334
  • Bosch, M. (2006). “Girona, capital d’hisendats”; “De la Restauració absolutista a la Revolució liberal”; “De la Regència d’Espartero al segon període de govern moderat”, dins L. Costa (dir.), Història de Girona. Girona: CCG Edicions, p. 381-404