Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (LICS-F)

Presentació

Contacte

Grup d'Història de la Llengua i Llengua Normativa

Universitat de Girona

Fac. de Lletres

Pl. Ferrater Mora, 1

17071- Girona

ghl@udg.edu

Projecte finançat per

Presentació

El present projecte d’investigació és fruit de la col·laboració entre investigadors de diverses universitats i àmbits acadèmics, interessats a profunditzar en l’estudi de les atribucions identitàries de les llengües i en els mecanismes pels quals es produeix la vinculació emocional característica –i necessària– entre els ciutadans i les seves llengües. Es pretén obtenir així elements d’anàlisi i de reflexió aplicables a la gestió de la complexitat lingüística de l’Europa actual, on l’absència del benestar lingüístic per part dels diferents col·lectius comença a perjudicar la cohesió social.

 

La cooperació entre investigadors de l’àmbit pròpiament lingüístic o filològic i d’altres de perfil més sociològic o, pròpiament, de l’àmbit de la psicologia social, exemplifica el caràcter transversal i interdisciplinari que és necessari per emprendre una investigació d’aquest tipus. L’experiència d’un projecte anterior del grup, centrada en la Catalunya francesa, ens ha fet adonar de la necessitat d’incorporar la perspectiva psicològica als plantejaments que pretenem estudiar.

 

El projecte anterior ens va portar també a fer-nos adonar que la condició de frontera d’un territori lingüístic proporciona una gran riquesa d’elements per analitzar. Tanmateix, l’estudi de les repercussions lingüístiques de la complexitat identitària pròpia dels territoris de frontera ha de fer-se amb caràcter comparat per obtenir resultats fiables; per això sol·licitar la col·laboració d’alguns investigadors de les universitats de Lleida i Tarragona, bons coneixedors d’altres sectors fronterers de la llengua catalana, ens ha semblat molt necessari. El present projecte s’estén a diversos territoris perifèrics de la llengua catalana per proposar fronteres històriques d’una llengua com a paradigma d’on treure conclusions i idees útils per a la gestió d’un multilingüisme que avui, al segle XXI, s’està generalitzant en molts territoris europeus, gens perifèrics, i està provocant fractures en la cohesió social. Aquest és, precisament, un dels reptes més importants que té plantejats la societat europea: a mesura que els ciutadans senten negativament les condicions en què s’ha de substituir la seva llengua, ja sigui una llengua històrica del territori, ja sigui la seva llengua familiar, etc., el plurilingüisme es percep com un problema, i es porta malament. Els mecanismes lingüístics i identitaris observables a la frontera podrien ajudar, pensem nosaltres, a gestionar degudament aquesta realitat i a donar-li la volta al problema.