1.    Estudiar els orígens lingüístics i les característiques particulars de cadascun dels territoris “de frontera” que es tractaran. Es prestarà atenció també a les dinàmiques sociolingüístiques, sobretot de l’època més recent, amb l’objectiu de preparar als investigadors participants en el projecte i contextualitzar el seu estudi particular.

2.    Revisar críticament el tractament que la filologia catalana ha dispensat als territoris i a les seves varietats lingüístiques particulars, per detectar els tòpics, afinitats y  trets idiosincràtics que s’han atribuït a cadascun d’ells.

3.    Identificar els principals mecanismes de la interferència lingüística, que resulta probablement el tret més representatiu i evident en la definició de la personalitat lingüística de cada territori.

4.    Formular un marc interpretatiu que permeti, per un costat, donar un tractament global i coherent a les dades recollides a partir de les accions proposades, i, per l’altre, projectar teòricament els resultats cap a una possible gestió més racional de la diversitat lingüística.

5.    Comunicar resultats parcials i resultats finals del projecte a la comunitat científica, amb la finalitat de contrastar la seva adequació i aprofundir en la seva correcta formulació.

6.    Transferir a les institucions implicades en la gestió de la diversitat lingüística, algunes de les quals es troben entre les entitats interessades o stakeholders del projecte, els resultats amb recomanacions concretes de bones pràctiques.

7.    Organitzar trobades periòdiques entre els investigadors principals per coordinar el desenvolupament del projecte, i seminaris i jornades de formació, en les quals participaran tots els membres de l’equip de treball.

• Línies de treball: Llengua, Identitat, Cohesió social, Complexitat, Benestar lingüístic, Sentiments, Interferència lingüística, Percepció.