Directora d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique. Va estudiar a l’École Normale Supérieure de París i va obtenir un doctorat a la Universitat París III-Sorbonne Nouvelle i un doctorat d’Estat de la Universitat de Lió-II. S’ha especialitzat en història cultural i ha estudiat els hàbits populars de lectura a la França de l’inici del segle XX: Le Roman du Quotidien. Lecteurs et lectures populaires à la Belle Epoque (París:1984, reeditat el 2001). Així mateix, ha estudiat el regionalisme francès al segle XX, sovint negligit per una historiografia —la francesa— massa «centralista». És autora d’Ecrire la France. Les mouvements régionalistes de langue française de la Belle Epoque à la Libération (París:1991). S’ha interessat pel paper que va jugar el regionalisme en l’ensenyament republicà a França: Ils apprenaient la France (París:1998). Arran de la publicació del seu llibre La Création des identités nationales, Europe, XVIII°-XX° siècle (París:1999), els seus treballs de recerca més recents se centren en la qüestió de les identitats nacionals i de la identitat europea.

 

ALBERT ROSSICH (Universitat de Girona)

Doctor en filologia catalana i llicenciat en dret i en ciències de la informació, és catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona. També ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1977-1992). Les seves línies bàsiques de recerca són la literatura catalana de l’edat moderna, l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari. Estudiós de la literatura catalana del barroc, ha editat críticament textos dels segles xvi-xviii i ha publicat més de dos centenars de treballs en publicacions especialitzades. És membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

AUGUST RAFANELL (Universitat de Girona)

 

JOSEP M. DOMINGO (Universitat de Barcelona)

Va fer estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona: el 1980 va obtenir-ne la llicenciatura i el 1992 el doctorat. Va ser professor de literatura catalana a la Universitat de Lleida de 2000 a 2014. Des de 2014 n’és a la de Barcelona, de la mateixa especialitat. És professor del màster oficial en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes de la UAB i la UB. És investigador del Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents i un dels editors de la coŀlecció “El Vuit-cents”. També és membre del comitè d’edició de l’Obra completa de Jacint Verdaguer de Verdaguer Edicions i la Societat Verdaguer i de la “Biblioteca Narcís Oller” de Cossetània Edicions. És vice-president de la Societat Verdaguer. És coordinador de la Secció de Literatura del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB.

 

Professor d’Estudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya i investigador integrant del Grup de recerca de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona Forma part dels projectes de recerca del grup “Literatura i corrents territorials: les terres de Girona (1868-1939)” i “Literatura i corrents territorials (II): la construcció literària del paisatge a través de Jocs Florals i certàmens literaris en llengua catalana (1859-1977)”. En aquest àmbit, va ser membre de l’equip redactor de l’Atles Literari de les terres de Girona, ha participat en jornades i col·loquis i ha publicat articles a l’entorn de diversos personatges i aspectes vinculats a l’àmbit de la literatura i el territori i sobre l’expansió territorial dels jocs florals i els certàmens literaris.

 

MARGARIDA CASACUBERTA (Universitat de Girona)

Professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona. Els seus primers treballs d’investigació se situen en el camp de la història local. Un estudi sobre els certàmens literaris d’Olot es va publicar el 1989 i des de llavors no ha perdut el contacte amb el fenomen dels Jocs Florals. L’any 2010 va publicar Els Jocs Florals de Girona (1902-1935), una eina per entendre el funcionament de les xarxes culturals que serveixen de fonament a la cultura del catalanisme. La construcció de la imatge i el paisatge de la ciutat a través de la literatura s’ha convertit en un tema recurrent dels seus articles i publicacions. Va participar en la confecció de l’Atles literari de les terres de Girona (2003) i va organitzar, amb Marina Gustà, un cicle de conferències sobre la construcció narrativa de Barcelona, que va donar lloc a un projecte amb la Fundació Antoni Tapies que es va concloure amb la publicació de Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona (2010).

 

RAFAEL ROCA (Universitat de València)

Professor titular del Departament de Filologia Catalana, coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Així mateix, és membre de la Societat Verdaguer d’Estudis Literaris, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l’Institut Superior d’Investigacions Científiques-IVITRA i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Historiador de la literatura, ha centrat l’interès de les seues investigacions en l’estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. És també el secretari de redacció de les publicacions periòdiques especialitzades Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, de la Universitat de València, i Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.

 

DAMIÀ PONS I PONS (Universitat de les Illes Balears)

Doctor en Filologia Catalana (1997) per la Universitat de Barcelona i professor de literatura catalana contemporània a la UIB. Els seus treballs de recerca sobretot estan centrats en una sèrie d'escriptors (principalment Miquel S. Oliver, Joan Torrendell, Llorenç Riber i Joan Estelrich) i en determinats fets històrico-culturals (la modernització i la nacionalització a Mallorca entre els dos segles, la connexió entre la creació literària i el pensament polític, les institucions culturals civils) en el període 1880-1936. Ha publicat tres reculls de versos, recopilats sota el títol Els mapes del desig (2001). Ha estat director de la revista Lluc (1994-1998 i 2004-2008). Entre el 1999 i el 2003, fou el conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. És membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i també el responsable de la delegació de l'IEC a Palma.

 

ANNA PERERA ROURA (Universitat de Girona)

Doctora en Filologia Catalana (2015), màster de Recerca en Humanitats (2010) i llicenciada en Filologia Catalana (2009) per la Universitat de Girona. És professora associada del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG. Actualment treballa a la Universitat de Girona com a tècnica de recerca i de gestió de tres càtedres literàries: la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània i la Càtedra Víctor Català d'estudis sobre el Modernisme.

 

MARIA CAMPILLO (Universitat Autònoma de Barcelona)

Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica. Ha centrat els seus treballs en la Guerra Civil Espanyola i l’exili, que s’han plasmat en estudis com Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939) (1994); La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics (2000), elaborat juntament amb Francesc Vilanova; Memòria literària i ficció de l’univers concentracionari (2006), o Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 (2010). També s’ha dedicat a l’estudi d’autors com Mercè Rodoreda, Cèsar August Jordana o Pere Calders, entre d’altres.