If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Research Group on Ecology of Inland Waters (GRECO)

Arxiu de notícies

Arxiu de noticies

4/7/2014
Analitzen el paper de la temperatura i els gradients espacials en l’èxit invasor de la gambúsia
Gambusia holbrooki in a pond in the Pee Dee region of South Carolina. Author: Hunter Desportes

La tesi doctoral de Gerard Carmona s’ocupa de les diferències que s’observen en la distribució d’una espècie invasora, la gambúsia, i n’analitza les causes.

La variació del cicle vital dels organismes al llarg de gradients espacials és un dels aspectes més importants en ecologia i biogeografia. S’ha dut a terme molta recerca per entendre els patrons biològics al llarg de la latitud com, per exemple, l’augment de la riquesa d’espècies cap a l’equador o l’augment de la mida corporal de les espècies cap a latituds més altes, o temperatures més baixes (regla de Bergmann). A part de la mida corporal, les variacions amb la latitud de la majoria de trets del cicle vital han estat poc estudiades, sobretot, en els peixos d’aigua dolça, tot i ser decisives per a l’estimació dels efectes del canvi climàtic i les seves interaccions amb les invasions biològiques. La manca d’informació sobre la variació espacial dels trets del cicle de vida dels peixos concerneix també la gambúsia (Gambusia holbrooki ), una espècie invasora l’èxit de la qual, resulta desigual al llarg de diferents gradients espacials.

La tesi doctoral Explaining the invasive success of the eastern mosquitofish (Gambusia holbrooki) the role of temperature, que ha defensat Gerard Carmona, s’ocupa de les causes de la diferència que s’observa en la distribució de  la gambúsia, un peix originari d’Estats Units però que ara és dels que té una distribució mundial més àmplia. La tesi, que ha dirigit el catedràtic d’ecologia de la UdG, Emili García-Berthou, es divideix en tres capítols, cadascun dels quals, analitza un aspecte concret: la variació del cicle vital, l’estacionalitat i l’efecte de la temperatura en la capacitat competitiva.

Val a dir que la gambúsia és una de les espècies de peixos més àmpliament introduïda a tot el món i està classificada com una de les cent pitjors espècies invasores per l’Invasive Species Specialist Group de la UICN (ISSG 2006). Hi ha estudis que demostren els seus efectes nocius en les espècies natives i en els processos dels ecosistemes. S’ha estudiat com afecta la temperatura a l’ecologia i la biologia dels peixos, i si influeix en les interaccions entre espècies. “No obstant això –opina Carmona– el resultat de la competència entre dues espècies depèn del context (per exemple, la temperatura), i per tant, els estudis experimentals hi són imprescindibles”.

Pel que fa a la variació del cicle vital de la gambúsia, durant la recerca es va procedir a fer un mostreig simultani al llarg d’un gradient latitudinal i de gradients al llarg dels cursos dels rius, per entendre’ls millor. Es va trobar que els individus que habitaven en ambients favorables, com són latituds baixes i cursos baixos dels rius, presentaven un esforç reproductiu major, a la vegada que una menor condició corporal. Tanmateix, “els patrons de variació explicaven un percentatge baix de la variació total, no eren lineals i depenien de l’edat dels peixos”, afirma l’investigador, que suggereix que, pels trets de cicle vital dels organismes d’aigua dolça, la variació longitudinal dels rius té un paper tan important com el clima, sovint, amb efectes diferencials, perquè variació estacional en el creixement dels peixos està en general relacionada amb els canvis de temperatura de l’aigua i els recurs alimentaris.

En el segon capítol es va avaluar l’efecte de l’estacionalitat al llarg d’un gradient latitudinal en un conjunt de variables, des de la temperatura de l’aigua i l’aire fins a les propietats fisicoquímiques de l’aigua i la seva relació amb el creixement de la gambúsia. Es va identificar que la major part de la variació de la temperatura de l’aire s’explicava per la latitud i l’estacionalitat. No obstant això, el creixement de la gambúsia i les característiques de l’aigua en les parts baixes dels rius depenen més de factors locals que de la latitud i l’estació, fins i tot en el cas de la temperatura de l’aigua. Se suggereix, doncs, que tot i que les diferències latitudinals de la temperatura deuen afectar les característiques ecosistèmiques dels rius i el creixement de la gambúsia, els factors locals i les interaccions complexes sovint són més influents.

Si en els dos primers capítols Carmona ha explicat com les característiques del cicle vital de la gambúsia canviaven al llarg de gradients espacials i temporals on hi havia una gradació de variables com la temperatura, al tercer capítol va investigar el paper de la temperatura en el comportament agonístic i la competència pels recursos alimentaris entre la gambúsia i el fartet (Aphanius iberus), un endemisme ibèric en perill d’extinció, que comparteixen un hàbitat i dieta similars. Ha demostrat que la gambúsia incrementa el comportament agressiu cap al fartet i captura més preses, augmentant l’eficiència, a mesura que puja la temperatura. També, ha posat de manifest un canvi en la jerarquia competitiva a través d’una reducció del ritme de captura d’aliment de la gambúsia a baixes temperatures. Finalment, l’investigador prediu en les conclusions de la tesi que, amb l’actual canvi climàtic, la gambúsia pot ser capaç d’ampliar la seva distribució a mesura que els rius s’escalfin.

Consulteu la tesi de Gerard Carmona, aquí.