If the contents are not translated, you can use the automatic translator

Research Group on Ecology of Inland Waters (GRECO)

Arxiu de notícies

Arxiu de noticies

6/28/2013
Pressions globals, respostes concretes: efectes de l'enriquiment per nutrients en rierols de diferents biomes
la pampa

Una de les tendències que preocupa, del canvi ambiental global, és l'augment en el contingut de nutrients que arriben als rius, derivat dels fertilitzants agrícoles i les aigües residuals urbanes. Els alts nivells de nutrients amenacen els ecosistemes d'aigua dolça, encara que la seva resposta pot dependre de limitacions climàtiques i geogràfiques.

Un article que ha publicat Environmental Research Letters, i que signen, entre d’altres, els investigadors de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG, Emili Garcia-Berthou i Sergi Sabater, es planteja si els ecosistemes responen de manera universal a l’augment de contingut de nutrients. El treball dels investigadors ha consistit en adreçar la pregunta de manera experimental i, per fer-ho, han comptat amb la col·laboració d’investigadors de la UdG, Universitat de Barcelona, i Euskal Herriko Unibertsitatea, a l’estat espanyol, de la Universidad Nacional de Bogotá a Colombia, de l’Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet" i la Universidad Nacional de Luján, a Argentina. El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA i coordinat pel professor de la UdG i sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, Sergi Sabater.

Segons els protocols d’actuació establerts es va forçar l'augment de la concentració de nutrients en tres rierols de tres ecorregions (mediterrània, andina i pampeana). Els tres sistemes tenien diferències rellevants en la coberta forestal, la quantitat de nutrients i la complexitat tròfica. Es va comparar la resposta dels principals components biològics (bacteris, algues, invertebrats i peixos) en els trams enriquits respecte a la de trams sense addició de nutrients, aigües amunt.

Les diferències climàtiques i geogràfiques entre els llocs sotmesos a estudi es van expressar en l’aparició de diferents "finestres d'oportunitat" per a la resposta dels organismes als nutrients. Per exemple, els canvis estacionals de temperatura es produeixen en els rius mediterranis i pampeans, però no en l'andí. D'altra banda, la disponibilitat de llum en els rius forestats mediterranis és baixa durant tot l'any, excepte en un curt període en la primavera abans que apareguin les fulles al bosc de ribera.

Com a conseqüència, la resposta dels ecosistemes fluvials a l'enriquiment de nutrients va ser altament específica. La resposta més forta es va produir en el riu dels Andes, com a resultat d'àmplies finestres d'oportunitat, i la més feble en el riu de la Pampa, on les concentracions basals de nutrients ja eren elevades. Al riu mediterrani, la resposta es va limitar a breus finestres temporals de la disponibilitat de llum.

L'estacionalitat en la resposta també va ser molt específica. Les algues, per exemple, només van respondre a principis de primavera en el riu mediterrani, mentre que en el riu andí la resposta va ser al llarg de tot l'any.

L’estudi ha demostrat que l'enriquiment de nutrients incrementa globalment la biomassa de les comunitats biològiques fluvials, però també que el seu impacte dins de la xarxa alimentària depèn dels factors ambientals i de l'estructura biològica de cada riu.

 

Consulteu l’article complet, aquí.