Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

El paper del sector de la salut en la implementació dels ODS a Catalunya

Arnau Queralt i Bassa

Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya


L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, no només com l’absència d’afeccions o malalties. Reconeix, també, que l’origen dels majors reptes sanitaris actuals (entre els quals s’inclouen les malalties no transmissibles, les iniquitats i desigualtats sanitàries, el canvi climàtic i l’increment dels costos en l’assistència sanitària) estan vinculats al què es coneix com a determinants socials de la salut, és a dir, les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, i els sistemes establerts per combatre les malalties.

Per aquest motiu l’any 2013 va adoptar la Declaració de Hèlsinki sobre la salut en totes les polítiques[1], amb un enfocament intersectorial, on es reclama una incorporació sistemàtica dels impactes sobre la salut en tots els processos de presa de decisions associats a les polítiques públiques. També demana que es promoguin les sinergies entre polítiques i que s'evitin els seus efectes perjudicials per a la salut per millorar el benestar de la població i l'equitat sanitària[2].

L’any 2016, l’OMS va aprovar la Declaració de Shanghai sobre la promoció de la salut en l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible[3], on reafirma que “la salut és un dret universal, un recurs essencial per a la vida diària, un objectiu social compartit i una prioritat política per tots els països” i que els ODS “estableixen el deure d’invertir en salut, de garantir la cobertura sanitària universal i de reduir les desigualtats sanitàries entre les persones de totes les edats”.

La declaració també reconeix que “només es pot garantir una vida sana i millorar el benestar de tothom en totes les edats si es promou la salut en relació a tots els ODS i s’implica al conjunt de la societat en el procés de desenvolupament sanitari”. Queda clar, per tant, que la salut i el benestar de la població són elements transversals de l’Agenda 2030.

En aquest sentit, més enllà de l’ODS 3, la salut es troba implícita en la major part dels altres objectius, com l’1 (pobresa), el 2 (fam i malnutrició), el 4 (educació), el 5 (igualtat de gènere) i el 6 (en relació a l’accés a l’aigua potable), així com a l’ODS 9 (treball digne i creixement econòmic), el 10 (desigualtat), l’11 (assentaments urbans), i el 13 (canvi climàtic) entre altres.

A Catalunya, el Govern impulsa un pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 amb l’objectiu d’integrar els 17 ODS en totes les polítiques públiques que impulsa i gestiona. Iniciat el febrer de 2017, el pla s’està elaborant amb la participació activa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, incloent-hi el de Salut, que coordina totes les mesures relatives a l’ODS3 i vetlla per la integració del vector salut en tots els altres ODS.

Aquest pla posa de manifest que tots els departaments tenen una responsabilitat, més o menys directa, en la millora de la salut de la població a través dels seus respectius àmbits d’actuació. La imatge que ho sintetitza és clara: un departament de sanitat, diversos departaments de salut. En aquesta línia, el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) reforça la integració de la salut en tots els àmbits de l’acció del Govern i de la societat, contribuint a implementar l’Agenda 2030 al nostre país.

 



[2] S’entén que l'equitat sanitària s'aconsegueix quan totes les persones tenen l'oportunitat de desenvolupar plenament el seu potencial de salut i quan ningú es veu en desavantatge per desenvolupar aquest potencial per la seva situació social o altres circumstàncies determinades socialment.