Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

4th International City Health Conference

 

Mireia Garcia Carrasco i Elia Díez. Agència de Salut Pública de Barcelona

 

Ciutat: espai saludable

La conceptualització actual de la salut va molt més enllà de l’absència de malaltia. De fet, cada vegada hi ha més evidència del paper dels determinants polítics, econòmics, socials i de l’entorn, així com de les relacions de poder en les societats, com el gènere, la classe social o l’origen sobre la salut[1]. En aquest marc, les ciutats i les administracions locals tenen un paper clau en el benestar dels seus residents, degut a les competències i a la proximitat a la ciutadania.

Entorn urbà i envelliment

El benestar mental de la gent gran es relaciona amb l’accés a xarxes socials i a zones verdes. L’accés fàcil a zones verdes promou la salut de la població gran perquè augmenta els passeigs,  promou el benestar psicològic, ajuda a recuperar-se de les malalties i millora l’humor [2]. Per altra banda, l’entorn urbà no sorollós facilita la interacció social, ja sigui prevista o casual, a través de les activitats quotidianes, les trobades fortuïtes al carrer i la sensació de seguretat i comoditat [3]. Les característiques físiques del barri afecten la mobilitat, la independència i la qualitat de vida [4] i existeix una estreta relació entre l’entorn del barri i la percepció de l’estat de salut[5]. En particular, la gent gran necessita el seu barri en major mesura que els adults joves; el millor és envellir en el lloc on s'ha viscut [6].

 Un exemple de programa intersectorial per a la gent gran: Activa't als Parcs de Barcelona

Els municipis, mitjançant l’estructuració dels entorns, poden promoure la relació i l’activitat física, però a les grans ciutats la col·laboració intersectorial és limitada [7]. A Barcelona, tot treballant per superar les barreres sectorials, el 2008 es va endegar el programa Activa’t als parcs de Barcelona, una intervenció d’activitat física monitoritzada en parcs i places urbanes, de forma coordinada entre les àrees d’Esports, Salut i Medi Ambient. El programa pretén promoure la vida saludable de la gent gran en els seus propis barris, especialment els menys afavorits, mitjançant l’activitat física adequada i continuada en espais accessibles a peu. Comprèn dues sessions gratuïtes setmanals d’una hora de tai-txi i caminades senzilles complementades amb activitats d’atenció i de memòria [8]-[9].

La seva implantació va seguir el model d’universalitat proporcionada, és a dir, es van obrir espais en tota la ciutat, prioritzant l’oferta en els barris amb més privació socioeconòmica. Actualment hi ha 16 punts d’activitat distribuïts arreu de la ciutat, 10 dels quals en zones desafavorides.

L’avaluació forma part del programa i inclou el seguiment d’indicadors de procés (inscripció i participació) i la mesura de la satisfacció i d’indicadors de resultat. Des de l’inici del programa la inscripció i participació han anat en augment, d’acord a l’obertura de nous grups, i la satisfacció és superior al 95%. En l’estudi avaluatiu de 2011, les persones participants a l’Activa’t (N=XXX) tenien en major proporció un nivell d’estudis primaris que la població total de la ciutat. A més l’estudi va mostrar un increment de l’autopercepció de la salut (81,6%), menor ús dels serveis d’atenció primària (24,5%) i un augment del 61,3%  de la pràctica d’activitat física.

Les ciutats poden oferir oportunitats pel benestar i la salut sumant forces entre sectors amb perspectiva d’equitat.

 

 



[1] Buck D, Gregory S. Improving the public’s health. A resource for local authorities. The King’s Fund. 2013. [disponible en http://www.kingsfund.org.uk/publications]

[2] De Vries S, Verheij R. Natural environments-healthy environments? An exploratory analysis of the relationship between greenspace and health. Environment and Planning. 2002; 35:1717-31

[3] Barton H, Urbanisme i salut: una parella lògica. Barcelona Societat. 2010:19:17-23

[4] Lui C, Everingham J. What makes a community age-friendly: a review of the international literature. Australian J of Ageing. 2009;28:116-21

[5] Cummins S, Stafford M, Macintyre S, Marmot M, Ellaway A. Neighbourhood environment and its association with self rated health: evidence from Scotland and England. Epidemiol Community Health. 2005; 59:207-13

[6] Russell C, Hill B, Basser M. Older people’s lives in the inner city: hazardous or rewarding? Aust NZ J of Public Health. 1998; 22:98-106

[7] National Heart Forum. Building Health Creating and Enhancing Places for Healthy Active Lives. Londres: National Heart Forum, Living Streets i CABE, 2007

[8] Pont P. Efectes d'un programa d'activitat física sobre la memòria en la gent gran. Tesis doctoral 2005. http://www.tdx.cat/TDX-0601106-112723.

[9] Pont P, Carroggio M. Ejercicios de motricidad y memoria con personas mayores, Barcelona; Paidotribo, 2008.