Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Dra. Ilona Kickbusch

-       Dos anys després de la Declaració de Hèlsinki, com es pot valorar l’evolució en la implementació de la Salut en Totes les Polítiques?

 

La Salut ha adoptat un paper molt més destacat en l’elaboració de polítiques, no només a Europa sinó també a la resta del món. Podem veure com molts més ministres de salut són conscients que han de treballar amb altres sectors. En una reunió mantinguda recentment a l’Oficina Europea de la OMS gairebé dues terceres parts dels participants varen anunciar que estaven portant a terme importants iniciatives de Salut en Totes les Polítiques.

Cal tenir en compte que amb excessiva freqüència la Salut en Totes les Polítiques es vincula de forma exclusiva amb les malalties cròniques i les malalties no transmissibles. Tanmateix, per un important nombre de malalties infeccioses la Salut en Totes les Polítiques és igualment important, i un factor especialment crític en els països en vies desenvolupament. Per fer front a bona part de les malalties infeccioses són necessàries polítiques sanitàries, però cal també tractar qüestions relacionades amb l’habitatge. En certs casos, com hem vist recentment amb l’Ebola, és necessària la implicació d’una gran varietat de sectors polítics com ara exteriors, defensa, etc.

Per tan, es tracta d’una qüestió de rellevància creixent i en alguns casos ha esdevingut una qüestió directament gestionada pels Caps dels Estats. Podem veure, per exemple, com en el tema de la resistència als antibiòtics ha estat el president dels Estats Units qui ha presentat l’estratègia d’actuació o com en la darrera reunió del G7 fou la cancellera Angela Merkel qui va subratllar, juntament amb altres Caps d’Estat, la importància de la salut i les iniciatives vinculades amb la salut.

Per tan, hi ha hagut un canvi destacable, ja que s’ha passat de parlar sobre la Salut en totes les Polítiques a “fer” Salut en Totes les Polítiques. Un canvi en el que la iniciativa ha provingut no només dels ministres de salut sinó dels Caps d’Estat

 

-       Quines estratègies haurien de ser adoptades per implementar la Salut en Totes les Polítiques en els diferents nivells de l’elaboració de polítiques?

 

Existeixen diverses dimensions per actuar. Pot haver-hi cooperació entre dos o tres departaments perquè hi hagi beneficis compartits en el treball conjunt. Tanmateix el que crec que és realment important, i que ja està succeint a molts països com ara Catalunya, és que la Salut en Totes les Polítiques formi part de la Llei de Salut Pública. Això dóna una base legal per actuar de manera conjunta. Un altre fenomen que trobem a diversos països és una estreta cooperació no només entre sectors, sinó també amb els Caps d’Estat, i on la salut ha esdevingut el que anomenem una estratègia global del govern, és a dir, un objectiu global del govern.

Existeix doncs una clara diferència en l’aproximació i en la manera en què les diverses perspectives poden treballar conjuntament. El que s’ha vist és que cal aplicar el que s’ha anomenat en diverses ocasions la “lent de salut”, és a dir, que es mirin les diverses polítiques a través d’una “lent de salut”. D’aquesta manera s’analitzen les implicacions sobre la salut de les diverses iniciatives, com hi donen suport, com la posen en perill o com es pot treballar conjuntament.

Tanmateix, una estratègia clau en l’actuació de la Salut en Totes les Polítiques no només té en compte l’impacte sobre la salut sinó que pren en consideració els beneficis compartits, els rèdits per altres sectors, així com el benefici global per el govern. De manera que la salut no sigui sempre la que orienti les altres polítiques en el què cal fer, sinó que esdevingui un objectiu compartit per el govern.

En aquest sentit ens hem dotat de diferents mecanismes i infraestructures, per exemple, alguns països i la mateixa Unió Europea realitzen balanços dels impactes en la salut de les polítiques, altres han endegat mecanismes de reunió regular per el desenvolupament de noves polítiques, altres realitzen reunions de caps de departament o han establert comitès de treball. El més important és aconseguir que els polítics s’hi involucrin, de manera que els comitès de salut dels diversos parlaments no siguin concebuts com simples controladors dels serveis de salut, sinó que esdevinguin defensors de la Salut en Totes de les Polítiques.

 

-       Quins són els principals reptes de la governança en salut global? Quins canvis haurien de ser implementats en la governança en salut global per encarar els principals problemes en la salut mundial?

 

En aquest aspecte ens podríem estendre molt ja que els reptes de la governança en salut global són molt nombrosos.

Un dels principals reptes és que els països s’haurien de prendre els compromisos internacionals que han adoptat de forma seriosa. Per exemple, existeixen dos tractats globals en salut pública: el Conveni Marc de la Organització Mundial de la Salut per el Control del Tabac i el Reglament sanitari internacional. En els dos casos, els països, tot i que han signat un tractat vinculant, no estan implementant-los en la mesura que caldria. Per tan, un dels reptes de la governança en salut global, és que els acords globals que han estat elaborats siguin implementats a nivell de tots els països.

Un altre repte és el suport financer que es dóna a l’OMS ja que l’entitat no està suficientment finançada. Molts experts defensen que caldria atorgar un suport pressupostari regular més rellevant, de manera que la OMS pugui respondre millor a les crisis de salut global, com ara l’Ebola.

Un tercer problema és que hi ha un nombre excessiu d’institucions de salut global que no sempre treballen conjuntament. El problema és que sovint les institucions de salut global estan focalitzades a una sola malaltia o un grup de malalties, principalment degut a que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni van prioritzar el suport a problemes de salut determinats. En aquest sentit és necessària una major cooperació, no només per donar resposta a certes malalties sinó en construir sistemes de salut en els països en desenvolupament i trobar noves maneres de finançar-los. Fins ara s’ha finançat aquesta tasca a través de l’ajuda al desenvolupament, però cal que tinguem en compte que tenir uns bons sistemes de salut en el món ens beneficia a tots. I per això es busquen noves vies de finançament, com per exemple, taxes en els vols d’avió, en la producció de petroli, en la producció de diamants, etc.

Cal tenir en compte que la salut global és un aspecte en el que cada un de nosaltres hi té interès. Si totes les persones d’arreu del món tenen un bon estat de salut, guanyem seguretat en salut. Per tan és necessari finançar la salut global, aproximar-nos a la cobertura universal de salut i tractar els principals determinants de la salut que són globals, com els estils de vida, els productes no saludables i el treball no saludable que s’exporta als països pobres i en vies de desenvolupament. Cal que realitzem més esforços per protegir aquestes persones millor del que hem fet fins ara.

 

-       Com podem reorientar la perspectiva dels professionals de salut vers la Promoció de la Salut?

 

Portem molt de temps intentant millorar en aquest sentit! Un aspecte clau sempre és l’educació, és a dir, l’educació professional. Malauradament l’educació de molts professionals de la salut, no només de metges, sinó també d’infermers i de la gran varietat de professionals de salut auxiliars, no inclou la promoció de la salut ni la salut pública com un dels aspectes clau. De resultes d’aquesta mancança, ens trobem amb un grup separat de professionals de la salut que han de convèncer els altres que en el seu treball diari haurien de fer promoció de la salut i treball comunitari. Penso que és molt important que tots els professionals de la salut siguin educats en la promoció de la salut, que entenguin la importància de l’apoderament comunitari, que les persones es comporten de diferent manera, el suport dels entorns de salut, i particularment, que entenguin la importància de la participació, ja que molts professionals encara creuen que la seva relació amb el pacient i el ciutadà es basa en indicar-li què ha de fer en comptes de tenir-hi una interacció més democràtica.

Crec que els sistemes de salut són una de les últimes institucions de les nostres societats que encara necessiten ser democratitzades, aspecte que defensa la Promoció de la Salut. Crec que la Promoció de la Salut fa que el treball del professional de la salut sigui molt més interessant i al final el fa més fàcil, ja que millora a través del diàleg amb el pacient i el treball estret amb la comunitat. Si pensem amb la crisis de l’Ebola, una de les raons que va fer que la crisis explotés de la manera com ho va fer, fou perquè els professionals de la salut no van treballar amb la comunitat des del començament. I aquest hauria de ser un dels principals aprenentatges de la crisis de l’Ebola, que els professionals de la salut haurien d’aprendre més de la Promoció de la Salut.