Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Els reptes de l’austeritat i la urbanització: crear salut i benestar en un món que canvia ràpidament

David Wilson. Director del Programa Mundial de Lluita contra la SIDA del Banc Mundial


Canvi demogràfic

El fet d’aplicar els coneixements que hem obtingut avui ens ajudarà a gestionar el canvi demogràfic i a definir els reptes del segle, que són l’augment i la degradació de la població, l’augment de la joventut i de l’envelliment, les relacions de dependència, la urbanització i la regeneració urbana.  A nivell global, cada vegada més persones viuen en zones urbanes que en rurals: el 20141, el 54% de la població mundial residia en zones urbanes. África i Àsia són les regions menys urbanitzades i, majoritàriament, continuen sent rurals: del 40 al 48 per cent de llurs respectives poblacions resideixen en zones urbanes1. Es preveu que el continu augment de la població i de la urbanització afegeixen 2.500 milions de persones a la població urbana mundial al voltant del 2050, i quasi bé el 90% d’aquest augment es concentrarà en Àsia i África.1 Es preveu que tan sols el conjunt d’aquest tres països (Índia, Xina i Nigèria) representin el 37% del creixement de la població urbana entre 2014 i 20501.

Oportunitats i reptes de la urbanització

Històricament, la urbanització s’ha associat a transformacions econòmiques i socials importants, que han aportat una major mobilitat geogràfica, menys fertilitat, unes expectatives de vida més prolongades i un envelliment de la població2,3. Sovint, el fet de viure a zones urbanes s’associa a nivells més alts d’alfabetització i d’educació, una millor salut, més accés als serveis socials, un transport públic millor i més oportunitats de participació cultural i política. Un dels reptes principals de la urbanització és que els països desenvolupats tenen una àmplia part de la població urbana que viu en suburbis pobres4. Quasi bé 1.000 milions de persones, 31,6 % de la població urbana de tot el món viu en suburbis pobres i, en les regions menys desenvolupades, representa el 78,2 %4. Entre els reptes addicionals de la urbanització hi ha: la contaminació de l’aire urbà, polítiques de pressió del terreny, propagació de malalties infeccioses, accidents de carretera, desigualtat i exclusió.

Austeritat i urbanització

Les nacions desenvolupades urbanes podrien viure crisis importants, com la crisi econòmica del 2008; perquè en aquesta crisi, molts estats membres de la Unió Europea van adoptar dures polítiques d’austeritat i, conseqüentment, van retallar de manera important la despesa pública.  Les mesures d’austeritat per reduir la despesa pública en salut es van produir en tota la Unió Europea. A Grècia, la despesa en salut pública es va reduir del 9,8 % del PIB abans de la crisi fins al 6 % després de la crisi5. Durant la recessió s’han observat nivells en augment de malalties que s’han comunicat; i la revisió d’un estudi transnacional indica que la crisi econòmica havia fet empitjorar els resultats de les malalties infeccioses i de salut mental, i havia fet augmentar l’ús de les drogues injectades6.

Comparació dels reptes de la urbanització i l’austeritat

Les ciutats inspirades en la solidaritat i la inclusió, per crear una ciutadania cívica compartida, poden protegir llurs poblacions més vulnerables i, d’aquesta manera, millorar la salut, la seguretat i la qualitat de vida de tots els ciutadans. Tenir veu i participar contribueix al fet que les comunitats i les famílies obtinguin uns resultats sostinguts de salut que siguin eficaços. La ciència ens atorga coneixements i evidències que ens indiquen que les transferències de diners a les llars pobres millora la salut, l’educació i la pobresa. Les ciutats han de capitalitzar llurs avantatges principals, que són les xarxes concentrades d’intel·ligència, i aplicar-les  per a les innovacions del sistema sanitari del segle XXI. S’haurien d’aplicar enfocaments de salut urbana transdisciplinària i integrada, que es concentressis en els problemes i en llurs solucions, no en disciplines o departaments professionals formals.

           

           

Referències:

1. Nations U. World Urbanization Prospects 2014: Highlights. United Nations Publications; 2014.

2. Turok I, McGranahan G. Urbanization and economic growth: the arguments and evidence for Africa and Asia. Environment and Urbanization. 2013;25(2):465-482.

3. Fuller B, Romer P. Urbanization as opportunity. World Bank Policy Research Working Paper. 2014(6874).

4. Un-Habitat. The challenge of slums: global report on human settlements 2003. Management of Environmental Quality: An International Journal. 2004;15(3):337-338.

5. Quaglio G, Karapiperis T, Van Woensel L, Arnold E, McDaid D. Austerity and health in Europe. Health Policy. 2013;113(1):13-19.

6. Suhrcke M, Stuckler D, Suk JE, et al. The impact of economic crises on communicable disease transmission and control: a systematic review of the evidence. PloS one. 2011;6(6):e20724.