Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Actius per a la Salut i Salutogènesi; emergents en Salut Pública.

 

Mariano Hernán García. Professor. Escuela Andaluza de Salud Pública

 

Mariano HernanL’enfocament de la salut pública centrat en la prevenció està fent un gir. La tendència tradicional del segle XX que, recolzant-se en la protecció i la prevenció, posa l’èmfasi en la reducció dels factors de risc i pretén posar barreres per aturar o atenuar les seves conseqüències de la malaltia, està fent poc a poc passos cap a l’enfocament de la salut positiva.

La salut positiva és una forma de veure les accions en salut, focalitzant la mirada vers el que fa que les persones, les famílies i les comunitats augmentin el control sobre la seva salut i la millorin. En aquest model que revitalitza la promoció de la salut, guanyen valor el patrimoni i els actius per a la salut.

La conceptualització dels “actius per a la salut” i la “salut positiva” segueix la lògica de fer fàcils i accessibles les operacions orientades al benestar, creixement i envelliment saludable. L’enfocament com pot veure’s, és ja tradicional en salut pública encara que es revitalitza gràcies al coneixement desenvolupat des del camp de la medicina social, les ciències afins a la salut mental i la salut pública no tradicional. Es centra en l’òptica no patogènica. Aquesta òptica coneguda també com perspectiva salutogènica (Antonovsky A., 1996) o de la salut positiva (Scales PC., 1999), posa èmfasi a l’origen de la salut i no en l’origen de la malaltia (Hernán M & Lineros, C., 2010). 

Un actiu per a la salut es pot definir com qualsevol factor o recurs que potenciï la capacitat dels individus, de les comunitats i poblacions per mantenir la salut i el benestar. (Morgan A., Davis M., & Ziglio, E., 2010). Els enfocaments biosicosocials lligats a la creació i la implementació de l’Atenció primària de salut i la salut comunitària, així com els marcs conceptuals relacionats amb els determinants socials de la salut ens serveixen per a formular preguntes com: Què succeeix perquè algunes persones prosperin i altres emmalalteixin en situacions similars?. On són els factors d’èxit per a la salut?. A més, altres aportacions com el model dels actius comunitaris (Mcknight, 2010) es recolza en una metodologia que emfatitza les capacitats, habilitats i recursos de les persones i les fortaleses de la comunitat per descobrir les capacitats i talents individuals, col·lectius i ambientals existents en el context. En un procés diferent a la pràctica d’inventariar i diagnosticar les deficiències dels individus i comunitats, el mapa d’actius busca les avantatges a través de metodologies diverses (Botello B. et al, 2012). Aquest mètode reconeix que cada comunitat té talents, habilitats, interessos i experiències que constitueixen un valuós arsenal que pot utilitzar-se com valor de context.

La pràctica des d’aquesta perspectiva salutogènica i del model d’actius, és un emergent i un repte actual i de futur per a la salut pública en l’àmbit comunitari i en el de la clínica, així com en el terreny de la investigació, l’avaluació i la formació de professionals.

El model emergent en Promoció de la Salut està relacionat amb el que és favorable i positiu per a la salut. Superada la passió healthy per la salut individual i l’obsessió per la salut com a objectiu en la vida, es treballa ara en múltiples enfocaments sota un paradigma que intenta respondre a la pregunta: Què ens fa viure millor?. Però es necessita evidenciar els efectes d’aquesta renovació recolzada en el Model d’Actius per a la Salut i la Salutogènesi, i fer-ho a partir de les aportacions de la sociologia, la psicologia, les teories de l’aprenentatge humà i les ciències de la salut.

Aquesta perspectiva de la promoció de la salut des del benestar és més necessària ara, en un context de crisis global i canvis econòmics profunds, que poden afectar a les persones i potenciar les desigualtats socials injustes que repercuteixen en la salut. El marc conceptual salutogènic (Antonovsky A. , 1996) es centra en els recursos disponibles o els anomenats recursos generals de resistència (GRRs), tan individuals, com grupals, o comunitaris i en tot el que enforteix o aprofita el sentit de la coherència (SOC) i poden servir a les persones per comprendre, gestionar i trobar significat al que els passa en la vida inclosos els efectes de les desigualtats estructurals, permetent afrontar-les des de la presa de consciència del que som capaços i del que cal canviar socialment. Aquests enfocaments estan reorientant l’acció de la salut pública cap el desenvolupament de capacitat que emfatitzi en la comprensió i l’aprenentatge en salut (com benestar) en totes les fases de la vida – el riu i la vida - (Lindstrom B. & Ericksson M., 2009), amb especial èmfasi a la infància, adolescència i la joventut.

 

 

Referències

Antonovsky A. (1996). The salutogenic model as a theory to guide health promotion. Health Promot Int, 11, 11–18.

Botello, B., Palacio, S., García, M., Margolles, M., Fernández, F., Hernán, M., Nieto, J., et al. (2012). Metodología para el mapeo de activos de salud en una comunidad. Gaceta Sanitaria. doi:10.1016/j.gaceta.2012.05.006

Hernán, M. Lineros, C. (2010). Los activos para la salud. Promoción de la salud en contextos personales, familiares y sociales. Revista Fundesfam, 2-2.

Lindström, B., & Eriksson, M. (2009). The salutogenic approach to the making of HiAP/healthy public policy: illustrated by a case study. Global health promotion, 16(1), 17–28.

McKnight, J. (2010). Asset Mapping in Communities. En Morgan A., Davies M and Ziglio E (2010) Health Assets in a Global Context: Theory Methods Action. Nueva York, Springer

Morgan, A., Davis. Maggie, & Ziglio, E. (2010). Health Assets in a Global Context: Theory, Methods, Action. Springer.

Scales, P. C. (1999). Reducing risks and building developmental assets: essential actions for promoting adolescent health. The Journal of school health, 69(3), 113–119.