Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Carles Ariza

Carles Ariza. Cap del Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

 

Quin tipus de programes en Promoció de la Salut s’impulsen des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona?

Els programes que portem a terme des de l’Agència es poden dividir en dos grans grups.

Un grup de programes s’adreça a l’educació formal i comprèn totes les actuacions de Promoció de la Salut que es realitzen a les escoles, si bé es tracta fonamentalment d’actuacions de prevenció primària. Són programes que responen a problemes de salut incipients en l’adolescència i en els que hi trobaríem tots els programes de prevenció de drogodependències o els programes de promoció d’hàbits sexuals segurs.

El segon bloc de programes s’adreça a l’educació no formal i l’horitzó són els col·lectius més vulnerables. Són els programes d’oci alternatiu que es realitzen en el context de Salut als Barris i es destinen a joves que no estan necessàriament escolaritzats. També parlaríem de programes preventius destinats a col·lectius proclius a mantenir conductes sexuals  de risc, com ara el programa Sirian.

Finalment, hi ha una tercera línia de programes adreçada a la gent gran, també en el context del programa de Salut als Barris. Parlem de dos programes: un destinat a promoure l’activitat física entre la gent gran, el programa Activa’t, i un altre que s’anomena Baixem al Carrer que té l’objectiu de facilitar la mobilització i la sortida al carrer de les persones grans que viuen en condicions d’aïllament.

 

Ens podria explicar breument quins són els mètodes d’intervenció en Promoció de la Salut amb els que treballa l’Agència de Salut Pública de Barcelona?

Pel que fa als nostres programes de Promoció de la Salut podem diferenciar dos línies d’acció.

D’una banda tenim els programes que utilitzen mètodes participatius, basats amb procediments més crítics. Ens referim a les accions incloses en el programa Salut als Barris, que actua com una mena de paraigües d’accions diverses i permet fer accions de Promoció de la Salut més participatives.

D’altra banda, hi ha els programes més relacionats amb el creixement i el desenvolupament al llarg de l’adolescència i que incideixen en les conductes de salut que s’estan aprenent i desenvolupant en aquest moment de la vida. Respondrien a un model basat en l’educació de la salut incidint en els comportaments i seguirien mètodes de la pedagogia per objectius, utilitzant instruments d’implicació, discussió i conductuals, mètodes que es treballen principalment amb els comportaments de salut.

 

Com s’avaluen els resultats de la implementació?

Aquesta és la vessant en la que fonamentalment treballa el servei que jo dirigeixo, el Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció. En l’estructura de la Direcció de Promoció de la Salut ens relacionem principalment amb dos serveis: el de Salut Comunitària, que s’ocupa de traslladar els productes finals al territori, i el servei de Programes i Intervencions Preventives que s’adreça als col·lectius vulnerables.

En aquest sentit, la nostra principal tasca, i sempre que parlem de noves intervencions, ens ocupem del disseny i avaluació de les polítiques. Un projecte de disseny i avaluació és sempre un projecte llarg, d’un mínim de tres anys. La preparació i el disseny de l’actuació suposa fonamentalment el primer any, en el que també es fa una experiència pilot. En el segon any el programa és implementat i en el tercer s’avalua. Són projectes de tres anys i normalment els fem amb convocatòries competitives d’ajuda a la recerca. Quan els programes han estat avaluats, i sempre que l’avaluació sigui satisfactòria, passen al catàleg de serveis de l’Agència de Salut Pública.

Una segona vessant de les tasques d’avaluació s’ocupa de programes o polítiques que no han estat dissenyades per nosaltres. El nostre és un servei d’avaluació de programes fet que comporta que altres entitats o serveis ens demanin ajuda per avaluar polítiques o programes. En aquests casos el que fem és un disseny d’avaluació i amb un temps més curt, ja que no és necessària la fase de disseny, procedim a l’avaluació. Per exemple, en aquest moment estem avaluant fins a quin punt els tallers d’entrenament de la memòria de la gent gran són efectius. Aquests tallers els porten a terme diferents promotors de Barcelona des de fa anys i existia el dubte permanent sobre la seva efectivitat. Des de l’Agència s’ha dissenyat un assaig clínic per a poder avaluar-los i respondre a aquesta pregunta.

Finalment, quan un programa s’ha avaluat i no hi ha dubte que pot contribuir a la millora de la salut de la població, procurem fer el seguiment del programa i amb una periodicitat anual es porta a terme l’avaluació continuada de tots els programes que s’implementen des de l’Agència. Això ens permet saber si determinades metodologies, recursos o altres qüestions es queden desfasades i cal que siguin renovades o fins a quin punt la població destinatària està satisfeta amb les intervencions o si cal buscar la seva col·laboració per a fer els canvis oportuns.

 

Amb quina tipologia d’actors treballen en la implementació de programes?

Com que un gruix important de programes s’adrecen a joves, els principals actors amb els quals treballem són fonamentalment docents. En aquest sentit la nostra línia de treball està molt ben definida ja que per assegurar la sostenibilitat de les intervencions és molt important que els actors siguin aquells que estan directament relacionats amb el procés educatiu. Per tant, en els programes escolars el primer protagonista és el docent, i per tant, tot allò que es pugui fer des de l’Agència serà fonamentalment de suport. Òbviament això no és així a la fase de disseny i avaluació, però a partir d’aquí, com que el docent és el destinatari i el que l’ha de portar a terme l’Agència pren un rol d’acompanyament i assistència al docent. Per tant, podem dir que un dels actors preferents de l’Agència de Salut Pública són els docents.

En segon lloc i en una altra línia de programes, els protagonistes són els professionals de l’atenció primària. Tot i que són actors menors, en algunes de les accions que estem fent i promovent ells són els destinataris. Finalment, i pel que fa als programes adreçats al barri que són més participatius, hi trobem dos actors principals: els educadors de carrer, en el que són els treballs amb poblacions vulnerables, i els monitors d’altres entitats. Així per exemple, el programa Baixem al Carrer ha estat assumit per Creu Roja i ara ens ocupem d’oferir assistència als monitors de Creu Roja que són els que estan portant a terme el programa.

 

Atesa la seva relació de treball amb altres països, està compartint experiències i aprenentatges de treball amb professionals de fora de Catalunya?

Com que el nostre àmbit de treball són principalment els estils de vida saludable, el nivell de prioritat dels factors de risc varien al llarg del temps. Així per exemple, l’hàbit tabàquic ha estat un tema preferent en els últims anys. Podríem dir que entre els anys 1995 i 2005 des de l’Agència es va participar a totes les xarxes europees que actuaven per a la prevenció d’aquest factor de risc. En aquest sentit, vam aprendre molt i fins i tot vam liderar un projecte europeu destinat als joves. Érem presents a les dues xarxes de prevenció a nivell europeu, tan la de joves com la d’adults. Com que això ha abocat a canvis en les normatives del consum de tabac, com els espais sense fum, hi ha hagut una disminució d’aquesta problemàtica. I per tant, la tendència de la Comissió Europea a partir dels anys 2004 i 2005 ha estat reduir el seu suport a les xarxes i a les línies de treball que s’ocupaven d’aquest factor. En aquests moments ja no estem tan lligats a aquestes xarxes que han reduït el nivell d’intensitat de treball.

En canvi, ara han erigit altres factors de risc. Actualment estem entrant a la xarxa europea que treballa per la prevenció de la obesitat infantil i la obesitat en general i estem més vinculats a la prevenció del consum de cànnabis. En aquest sentit l’Agència va dissenyar un programa destinat a joves entre 14 -15 anys que va assolir la màxima puntuació en la xarxa europea de prevenció de drogodependències. Això ens ha suposat una molt bona connexió amb la línia de programes de prevenció de consum de cànnabis.

Així doncs, la nostra línia de treball es basa amb mantenir-se connectat amb els especialistes dels factors de risc que en el moment concret de treball siguin emergents. Per això hem seguit aquesta evolució, fet que també ens possibilita connectar-nos amb els professionals espanyols que treballen amb aquests àmbits. Quan un programa ha estat suficientment avaluat i té un nivell d’evidència, la nostra línia de treball és disseminar-lo a través de les xarxes espanyoles en la mesura que sigui possible. Per exemple, en aquest moment s’ha constituït una xarxa virtual per a la prevenció de drogodependències, en la que hem intentat abocar la nostra experiència i programes.

 

Quin tipus d’intervenció vinculada amb la “Salut en Totes les Polítiques” s’està portant a terme des de l’Agència?

Salut als Barris és el programa de l’Agència que més s’aplica en la línia de treball de Salut en Totes les Polítiques. Cal dir que és un programa que es va iniciar l’any 2004 en el context de la Llei de Barris desenvolupada pel Parlament de Catalunya i que incideix a tot Catalunya. A Barcelona ha ajudat a delimitar els barris que es troben en pitjors condicions i en aquests s’hi treballa des de diferents vessants. L’Agència intervé en el que es va constituir com a programa Salut als Barris.

El programa Salut als Barris es desenvolupa en cinc fases. Durant la primera fase els professionals de l’Agència es dirigeixen als barris en qüestió i estableixen acords polítics amb les forces del barri que delimiten les necessitats a nivell de salut. A partir del moment en el que es coneixen les necessitats i els actius de salut del barri, es fa una priorització de possibles intervencions.  Es planifiquen les intervencions i es procedeix a realitzar-les. Aquest procés pot abocar a la realització de noves intervencions en alguns casos, i en altres, en els que ja existeix evidència d’efectivitat d’una tipologia d’intervencions en altres indrets, es porta a terme un pla d’intervencions adaptat al barri concret. A partir d’aquí es fa el seguiment i l’avaluació, i finalment el manteniment.

Entenem que aquest és el projecte que més ens connecta al moviment Salut en Totes les Polítiques, ja que per exemple, permet identificar els joves que estan a l’atur i fer programes d’inserció laboral que acaben tenint repercussió en salut, ens connecta amb els problemes urbanístics del barri i actuar en la millora de certs aspectes urbanístics que poden tenir repercussions en salut, etcètera.