Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Claus per a l’avaluació de la promoció de la salut

Javier Gállego Diéguez. Cap de secció d’Educació per la Salut. Direcció General de Salut Pública. Govern d’Aragó.


La promoció de la salut és un procés social més que un procés biomèdic, pel que ha d’analitzar el desenvolupament de capacitats, l’ús dels valors, la implicació dels sectors implicats, els canvis organitzatius i de comportament. En aquest sentit l’avaluació en promoció de la salut és similar a la que es realitza quan s’avaluen programes socials i educatius o es valoren polítiques públiques.

El Grup Europeu de Treball d l’OMS sobre l’avaluació en promoció de la salut (EWG, 1.998)[1] va establir quatre principis fonamentals: a) Participació dels agents i parts interessades; b) Utilització de diferents mètodes quantitatius i qualitatius de caràcter interdisciplinari; c) Creació de la capacitat per fomentar el desenvolupament organitzatiu de les entitats i l’apoderament de les persones i grups socials; d) Adequació als contextos complexes de les intervencions de promoció de la salut. Una recomanació del Grup és dedicar a l’avaluació almenys un 10% dels recursos financers. A partir dels treballs d’aquest Grup, l’OMS va editar una important publicació que va consolidar el marc i les etapes de l’avaluació en promoció de la salut (Rootman et al, 2001) [2].

L’avaluació d’acord amb Stufflebeam, destacat avaluador nord-americà promotor del model CIPP (Context, Input, Process, Product), és el procés d’identificar, obtenir i proporcionar informació útil i descriptiva sobre el valor i el mèrit de les metes, la planificació, la realització, i l’impacte d’un objecte determinat, amb la finalitat de servir de guia per la presa de decisions, solucionar els problemes de responsabilitat i millorar la comprensió dels fenòmens implicats. Aquesta definició inclou els aspectes essencials d’una avaluació com són la recollida d’informació, la valoració d’un programa o política, la presa de decisions, la rendició de comptes i la interpretació dels fets i dels processos.

El Joint Committee on Standards for Educational Evaluation impulsor de la professionalització de l’avaluació als EUA ha definit 30 normes agrupades en cinc categories que ha de complir qualsevol avaluació: 1) Útil, per a les parts interessades; 2) Factible, utilitzant mètodes assequibles, eficients i equilibrats respecte el projecte; 3) Legítima, assegurant la cooperació i respecte de les parts implicades i garantint la honestedat dels resultats; 4) Precisa, descriure amb claredat allò que s’avalua en la seva evolució i context; i 5) Responsable, l’avaluació ha d’estar ben documentada i facilitar la metaavaluació.  

Com assegura Aguilar i Bustelo (2010) [3] l’avaluació de les polítiques i la governança és un aspecte fonamental per assegurar la transparència, la retroalimentació, la millora continua, l’aprenentatge i la rendició de comptes. El mateix es pot afirmar respecte la promoció de la salut. L’avaluació ha de realitzar-se de forma global, integrada en totes les etapes, tenint en compte el context i la interrelació entre els diferents elements. A més, ha de ser coherent amb els valors de la promoció de la salut com l’apoderament, l’equitat i la participació. Existeixen diferents enfocaments de l’avaluació que ajuden a desenvolupar aquests processos. Es important tenir present les qüestions clau de l’avaluació (figura adjunta) que ajuden a establir un disseny apropiat al context de la intervenció. Un altre element principal és la definició dels criteris per jutjar la intervenció o política, que poden ser entesos com les preguntes que es volen contestar amb l’avaluació, un exemple són els criteris de qualitat de la Red Aragonesa de Proyectos de Promoción de la Salud (RAPPS) (Granizo, 2007) [4].

El 2015, amb motiu de la celebració de l’any internacional de l’avaluació pot ser una ocasió per revisar i actualitzar els enfocs i marcs de l’avaluació. 

 

Il.lustració: Qüestions clau per a definir un sistema d'evaluació

 

 

Bibliografia

1. EWG, European Working Group on Health Promotion Evaluation (1.998) Health Promotion Evaluation: Recommendations to Policymakers, WHO (EURO) http://bit.ly/1umsyTb

2. Rootman, I; Goodstadt, M; McQueen, D; Potvin, L; Sprigett, J. And Ziglio, EDS (2.001) Evaluation in health promotion: Principles and Perspectives. Copenhagen: WHO (EURO) http://bit.ly/1ye0fXR

3. Aguilar, L.F; Bustelo, M.(2010) Gobernanza y evaluación: una relación potencialmente fructífera. Revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas. Nueva época, Nº 4, julio -diciembre http://bit.ly/1ESsblW

4. Granizo, C; Gallego, J (2007) Criterios de calidad en promoción de la salud. Red Aragonesa de Proyectos de Promoción de la Salud. Departamento de Salud y Consumo. Gobierno de Aragón, Zaragoza  http://bit.ly/zycsPV