Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Factibilitat de l’avaluació de les actuacions de Promoció de la Salut

Josep Lluís de Peray. Consultor i metge cooperant. 

 

Per parlar de la factibilitat de l’avaluació de les actuacions de la Promoció de Salut (PS) és útil partir del significat dels conceptes a discutir. Sovint aquests són polisèmics, pel que convé tenir cura i ser precisos en el nom i significat que donem a les coses.

En la Carta d’Ottawa[i] i subsegüents[ii], segurament el marc més consistent sobre la promoció de la salut (PS), es defineix PS com el procés que capacita a la gent per incrementar el seu control sobre els elements que permeten mantenir i millorar la seva salut. Això, que no és poca cosa, vol dir que la PS treballa per facilitar la presa de consciència sobre la importància de la salut i tendeix a proporcionar mitjans útils perquè les persones prenguin les millors decisions en els aspectes que determinen la seva salut, individual i col·lectiva. 

Així, el que fa la PS, és realitzar intervencions adreçades a tres línies generals: crear condicions perquè la salut es pugui desenvolupar (advocacy - estructura), capacitar les persones i realitzar tasques d’intermediació.

Entre les primeres destacaríem la construcció d’una política pública de salut, la creació d’entorns favorables per a la salut i la reorientació dels serveis de salut. Exemples d’això poden ser les estratègies de Salut a totes les polítiques, el Pla Interdepartamental de Salut Pública o les reformes estructurals de la Salut Pública, malauradament ara abandonades i convertides en apèndixs quasi invisibles dels serveis assistencials.

Respecte a la capacitació de les persones, segurament les actuacions més tradicionals de la PS, recordem que les àrees en les que s‘expressa són l’educació per a la salut que busca el desenvolupament de les capacitats personals per tenir cura de la pròpia salut, sigui des del sistema de salut o des d’altres sectors. En el darrers anys s’han desenvolupat a casa nostra, encara no sabem si amb èxit o no, activitats com Salut i escola, el Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable, El Pla d'Activitat Física, Esport i Salut, les Classes sense fum o la Xarxa Aupa.

Finalment, com a tasques d’intermediació que busquen crear la consciència de la intersectorialitat i desenvolupar accions integrades que actuïn sobre els determinants de la salut, enfortir les accions comunitàries o treballar per disminuir les desigualtats, podem citar els plans de desenvolupament comunitaris, el partenariat  dels operadors econòmics – sector públic com és el cas de la promoció de la alimentació mediterrània (AMED), els plans de seguretat viària o les accions prop de la natura, entre moltes altres.

El tema o, millor dit, el desafiament és saber si totes aquests intervencions aconsegueixen l’objectiu de la PS. Recordem la definició un altre cop: procés que capacita a la gent per incrementar el seu control sobre els elements que permeten mantenir i millorar la seva salut. L’avaluació es referirà a la valoració sobre el grau en el que les actuacions de la PS assoleixen aquest objectiu.

La factibilitat es refereix al que pot ser fet. Recordem que els components de la factibilitat, una categoria dicotòmica, són diversos. Entre ells destacaríem l’experiència, la pertinença, els recursos, l’acceptació, el temps o els ètics.

L’avaluació serà doncs l’emissió d’un judici sobre el grau d’assoliment del control de les persones i de la societat sobre la pròpia salut. Altres propòsits de l’avaluació poden ser la generalització de les intervencions i la justificació del finançament de les intervencions.

El primer objectiu és, com s’ha dit, un desafiament per la seva complexitat i cost de tal manera que gairebé mai és factible. Normalment s’opta per altres tipus d’avaluacions. La PS sovint fa servir avaluacions intermèdies, parcials o de procés[iii], fins i tot revisions dels programes[iv] que vehiculen les seves activitats, com a mètodes d’avaluació. Totes aquestes activitats són generalment factibles i cal fer-les, doncs s’obtenen indicadors intermedis i/o indirectes, però caldrà ser curós en la seva utilitat. Altres vegades dissortadament les activitats no són avaluades.

També la contribució de la PS es dilueix en el conjunt de les activitats del sistema de salut, o social en general, en relació a la millora de la salut. De tal manera que, encara que es desconegui el pes real de la seva aportació a la millora de la salut, pot suposar-se que ho fa positivament.

Així doncs, la legitimitat de la PS i les seves intervencions ve donada pel consens sobre el valor social que representa, rarament com a resultat d’una avaluació sistemàtica, individualitzada i explícita. També seria possible apreciar, mitjançant estudis sociològics com les enquestes de salut o altres, la modificació del grau de control sobre la salut, encara que no pugui ser atribuïda a l’acció de la PS, ni tampoc descartada.

L’única excepció és l’avaluació de les intervencions en l’àmbit comunitari. En aquests casos és menys complex dominar el conjunt d’elements que determinen la factibilitat de l’avaluació.

Com a conclusió, la factibilitat de l’avaluació de la PS, en relació al seu objectiu últim és quasi una quimera. Sols una avaluació amb molts mitjans podria suportar-la. Les alternatives són associar-se amb les investigacions sociològiques i les enquestes de salut per aprofitar la potència de les seves tècniques. També l’altra línia no excloent es seguir aprofundint amb les avaluacions intermèdies que poden millorar els processos de la PS.

 

Mark Gamsu. Leeds Metropolitan University

 

 

Bibliografia

[i] WHO. Health Promotion Glossary. WHO/HPR/HEP/98.1 Trobat el 29/09/2014 a http://whqlibdoc.who.int/hq/1998/WHO_HPR_HEP_98.1.pdf 

[ii] WHO. Milestones in Health Promotion. Statements from Global Conferences. WHO/NMH/CHP/09.01 Trobat el 30/09/2014 a http://www.who.int/healthpromotion/Milestones_Health_Promotion_05022010.pdf?ua=1

[iii] Tones K. Beyond the randomised controlled trial: a case for ‘judicial review’. Health Education Review. 1996; 12(2): 1-4.

[iv] The Cochrane Collaboration. Systematic Reviews of Health Promotion and Public Health Interventions. July 2007, v2. Trobat el 30/09/2014 a http://ph.cochrane.org/sites/ph.cochrane.org/files/uploads/Guidelines%20HP_PH%20reviews.pdf