Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Esteve Saltó

Esteve Saltó. Direcció general de planificació i recerca en salut, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.


Quines línies de treball destacaria de la seva trajectòria professional?

Sóc metge especialista en salut pública. La meva trajectòria professional ha estat principalment vinculada a l’àmbit de la promoció de la salut i ,de manera més concreta, a l’estudi, l’anàlisi i la intervenció en els factors de risc de malalties cròniques. Des de jovenet, quan vaig començar a treballar en salut pública, em vaig veure confrontat amb aspectes com la prevenció del càncer, la prevenció de malalties cardiovasculars, i els principals factors de risc, com el tabaquisme, l’alcoholisme, el sedentarisme, l’alimentació saludable, etc.. He treballat en aquest àmbit des de l’any 1988/89,  any que vaig acabar els meus estudis en salut pública a Brussel·les i vaig començar a treballar a la Universitat  de Barcelona i a la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social.  He treballat en  aquest àmbit fins a finals de l’ any 2013, que es quan m’he incorporat al Servei del Pla de Salut de la Direcció G. De Planificació i Recerca en Salut.


En quines estratègies de creació d’entorns saludables ha tingut l’oportunitat de participar durant la seva trajectòria professional?

De les estratègies d’entorns saludables en les que he estat més estretament relacionat destacaria la creació d’entorns de salut en l’àmbit sanitari, essencialment en el desenvolupant xarxes en l’àmbit del tabaquisme, com ara les àrees d’atenció primària sense fum o la xarxa d’hospitals sense fum. També he estat estretament vinculat amb programes i actuacions en l’àmbit escolar (Xarxa d’Escoles Saludables), universitari (Universitats Saludables), i també en iniciatives a nivell d’organismes administratius, empreses.... Voldria mencionar la xarxa US.CAT, que coordina la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona i que essencialment vehicula i ajuda a l’intercanvi d’iniciatives en l’àmbit de la prevenció, la promoció de la salut i dels estils de vida saludables entre bona part de  les universitats catalanes.


Com han evolucionat les polítiques i estratègies de promoció de la salut durant la seva carrera professional?

He vist néixer i créixer les estratègies en promoció de la salut. Quan vaig començar a treballar-hi no era fàcil transmetre la idea d’entorn saludable, existien tan sols experiències aïllades i no es treballava en xarxa. Amb el canvi de segle, la irrupció i generalització d’instrument tecnològics que faciliten la connectivitat, es van anar creant xarxes d’intercanvi d’experiències, dinàmiques de benchmarking i del treball en xarxa que han permès crear un coneixement important al voltant dels entorns saludables i la promoció de la salut.

També destacaria un altre canvi interessant en aquesta evolució: al principi es treballava amb una visió bastant biomèdica, centrada en les patologies, l’abordatge més clàssic dels professionals de l’àmbit sanitari i mèdic. En els últims anys, hi hagut una evolució cap a uns conceptes que van més enllà de l’àmbit de la medicina i fins i tot de la salut, abraçant altres aspectes i hem estat abocats a la necessitat de sortir i evolucionar cap a aliances i el treball amb altres sectors. Anteriorment es podia treballar, per exemple,  amb Ensenyament la prevenció a l’escola, però s’abordaven  problemes molt específics com ara la prevenció d’addiccions o altres aspectes concrets, i sempre amb una visió excessivament biomedicalitzada. Aquesta ha estat una evolució recent,  molt interessant, en la que es planteja la necessitat d’impregnar totes les polítiques, inclús aquelles que no tenen una etiqueta de sanitàries, d’una visió salubrista. El Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya és un molt bon exemple d’aquesta tendència emergent.

Així doncs, s’ha passat de treballar individualment o en petit grup, a treballar de manera més radial, més global, més enxarxada. Aquest fenomen provoca que les experiències corrin més i que el que es fa en un lloc serveixi a altres. Vist en perspectiva s’ha passat d’una visió biomèdica i una mica reduccionista cap a una visió més àmplia en la qual les sensibilitats ja no vénen només de l’àmbit de la salut sinó que també provenen d’altres sectors, l’educació, la cultura, el medi ambient, el territori, la sostenibilitat, l’economia i el treball, etc...


Com han canviat les polítiques de promoció de la salut en un cotext global de crisi?

He viscut períodes diversos. Però diria que  aquest últim període, principalment del 2010 cap aquí, en que es va començar a verbalitzar la crisi, ha capgirat algunes coses. En els anys 2010 2012 aproximadament, van haver-hi una sèrie d’iniciatives i programes que havien començat a ser operatives sobre el terreny que es van veure clarament amenaçades per un context polític i econòmic molt restrictiu. Iniciatives com “Salut als barris”, “Salut i escola”, Pla SEC, iniciatives comunitàries a nivell territorial, inclús certs projectes d’investigació que tenien molta lògica, van quedar en una situació molt precària. Algunes, afortunadament, han sobreviscut i ara tornen a créixer, però durant aquest període la salut comunitària o la salut deslligada del que és estrictament producte sanitari o assistencial, ha patit i continua patint. Cal posar de relleu que durant aquest període s’ha hagut de fer una redefinició, una reavaluació del que s’havia estat fent o es feia, què se n’estava obtenint, quins rendiments tenien les actuacions. Això també és positiu i necessari, especialment en un entorn de servei públic i cal remarcar que gràcies a unes quantes persones molt compromeses, s’ha pogut anar superant aquesta difícil fase.


Quins programes han obtingut un major grau d’èxit?

En termes relacionats amb els entorns de salut hi ha experiències molt interessants. En l’àmbit assistencial o dels serveis sanitaris s’han fet importants progressos. Algunes xarxes han aconseguit capgirar l’escenari dels temes que tracten, com la xarxa de tabac que ha canviat copernicanament la situació del tabaquisme. En alcohol, anem més endarrerits tot i que s’estan fent progressos i a nivell assistencial es funciona bé. Les xarxes que treballen el tema de l’alimentació i l’activitat física tenen una vigència i una força molt important. L’àmbit dels accidents també és una història d’èxit, tot i que aquesta ha estat una estratègia macro i hi han intervingut molts elements i actors de fora de l’àmbit sanitari. I deixant de banda les malalties cròniques, que és el que més conec, diria que a Catalunya hi ha una estructura de protecció i de vigilància epidemiològica bastant consolidada i efectiva. Com he comentat,  la xarxa de les universitats saludables és una experiència en constant creixement. En l’àmbit del treball i l’empresa, en canvi,  hi ha bastant més a fer;  la cultura en l’àmbit laboral no s’ha aconseguit canviar tant com seria desitjable, el que és una llàstima, ja que és un sector en el que té molt de sentit la intervenció i aprofitar els recursos que s’hi mouen.

 

Com valora els canvis que es produeixen a la ciutadania en quan a nous hàbits de salut i estils de vida?

Hi ha hagut una conscienciació col·lectiva provocada no només per l’àmbit sanitari, sinó que és un fet col·lectiu, cultural, que porta a la preocupació per la salut i/o per mantenir un nivell de salut correcta. Una demanda social que ha anat creixent, de manera molt destacable en alguns aspectes, i ara és important saber quina és la resposta que li dóna el sistema de salut pública i el sanitari. Aquests importants canvis en els hàbits de vida queden reflectits a l’Enquesta de Salut de Catalunya, (ESCA) espai professional en el que actualment treballo i que em permet fer una bona radiografia dels estils de vida i de les percepcions de la societat. Tanmateix l’enquesta també demostra que hi ha diverses millores a fer, ja que encara tenim xifres preocupants en excés de pes i obesitat tot i que s’ha aconseguit frenar la obesitat infantil. S’estan aconseguint resultats en temes com el tabac i l’alcohol, però encara hi ha millores a fer en l’àmbit de l’activitat física i en l’àmbit de l’alimentació. Les pràctiques preventives, que són una manera de veure si la gent segueix els programes que se’ls ofereix, demostren que en general, allà on el sistema sanitari fa el primer pas, posa una estructura i contacta amb les persones, les cobertures són molt bones, com en els programes de prevenció o detecció precoç de càncer de mama, per exemple.

Ens queda molt per fer i, sobretot, ens hem de mantenir molt vigilants perquè les tendències en alguns estils i hàbits de vida són molt vulnerables a canvis i pressions d’àmbit social, que no controlem fàcilment.


Com es pot propiciar el canvi d’estils de vida?

Crec que el sistema de salut ha de treballar promovent el que anomenem l’empoderament de la persona en termes de salut.  Els entorns facilitadors de decisions saludables són molt importants  i decisius. S’hi ha de seguir treballant més i més bé que fins ara. També és clau que els individus sàpiguen prendre decisions amb capacitat de discerniment, sabent quines són les eleccions que fa, i que siguin eleccions fonamentades, basades en coneixement, no en percepcions subjectives o per pressions alienes interessades. Tenim potser una població excessivament tutoritzada i  cal avançar cap a una major autonomia de les persones, que siguin capaces de cercar i trobar dins seu i en el seu entorn, els elements de salut positiva necessaris i que hi són (com s’invoca en el marc conceptual modern de la salutogènesis). 

Sembla per dades recents, que l’estat espanyol presenta un elevat grau d’analfabetisme en salut. Si les persones es fien molt de que hi ha un equip de professionals que s’encarreguen de tutoritzar la seva salut, es posen en mans d’aquest equip i el seu potencial d’alfabetització és menor. Cal tractar aquesta problemàtica, hem de dirigir-nos cap a una situació en la que les persones tinguin capacitat de conèixer els problemes de salut, els recursos disponibles, l’accés a aquests recursos i que tinguin la capacitat de decidir fins on vol arribar. Tot això fa més madura la població, la fa més adulta, i amb aquest sentit tenim un marge de creixement interessant. Actualment amb l’ESCA s’està valorant per primera vegada quin podria ser el grau d’alfabetització en salut de la nostra població i a patir d’aquí tindrem un punt de partida interessant per poder-hi treballar.