Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

San Fernando de Henares: la salut municipal, un compromís polític i de la ciutadania

María Dolores Gerez Valls. Directora del Centro Municipal de Salud. Ajuntament de San Fernando de Henares


Està clar que existeixen elements clau per fer que un municipi s’encamini a ser un entorn promotor de la salut. Tothom sap que la salut dels homes i les dones depèn de  factors externs al sistema sanitari, és a dir, que és impossible tenir bona salut sense accés a l’habitatge, a una alimentació equilibrada, sense entorns naturals i urbans saludables; sense polítiques públiques orientades a la salut. Ningú s’atreveix a contradir la idea de que la participació suposa un valor afegit. Malgrat tot, és difícil trobar exemples de democràcia participativa. A més, sabem que existeixen diferències per sexe, ètnia, generació i classe social; que existeixen diferències entre barris de la ciutat; i que algunes són iniquitats, és a dir desigualtats evitables, injustes i innecessàries. El que és difícil es posar l’enfocament en la recerca d’aquestes desigualtats. El municipi és un excel·lent escenari per fer realitat la “Salut i equitat en totes les polítiques”, i malgrat tot, el govern de la nació aprova normes que restringeixen l’autonomia i les competències dels ajuntaments.

D’altra banda, cada vegada més les ciutats treballen en xarxa, interactuen i s’ajuden; per copiar els encerts i evitar cometre els mateixos errors. San Fernando de Henares és un clar exemple a través de les seves aportacions a les Xarxes Europea i Espanyola de Ciutats Saludables i a la Xarxa Municipal de Salut de la Comunitat de Madrid. També s’ha adherit a l’Estratègia de Promoció de la Salut i Prevenció en el Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat.

Però, per què no escoltem la població?. Amb freqüència, des de la butaca del despatx, es pensa que ningú sap més del “nostre àmbit” que nosaltres mateixos. Però oblidem que el nostre àmbit és “el seu àmbit”; i que ningú sap més del “seu àmbit” que ell mateix. Aquesta és una de les causes per les quals el personal tècnic no busca la veu de la població; a vegades sent, però no escolta. Hi ha una raó més potent: la por, la por a perdre poder, por a ser jutjat, ...El que resulta més interessant és que és totalment infundat, es basa en atavismes infundats. La gent, quan és preguntada, expressa les seves necessitats sentides, a més, les opinions ens serveixen com indicador de la qualitat dels serveis. En aquest sentit, les reclamacions són una benedicció, perquè serveixen en la gestió d’allò públic per saber com s’ofereixen els serveis i què en pensa la gent.

A San Fernando de Henares, un municipi de 40.000 habitants a 17 quilòmetres de la ciutat de Madrid, es crea al 1983 un Centre Municipal de Salut, que integra el treball en promoció de la salut com a part essencial de la salut pública municipal. Des de 1992 es treballa en el projecte de San Fernando Saludable, essent la participació ciutadana un dels seus trets d’identitat. També té un sòlid recolzament polític reflectit en el fet que és el propi alcalde qui lidera el projecte. El III Pla Municipal de Salut (2014 – 2017) disponible a la xarxa, inclou com elements essencials tan el dret de la ciutadania a participar en la gestió dels assumptes públics com un principi democràtic, com la salut entesa a la vegada, com un dret i com una inversió essencial per el desenvolupament. Així doncs, identifica desigualtats entre barris, li dóna poder de decisió a lla Comissió de Participació davant la Comissió tècnica i orienta el treball des de la perspectiva de l’equitat i la participació comunitària.