Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Rafael Ribó i Massó

Rafael Ribó i Massó, síndic de greuges.


Les condicions socioeconòmiques desfavorables tenen conseqüències perjudicials sobre la salut de les persones. Els efectes sobre la salut depenen, entre d’altres, del tipus de polítiques econòmiques, socials i laborals que s’adoptin.

Què pot fer i quines mesures proposa el Síndic de Greuges per evitar possibles danys a la salut com a conseqüència d’aquestes polítiques?

El Síndic  de Greuges té com a missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques de les persones a partir de supervisar l’actuació de l’Administració pública de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. En aquest sentit, el dret a la protecció de la salut és un dels àmbits en els quals el Síndic té competències i, per tant, s’adreça a l’Administració sanitària per fer-li les recomanacions i els suggeriments que es consideren oportuns.

El Síndic segueix amb atenció tots els canvis que s’estan produint en el sistema de salut i la repercussió que poden tenir en el dret a la salut de les persones. Així, tot i que una de les facultats de l’Administració és la de reorganitzar-se, si les noves mesures que comporta aquesta nova organització afecten els drets sanitaris de les persones, el Síndic inicia les actuacions necessàries per protegir aquests drets.

Davant d’actuacions irregulars o arbitràries, el Síndic pot intervenir tant a partir de l’anàlisi dels casos concrets que plantegen els ciutadans a través de queixes, com amb l’obertura, per iniciativa pròpia, d’actuacions d’ofici, encara que no se n’hagi rebut cap queixa.

Un exemple seria la situació actual de les llistes d’espera, ja que, ateses les queixes rebudes (tant per demores per a intervencions quirúrgiques com per accedir a la primera visita de l’especialista), queda clar que la necessària organització dels dispositius assistencials perquè el pacient pugui ser atès al més aviat possible és insuficient per garantir el dret dels ciutadans a l’atenció sanitària en un termini raonable, encara que s’apliquin criteris de priorització.

En aquests casos, i atès que ha constatat que es vulneren els terminis màxims fixats, el Síndic ha hagut de recordar al Departament de Salut que hi ha determinades intervencions quirúrgiques que per decret tenen establert un termini màxim d’espera de sis mesos. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques no urgents que no gaudeixen d’aquest temps màxim d’espera, s’ha de tenir en compte que això no pot ser emprat per justificar una espera il·limitada i fora del que es considera raonable.

Pel que fa a la prestació farmacèutica, les diverses queixes rebudes sobre la taxa de l’euro per recepta (avui en suspensió) i les que encara es continuen rebent amb relació als nous criteris d’aportació dels beneficiaris en la prestació farmacèutica ambulatòria (el copagament farmacèutic) evidencien que hi ha col·lectius amb rendes molt baixes que tenen dificultats per abonar-les. El Departament de Salut ha informat el Síndic de la intenció d’ampliar els col·lectius exempts de pagament de la taxa de l’euro per recepta.

Més recentment, la modificació de les condicions de finançament públic dels medicaments que, sense tenir la classificació d’ús hospitalari, es dispensen a la farmàcia de l’hospital a pacients no hospitalitzats ha motivat que el Síndic obrís una actuació d’ofici per fer arribar les seves consideracions al Defensor del Poble (que és qui té competència en aquest àmbit).  Sobre aquest tema, el Síndic constata que hi ha fàrmacs que estan indicats per a patologies greus i que la introducció del copagament no produeix, en aquest cas, un efecte dissuasori, atès que en molts casos la seva adquisició és imprescindible per allargar o fins i tot per conservar la vida; ni un efecte recaptatori, atès que aquests ingressos suposen un percentatge molt poc significatiu del global. Però sobretot, en aquesta qüestió, el Síndic alerta que la mesura afecta majoritàriament persones o col·lectius amb rendes baixes o situacions econòmiques compromeses i que, com no hi ha prevista una alternativa per a les persones que no puguin fer front al pagament, no es podrà garantir el tractament de totes les persones a qui s’hagi prescrit algun dels medicaments afectats.

Pel que fa a l’afluència de malalts al Servei d’Urgències d’alguns hospitals que han de romandre més temps del que seria necessari en aquest servei en espera d’ingrés hospitalari, sovint en lliteres al passadís o en box d’observació, el Síndic ha suggerit que s’adoptin més mesures, com ara l’habilitació de més llits en els serveis en què el nombre és deficitari, la possible derivació a altres centres hospitalaris en què sigui possible facilitar l’hospitalització o la millora de la gestió de l’atenció primària i especialitzada, a fi d’evitar que pacients que podrien haver estat atesos per aquesta via hagin d’acabar acudint al Servei d’Urgències. També ha suggerit la introducció de mesures encaminades a garantir el dret a la intimitat d’aquests pacients mentre es troben en aquesta situació. Aquestes queixes es refereixen a les condicions de l’estada, però no a una atenció medicosanitària defectuosa.

 

L’informe del 2013 d’Amnistia Internacional denuncia que la política d’austeritat que aplica el Govern espanyol s’ha convertit en una crisi de drets humans i alerta que la crisi econòmica no justifica que es vulnerin els drets fonamentals com el de la salut.

Quins indicadors dels que ens alerten de la vulneració del dret a la salut destacaria?

A qui afecta més la vulneració d’aquest dret?

Les decisions de reducció de la despesa es projecten sobre algunes de les prestacions dirigides més característicament a les persones sense recursos i en pitjor situació socioeconòmica, com ara l’obligació de copagament. A més, són mesures difícilment compatibles amb la idea de bon govern i d’atenció a les persones més desafavorides si es té en compte que es mantenen altres serveis de manera gratuïta o de pagament reduït per a tothom sense consideració dels ingressos.

Així, el Síndic constata que la situació actual exigeix una consideració especial (derivada de la clàusula social) per a les persones en una situació social i econòmica difícil.

Tota decisió de reducció de la despesa, tant normativa com executiva, s’hauria de sotmetre a un examen de proporcionalitat i de valoració dels seus efectes sobre els principis d’igualtat i d’equitat en la distribució de càrregues. Així, s’ha d’evitar qualsevol indefinició que pugui donar lloc a interpretacions i dinàmiques restrictives discriminatòries.

S’han de valorar els efectes que determinades polítiques tenen sobre els col·lectius més desfavorits, evitar-ne l’exclusió, que en tot cas és discriminatòria, i reforçar-ne la protecció. També s’han de tenir en compte els efectes discriminatoris que mesures restrictives tenen sobre determinats col·lectius, com succeeix en el cas de les persones dependents o amb discapacitat, ja que es veuen afectades tant pel que fa a la reducció de les prestacions econòmiques com per la introducció de mesures de participació en el finançament. En el cas de les taxes o els copagaments, s’ha de valorar la previsió de vies d’accés específiques per a persones sense recursos suficients i evitar que aquestes mesures es tradueixin en formes d’exclusió del servei.

 

Davant la necessitat de fer ajustos econòmics per reduir el dèficit públic, el Govern espanyol ha respost amb una reducció del dèficit públic, polítiques de reforma laboral, disminució de les prestacions socials, canvis en el càlcul de la pensió de jubilació, congelació de les pensions i reducció salarial als empleats públics. Aquestes polítiques tenen efectes a mitjà i llarg termini sobre la salut de la població.

Quins són els àmbits més susceptibles de queixa ciutadana?

De les 8.231 queixes rebudes durant el 2012, la majoria ha tractat sobre algunes de les matèries incloses en les àrees de serveis socials (20,1%), administració pública (16,6%) i consum (11,8%). Pel que fa a serveis socials, majoritàriament s’han rebut queixes sobre la renda mínima d’inserció (895 queixes), i les subvencions i els ajuts a persones amb discapacitat (133 queixes). De l’àmbit d’administració pública s’han rebut 395 queixes pel procediment administratiu sancionador (trànsit); i sobre consum, la matèria de què s’han rebut més queixes ha estat el subministrament elèctric (273 queixes).

Quant a salut, durant el 2012 s’han rebut 483 queixes, que representen el 6% del total. D’aquestes queixes, 99 eren sobre llistes d’espera en intervencions quirúrgiques; 55, sobre el tracte rebut pel pacient, i 49, per temes relacionats amb la farmàcia gratuïta i l’ús compassiu. Si analitzem les queixes rebudes en matèria de salut en els darrers anys veiem com, en general, han anat creixent de 312, el 2006, fins a les 483, el 2012. L’any amb més queixes de salut ha estat el 2011, amb 575. Tanmateix, durant el 2012 i 2013 hi ha hagut un cert descens en el nombre de queixes.

 

Quin àmbit ha motivat o motivaria una actuació d’ofici?

Durant el 2012 s’han obert 155 actuacions d’ofici sobre matèries molt diverses. L’àrea on més se n’han obert ha estat la de seguretat ciutadana i justícia (42 actuacions d’ofici), seguida de la d’infància i adolescència (38) i la d’educació i recerca (28).

En l’àmbit de salut se n’han obert cinc, com ara la que tracta sobre una intervenció quirúrgica privada en un centre proveïdor de serveis sanitaris públics, o la que estudia l’exclusió de la pràctica d’interrupcions voluntàries d’embaràs a l’Hospital de Sant Pau.

Altres exemples d’actuacions d’ofici obertes durant el 2012 són:

  • L’atenció sanitària que es dispensa en centres penitenciaris de Catalunya.
  • Anàlisi de l’actuació de les administracions públiques en relació amb les participacions preferents emeses per les entitats financeres.
  • Segregació escolar en diferents municipis de Catalunya.
  • Afectació dels drets de les persones amb discapacitat davant la substancial reducció pressupostària prevista als centres especials de treball.
  • Avaluació de les polítiques socials en matèria d’habitatge

De manera particular, l’atur i la precarietat laboral comporten un increment dels problemes de salut, sobretot relacionats amb la salut mental, o l’augment de la mortalitat per suïcidis, entre d’altres. Les xifres actuals de l’atur són una crida urgent a la responsabilitat de tothom per capgirar una situació que impedeix l’accés a un dels drets fonamentals.

Quines actuacions de les realitzades per la seva institució destacaria en aquest sentit?

La relació entre l’atur i els casos de salut mental o l’augment de la mortalitat per suïcidis és una dada que no podem deduir de les possibles queixes, ja que no n’hem tingut en aquest sentit. Sí que hem tingut coneixement d’aquesta relació per informacions publicades en alguns mitjans de comunicació. Cal assenyalar que la majoria de les queixes relacionades amb salut mental es refereixen a la manca de recursos suficients per atendre les necessitats de les persones afectades, i també que cal més coordinació entre els diversos serveis que intervenen en el tractament de les persones.

Atesa la competència del Departament d’Empresa i Ocupació sobre aquesta matèria, el tipus de queixa que es tramita a la nostra institució està relacionada amb la gestió de subvencions en l’àmbit laboral i en destacaria la denegació per exhauriment de la partida pressupostària de gran part de les sol·licituds de subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma que es va produir l’any 2010.

Les xifres de l’atur són realment molt elevades. Sovint les persones es dirigeixen al Síndic per explicar la situació que els ha provocat la pèrdua de feina. A més, la tendència en els últims anys posa de manifest que la dificultat per introduir-se en el mercat laboral no només afecta els col·lectius que per les seves característiques especials han tingut més dificultat per accedir -hi –com ara les persones amb discapacitat, les dones o els treballadors de més de quaranta-cinc anys– sinó que s’ha ampliat als treballadors que han estat expulsats del mercat laboral per la situació econòmica actual i per als quals, en altres circumstàncies, es preveia un retorn més àgil al mercat laboral.

S’ha confirmat, doncs, el deteriorament d’aquest mercat de què el Síndic parlava en informes d’anys anteriors i s’ha produït un augment considerable de la desocupació i, en molts casos, l’esgotament de les prestacions o subsidis d’atur a què els treballadors podien tenir dret.

Els conflictes individuals i col·lectius sobre les relacions juridicolaborals han obligat el Síndic a orientar els afectats, pel que fa als seus drets i les accions consegüents, i també a intervenir-hi quan s’han observat irregularitats de l’Administració laboral.

La presentació d’expedients de regulació d’ocupació per acomiadaments col·lectius davant l’autoritat laboral ha comportat l’actuació del Síndic, a fi de revisar l’actuació de l’Administració laboral.

La protecció per desocupació, juntament amb la formació i els programes d’ocupació perquè els aturats puguin trobar feina com més aviat millor, sense esgotar el sistema de prestacions per desocupació, ha incidit de nou en algunes queixes.

La inserció en el treball s’ha de continuar fent efectiva en determinats col·lectius, especialment promovent l’accés de les persones amb discapacitat a un lloc de treball, repte que continua pendent.

El Govern de Catalunya té la tasca de millorar l’ocupació, ja que des de l’any 1997 en té transferides les competències. La crisi econòmica continua afectant desfavorablement el mercat laboral i l’atur. Cal, doncs, intensificar la intermediació per mitjà del SOC, com ja s’està fent amb el portal Feina Activa, i continuar fomentant l’autoocupació i la formació d’emprenedors, com es fa amb el pla Inicia.