Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Impacte de la crisi en la salut mental i el benestar emocional

Pere Bonet, President Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions Departament de Salut i director de Salut Mental de la Fundació Althaia Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa.

L’OMS defineix la salut mental com “un estat de benestar en el que la persona té consciència de les seves capacitats, pot afrontar les exigències habituals de la vida quotidiana, treballa de manera productiva i fructífera i és capaç de contribuir a la seva comunitat”. Cal fer notar que en esmentar el treball es refereix a que la persona es manté activa, es relaciona i es comunica amb els altres. En les societats desenvolupades i de mercat enfoc capitalista,  el treball,  entès com un espai remunerat de l’activitat de les persones, és clau per mantenir un nivell econòmic que facilita l’adquisició de béns i de gaudis.

La mateixa Salut Mental fou declarada una prioritat per la Unió Europea (Declaració de Hèlsinki, gener de 2005). La visió europea es basa en la convicció de que molts dels grans objectius estratègics de la Unió, com són la prosperitat sostinguda de la seva població, la solidaritat, la justícia social i la qualitat de vida dels seus ciutadans, no són assumibles sense una franca millora de la Salut Mental de les persones.

Quan ens referim a situacions de crisi econòmica i financera, és fàcil imaginar que els individus estan al centre d’una situació estressant. No ens trobem en una situació estressant aguda, es tracta d’una situació continuada i, per acabar-ho d’arrodonir, les persones no tenen, per si soles, ni les eines ni les claus predictives de com serà el futur, de cap on va la crisi i de quan s’acabarà. Ens trobem doncs en una situació d’incertesa de llarga evolució i no hi ha res millor per incrementar la sensació individual d’angoixa que una incertesa lligada al sentiment de que el resultat final d’afrontar la situació no depèn, només, de l’esforç i el treball personal. En aquesta situació les persones acostumem a posar-nos en un estat d’alerta, ens activem, i un sistema nerviós (central i perifèric) activat crea disfuncions en el cos i en les cognicions. L’aparició de disharmonies hormonals i patologies relacionades amb un metabolisme alterat són freqüents, però endemés, un organisme activat facilita l’aparició de conductes alterades, com iniciar comportaments de risc, de ser proclius a una automedicació amb substàncies addictives, augmentar el consum de les mateixes i amb una alta probabilitat de que el  consum abusiu esdevingui una dependència. L’aparició d’una certa irritabilitat i de conductes d’hetero i autoagressivitat es fa més evident.

A Catalunya, a l’any 2012, en els Centres de Salut Mental d’Adults es constata un increment d’un 4%  (prevalença de 2,58% ) i en els Centres de Salut Mental Infantil/Juvenil un augment del 6% (prevalença 4,03% ) de la població menor de 18 anys. Cuidem el futur de la nostra Societat.

En un context d’unes xifres d’atur mai vistes fins ara, en alguns països de la Unió Europea s’ha comprovat que un increment de l’1% en la taxa d’atur implica un augment del 0,8% en la taxa de mortalitat per suïcidi.

Les situacions adverses no provoquen els mateixos resultats en salut a totes les persones. La capacitat individual d’afrontar traumes i situacions doloroses, l’ anomenada resiliència, modifica de manera significativa la resolució i l’adaptació de la persona als esdeveniments adversos. Sabem que la nostra Societat és solidària i social i que l’entorn familiar i l’existència de xarxa d’amistats i/o de relació actuen com factors claus de protecció.