Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

Rafael Cofiño


Rafael Cofiño, especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Cap del Servei d'Avaluació de la Conselleria de Sanitat del Govern del Principat d'Astúries. 

 

Què s’entén per Salut 2.0? 

Bé, el terme està bastant obert a definicions i a la creativitat i m’atreviria a dir que també als interessos dels gurús i de les empreses. Una forma que tenim per explicar-ho és acudint a la següent fórmula hipotètica:

(ciutadania + professionals) salut X ( internet ) =          salut 2.0

És a dir, un espai de trobada entre ciutadania i professionals on es pot treballar de forma col.laborativa en salut a través de diferents instruments de la xarxa, d’internet. La característica fonamental d’aquest espai 2.0 seria que a la xarxa actualment podem conjugar certs verbs que abans no podíem, o com a mínim, no amb tant d’entusiasme. Abans es podia llegir, navegar, guardar, buscar. Ara també podem generar continguts, actuar, crear, conversar, debatre… Això aporta una potencialitat enorme.

 

Quines són les últimes o més destacables tendències de la vinculació de Internet y els “social media” amb la Promoció de la Salut?

Un punt clau és que en Promoció de la Salut parlaríem de ciutadania i no de pacients, o no només de pacients. Aquest element, que sembla molt obvi per la gent que treballa en Promoció de la Salut, no ho és tan per companys i companyes que treballen en sanitat – sistema sanitari. És a dir, quan moltes vegades es parla de salut 2.0 o de e-health realment s’està parlant de e-sanitat o de e-serveis sanitaris i no de e-salut en el sentit ampli de la paraula salut. Per exemple, s’han generat molts debats a la xarxa sobre l’apoderament, però no era un apoderament de la ciutadania o de la comunitat sinó de l’apoderament del pacient. Aquest és un aspecte sens dubte molt necessari però a vegades suposa mirar un arbre frondós que amaga el bosc. 

D’altra banda moltes de les característiques dels social media posen en valor algunes de les característiques que històricament defineixen a la Promoció de la Salut. Per exemple, persones que venien d’altres disciplines estan descobrint la potencialitat dels social media per generar espais col.laboratius, processos participats i de treball intersectorial. Aquest aspecte ja és nuclear en la Promoció de la Salut ú punt zero. Probablement algunes coses que estan passant a les xarxes poden servir als promotòlegs i promotòlogues de la salut com a cas didàctic per explicar què és la promoció, cosa que a vegades no està prou clara, i ho dic per experiència i trajectòria, sobretot per aquells que venim de certes disciplines de les ciències de la salut amb una formació de pregrau molt biologista.

 

Com redefineixen la relació del ciutadà amb la salut?

Aquesta és una pregunta molt interessant perquè de la mateixa manera que la patogènesis ocupa un territori enorme (formatiu, pressupostari i mediàtic) a l’un punt zero, també està ocupant i ocuparà un territori enorme en el dos punt zero. També és cert que és més senzill agrupar l’espai virtual on està la patogènesis (el pacient) que l’espai virtual on està la salutogènesis (la ciutadania activa o els actius en salut). Que, per suposat, existeix. Probablement un bon exercici acadèmic seria acostar, nombrar, identificar aquests espais salutogènics existents a la xarxa i de la mateixa forma que el pacient diabètic coneix el seu domini sobre diabetis i cures, la població conegui també els seu domini salutogènic. Conèixer els entorns favorables de salut a Internet.

 

Què han de fer els professionals de la salut per assegurar que les persones facin un bon ús de les informacions de salut disponibles a internet? 

El tema de l’alfabetització en salut era un tema clau abans de Internet i ara, amb la gran quantitat d’informació disponible a Internet, ho és més encara. En el terreny de la patogènesis s’han desenvolupat pàgines molt interessants, totes les vinculades a les Escoles de Pacient i altres com per exemple Informapacientes. A través de la seva pàgina es pot buscar informació a prop de 300 webs de salut que han estat seleccionades seguint uns criteris determinats (qualitat, avalades per institucions, sense publicitat, etc.). En el terreny de la Promoció de la Salut caldria realitzar un esforç similar. El tema fonamental, s’aprofundeixi o no en temes d’acreditació de les webs, segueix essent la generació de processos formatius en la població i en els professionals: alfabetització en salut i alfabetització digital.

 

En quina mesura pot influir el desigual accés i utilització de les TIC per arribar a l’equitat en salut?  

És evident, aquest és un tema clau. La distribució de la salut-malaltia està molt influïda per certes variables (nivell econòmic, ingressos, situació laboral…). Curiosament aquesta població és també la que menys accés té a internet o inclús si tingués aquest accés, tindria majors dificultats d’alfabetització en salut. Aquí hi podem trobar dos temes claus. Per un costat, tenir en compte a aquests sectors quan es plantegen estratègies de salut que utilitzen els social media/TIC i pensar que molta d’aquesta població mai podrà accedir a aquesta informació. L’altre punt clau és la necessitat d’alfabetització digital. No podem renunciar a aquests canals, el que cal fer és lluitar per la incorporació d’aquests sectors a aquests canals.

I tot això cal fer-ho amb molt de sentit comú. Òbviament a una dona de 60 anys, amb diabetis i hipertensa, sense ingressos econòmics, cuidadora dels seus fills, nets i mare i amb problemes d’habitatge potser necessita que li donem accés a una xarxa social per aprendre a cuidar la seva diabetis i la seva hipertensió, però principalment, el que més necessitarà serà millorar la seva situació econòmica, la posada en marxa de polítiques d’igualtat o la necessitat de restablir la llei de dependència. I paradoxalment molta reorientació del nostra sistema està anant cap a la incorporació de les noves tecnologies oblidant les grans polítiques. I la única cosa que s’aconseguirà és augmentar les desigualtats en salut.

 

Existeix algun aspecte al que s’hagi de donar una atenció especial?

Crec que una de les enormes potencialitats de les xarxes ha estat la connexió de persones que treballem en temes similars i àmbits diferents (acadèmics, administració, associacions…). Quan me’ls imagino, visualitzo gent amb cert grau d’hiperactivitat virtual i dinamisme però moltes vegades treballant en estructures quotidianes que són molt rígides. La història serà veure com aquestes persones poden mantenir col·laboració entre elles, com podran transformar els entorns “reals” en els que treballen i com les seves institucions assumiran certs canvis necessaris. Existeixen bones experiències en aquest sentit dins de les pròpies administracions públiques, com són alguns moviments d’ administracions públiques en xarxa.

L’altre tema clau és pensar si la població, la ciutadania és subjecte actiu d’aquest processos de treball 2.0. De la mateixa forma que en l’ 1.0 molts processos de treball tenien i tenen a la població com objecte, les noves tecnologies també poden caure en aquest error i fer que només serveixin de punt de trobada de professionals, d’acadèmics o investigadors, però no de la pròpia comunitat.

Un altre tema serà l’avaluació de la utilització de social media i TIC en el treball en Promoció de la Salut i Salut Pública. I finalment un tema apassionant serà, està essent ja, la inserció d’agents de salut en les xarxes i treballant com educadors/es amb comunitats virtuals.