Recull d'articles

Números anteriors

Totes les entrades

Subscripció

Articles

La Universitat de Girona compromesa amb la promoció de la salut: el pla UdGSaludable

Carme Bertan, delegada de la rectora per al Pla UdG Saludable

 

En el Glossari de Promoció de la Salut (OMS, 1999) es defineix universitat promotora de la salut com la que revisa els seus propis sistemes, processos i cultura interns i la seva influència sobre la salut i el benestar individual i organitzacional. Així mateix, assumeix la responsabilitat de contribuir a la millora de la salut i el benestar de la societat a través de la col·laboració i el treball en xarxa.

El moviment de creació d’Universitats Promotores de la Salut es va enfortir a Amèrica Llatina i Europa i, durant la darrera dècada, s’ha produït la revitalització de la Xarxa Europea d'Universitats Saludables. Paral·lelament, les universitats espanyoles posaven en marxa diversos programes específics en el mateix sentit, fins que, el 22 setembre 2008, es constituïa a l’Estat Espanyol la Red Española de Universidades Saludables (REUS) com a resultat de la integració d'organismes i institucions que tenien com a objectiu la Promoció de la Salut en el context universitari.

Des dels seus inicis han estat tres les universitats catalanes que han participat en el procés de constitució de la REUS: la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi ha contribuït la Direcció de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Després de tres anys de participació a la REUS, l'estratègia catalana d’establir una coordinació conjunta a nivell de la comunitat autònoma per articular programes i donar a conèixer el projecte a la resta d'universitats catalanes fou valorada molt positivament. D’aquesta manera sorgí la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables (US.CAT) que es va constituir formalment el 26 d'octubre de 2010. Actualment, la xarxa compta amb set universitats de les dotze existents, ja que s’hi han afegit la Fundació Universitària del Bages, la Universitat Abat Oliba-CEU, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida. A nivell individual, cada universitat té l’objectiu de desplegar un pla d'universitat saludable propi.

Pel que fa a les actuacions dutes a terme per la Universitat de Girona hem de remuntar fins l’any 2005, quan el Grup de Recerca Salut i Atenció Sanitària, adscrit al Departament d'Infermeria de la Universitat de Girona, impulsava diverses accions vinculades a esdevenir una universitat saludable. El 2008 naixia el projecte UdG Saludable i es creava la Càtedra de Promoció de la Salut, representant una nova fita en aquest sentit, ja que dotava a la UdG d'una estructura acadèmica i operativa, catalitzadora d'accions relacionades amb la Promoció de la Salut en el context de la universitat i del territori (Alabert, 2011).

La Universitat de Girona, promotora de la creació de la Red Española de Universidades Saludables (REUS), actua actualment de coordinadora de la Xarxa Catalana d'Universitats Saludables (US.CAT), i forma part també de la Xarxa Europea Health Promoting Universities (HPU).

Concretament, el pla La Universitat de Girona: Una universitat Saludable incideix en els pilars que sustenten un model de vida saludable per als membres de la comunitat universitària i que s'estructura en quatre àmbits: 1) la creació d'un entorn universitari saludable, 2) el desenvolupament de currículums universitaris promotors de la salut, 3) la implementació de serveis, programes i activitats específiques de Promoció i Educació per a la Salut i 4 ) l'organització de diferents accions socials en l'àmbit de la salut.

El pla incideix en qüestions clau referents a l’estil de vida com ho són l'alimentació, l'exercici físic, l'estrès, entre altres, així com en els recursos, les activitats i les habilitats bàsiques per a la vida, ja sigui en relació amb un mateix i al maneig de la pròpia vida com la seva relació amb altres persones, l'entorn i la comunitat.

Els beneficis del pla UdG Saludable s'orienten cap al benestar d'estudiants i de personal a través de la identificació dels punts forts i dèbils de l'organització envers la comunitat universitària amb l’objectiu final d’incidir en el funcionament i en les condicions de vida. En altres paraules, el projecte UdG Saludable intenta millorar els ambients on la gent treballa, estudia i es socialitza.

Pel que fa a les accions concretes realitzades fins aquests moments cal destacar, entre altres, la implantació de desfibril·ladors externs automàtics a tots els campus de la Universitat. Així mateix, s’ha impulsat l'alimentació saludable a les cafeteries i restaurants de la UdG, programa que ha facilitat que nou restaurants i cafeteries de la UdG i del Parc Científic i Tecnològic obtinguessin l’acreditació AMED, convertint-se així en la primera universitat de l’estat que compta amb aquesta acreditació. Igualment, des del pla UdG Saludable i en col·laboració amb el Servei d'Esports de la UdG i la Càtedra de Promoció de la Salut, s’ha identificat la importància de detectar els hàbits d'activitat física i alimentació dels estudiants de la UdG. En aquest sentit, s'estan portant a terme nombroses accions de difusió que compten amb el recolzament d'institucions i associacions del territori com ara, el programa de conferències, la setmana de l'esport saludable a la UdG, el dia mundial de l'activitat física, la setmana de la salut, el concurs de receptes saludables, el dia mundial de la hipertensió arterial, la jornada de nutrició, etc. o bé, accions de formació destinades als estudiants, personal d'administració i serveis (PAS) i professorat com són el programa de salut sexual, de cessació tabàquica, de salut mental, de prevenció de l'estrès i les tècniques de relaxació; el programa UdG En Forma; l’ergonomia i mobilització de càrregues, cuina saludable, etc.

Per concloure, cal destacar que la importància del pla és valorada molt positivament dins de la Universitat i les dades relatives de les primeres actuacions ho avalen. Aquest aspecte li aporta visibilitat i reconeixement tant dins com fora de la pròpia Universitat, ja que, tal i com es defineix en el pla d'actuació, es requereix un treball transversal i participatiu amb agents de la pròpia universitat, així com la col·laboració amb diferents institucions i professionals externes.

D’aquesta manera, l'interès per la Promoció de la Salut a la Universitat així com els mecanismes de coordinació i cooperació que estan facilitant l'intercanvi de coneixements, la sinergia i la captació de recursos externs, estan potenciant que la salut formi part de l'agenda de la universitat.

 

Referències:

Alabert, M. (2011). Innovació, Proximitat i serveis al municipi. El model Dipsalut. Girona: Documenta Universitària. 

OMS (1999) Promoció de salut: Glossari. Madrid: Ministeri de Sanitat i Consum. Organització Mundial de la Salut.

OMS (2005) Carta de Bangkok. OPS. Washington, D.C. Disponible a: http://www.paho.org/Project.asp

WHO (1986) Ottawa charter for health promotion: an Internacional Conference on Health Promotion, the move towards a new public health, November 17-21 1976. Geneva. World Health Organization.