Es tracta d'un cicle de cinc conferències dirigides al públic no especialista que es faran a les 8 del vespre, tots els dijous del 24 d'abril al 24 de maig de 2007.

26 d’abril
Ruta matemàtica per Girona, Fernando Corbalán Yuste 
Proporcionarem elements per fer rutes mentals i físiques amb l’objectiu de percebre les maneres en que s’utilitzen les matemàtiques en la ciutat on vivim. Pot servir per iniciar (o continuar) l’enfocament d’unes ulleres individualitzades que quan ens desplacem per Girona ens serveixin per veure (també) matemàtiques.

3 de maig
Les nostres cases són museus: la geometria en el disseny d'objectes, Claudi Alsina Català
Tots vivim rodejats d'objectes: ampolles, clips, llaunes, capses, obridors, làmpares,...
Tots aquests objectes són el resultat d'un disseny en el qual la geometria és essencial. Veurem perquè i com.

10 de maig
Un passeig per la història del Sistema Mètric Decimal i del calendari, Anton Aubanell Pou
Hi ha coses que ens resulten tan familiars, tan habituals, que no els hi donem importància, com si haguessin existit sempre, com si no hagués costat temps i esforç d’assolir-les! En la conferència tractarem sobre dues d’elles que tenen un fonament matemàtic: el Sistema Mètric Decimal i el calendari.

Avui sembla del tot normal parlar de metres, de quilòmetres o de centímetres i donem per suposat que tothom ens entén però la gènesi del Sistema Mètric Decimal va constituir una gran aventura científica de la qual el nostre territori va ser protagonista destacat. Els cims del Roca Corba, el Puigsacalm o la Mare de Déu del Món varen quedar associats per sempre més als amidaments que permeteren definir el metre patró. Un grapat de científics, especialment astrònoms i matemàtics, varen esmerçar-hi, amb il·lusió, els millors anys de les seves vides.

Semblantment ens resulta ben normal l’estructura del nostre calendari. En ell situem els nostres records i els nostres projectes, les nostres festes i els nostres afanys. Tanmateix, darrera d’ell, s’hi amaga l’esforç de moltes cultures durant molts segles per ajustar la durada de l’any civil a la periodicitat dels fenòmens astronòmics.

Es tracta de dues eines formidables per situar-nos en el món que ens envolta. Fem l’exercici d’imaginar-nos un món amb magnituds però sense mesures, amb temps però sense calendari. Resultaria difícil de viure-hi! Els nostres avantpassats varen tenir que fer un camí per situar-se en l’espai i en el temps, per entendre, descriure i preveure el món que els envoltava. I les matemàtiques han estat l’instrument més important per obrir aquest camí. La conferència ens proposa una passejada pels testimonis d’aquest esforç. 

17 de maig 
Passem comptes amb Girona, Carmen Corrales Rodrigáñez
Posarem de relleu alguns conceptes matemàtiques amb aspectes de la vida quotidiana de les persones que viuen a la ciutat de Girona.

24 de maig
Geometries no euclidianes, Agustí Reventós Tarrida 
La suma dels angles d'un triangle en el pla euclidià és de 180 graus. La suma dels angles d'un triangle esfèric és major que 180 graus. El primer fet és conseqüència de l'existència d'una única paral·lela per un punt donat a una recta donada en el pla euclidià. El segon, és conseqüència de que no hi ha paral·leles en l'esfera, ja que tots els cercles màxims es tallen. Hi ha algun lloc on els angles dels triangles sumin menys de 180? Explicarem la frase d'un dels creadors de la geometria no euclidiana, Janos Bolyai, al seu pare: Del no res he creat un món nou i diferent: un món on es pot quadrar el cercle!