Curs d'estiu organitzat per la Càtedra Lluís Santaló.
Dates: 6-10, 13, 14 de juliol de 2015.
Lloc: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
Preu estimat de la matrícula: 70 euros.
Contingut:
Les matemàtiques com a eina per descriure la realitat (David Juher): Ment humana i infinitud: la noció d'infinit, diversos tipus d'infinit. Aquil·les, la tortuga i altres paradoxes associades a la noció d'infinit. Els misteris del nombre pi. El paradigma de la teoria del caos. Caos, incertesa i predictibilitat. Escoltant el caos: el compositor musical automàtic "Peccata Mundi".
Què és un electró? (Mecànica quàntica de la vida quotidiana) (Miquel Duran): La naturalesa de les partícules elementals. Matèria i energia. Darreres innovacions en el tractament de la teoria quàntica. Aplicacions recents de la quàntica: de la criptografia a la computació. Ha aconseguit Google un sistema per fer cerques amb algorismes quàntics? Dels nous materials i les seves curioses propietats.
Té la filosofia un repte científic? Té la ciència un repte filosòfic? (Pere Horts): Nocions clàssiques de filosofia i de ciència. Factors d’evolució històrica de la filosofia i de la ciència que ens porten a les seves nocions actuals. Es pot parlar d’un dèficit científic de la filosofia actual? En què consistiria? Es pot parlar d’un dèficit filosòfic de la ciència actual? En què consistiria? Intent de precisar el repte científic de la filosofia. Intent de precisar el repte filosòfic de la ciència.
Els Inicis (Marta Peracaula): El temps i l’espai. El Big Bang. L’era quàntica i el temps de Planck. La inflació. Les primeres partícules. L’era de la radiació. Teories sobre l’evolució de l’univers primordial. El multivers.
L’univers avui i el seu futur (Joan Miró): L’era del desacoblament i la radiació còsmica de fons. L’evolució de les estrelles i les galàxies. Matèria i energia fosques. Estructura de l’univers. Evolució futura de l’univers.
Literatura i ciència: ciència-fusió (M. Moreno): En els clàssics literaris i en la narrativa moderna podem trobar obres que estableixen el sempre difícil pont entre ciències i les lletres, allò que d’una forma sempre esbiaixada cap aquesta segona s’anomena cultura. Farem un repàs de la presència de la ciència en les obres literàries. Una mostra que fins i tot la ciència pot ser la matèria amb la qual es fabriquen els somnis.