Càtedra Lluís A. Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica

Lluís A. Santaló

Contacte

Càtedra LLUÍS A. SANTALÓ

Edifici Politècnica IV
Campus de Montilivi.  situacio
c/Universitat de Girona, 6

17003 Girona 

Tel. +34 972 41 84 17
Fax +34 972 41 87 92
dir.cls@udg.edu

Lluís A. Santaló

Lluís_A_Santaló

Lluís A. Santaló neix el 9 de novembre de 1911 a la ciutat de Girona. Es trasllada a Madrid als setze anys, doctorant-se en ciències exactes per la Universitat de Madrid.

Després de treballar a Hamburg (Alemanya) amb el professor Wilhelm Blaschke -que el va introduir en la geometria integral- retorna a Espanya el 1936 i amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola és mobilitzat al front. A la fi de la guerra s'exilia a França, on és fet presoner i dut a un camp de concentració. A la seva sortida el matemàtic Julio Rey Pastor el convida a anar a Argentina, país en el qual va viure des de 1939.

Santaló arriba a Buenos Aires on el rep, en representació de Rey Pastor, Manuel Balanzat, posteriorment coautor d'algunes obres  i un bon amic. Obté una plaça de professor a la Universidad Del Litoral de la ciutat de Rosario, província de Santa Fe, on es crea l'Institut de Matemàtiques de la Universitat Del Litoral, dirigit per Beppo Levi, amb Santaló com a sotsdirector. Creen i impulsen la revista científica Mathematicae Notae en la qual Santaló va publicar al llarg de la seva carrera una trentena d'articles. Més tard Santaló recordaria:" Puc dir que sóc rosarino, si bé vaig estar més temps a Buenos Aires que a Rosario. "

El 1945 es casa amb Hilda Rossi i el 1947 neix la seva primera filla, Tessi. Els anys 1948 i 1949 els passa a Princeton, amb una beca de la fundació Guggenheim. També imparteix un curs a Chicago, convidat per M. H. Stone. De retorn a l'Argentina s'incorpora a la Universitat de La Plata. El 1957 és nomenat professor titular del Departament de Matemàtica de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires. Aleshores comencen els primers reconeixements públics a la seva trajectòria: Primer Premi Nacional de Cultura, (1954), premi de la Societat Científica Argentina (1959) i ingressa a l'Acadèmia Nacional de Ciències Exactes i Naturals (1960).

A Buenos Aires es consolida la fama de Santaló com a gran docent. En les seves classes s'apel·la més a la intuïció geomètrica que al formalisme, en contrast amb els corrents dominants en aquella època. Es relaciona, impartint cursos i conferències, amb els docents de l'ensenyament mitjà. Moltes de les seves idees sobre pedagogia es recullen en el llibre “L’educació matemàtica avui”, Ed. Teide, 1975.

També a Espanya, encara que tardanament, es reconeixen els seus mèrits: acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid (1955); acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1970); doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (1977); premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica (1983); medalla Narcís Monturiol a la Ciència i a la Tecnologia de la Generalitat de Catalunya (1984); doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1986);  doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla (1990); condecorat amb la medalla de la Universitat de València (1993); i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994). La Universitat de Girona crea el 27 de juliol de 2000 la Càtedra Lluís A. Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica.

Santaló va morir el 20 de novembre del 2001 a la ciutat de Buenos Aires.

 


 

Hi ha diverses biografies que glossen la figura i l'obra del professor Lluís A. Santaló. Aquest és un recull de les millors:                                                                                                                              

 


 

Hi ha també algunes biografies més breus que es poden trobar a Internet:


 

Altres documents d'interès:

  • Lluís A. Santaló rep la medalla de la Universitat de València el 23 de setembre de 1993