Rock-art and prehistory of the Western Sahara

Excava 06-08

Contacte

Rock Art and Prehistory of the Western Sahara
narcis.soler@udg.edu

Excava 2006-2008

Projecte EXCAVA 2006: Prehistòria i art rupestre del Sàhara Occidental
Justificació

Per la notorietat d'alguns jaciments d'art rupestre i per l'impacte científic que poden proporcionar els treballs arqueològics en jaciments del Sahara Occidental hem sol·licitat realitzar un projecte de recerca en el marc de la convocatòria EXCAVA 2006 del que en el seu moment es deia Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Malgrat que la Universitat de Girona realitza investigacions al Sahara Occidental des del 1995 i que els seus treballs han tingut una notable repercussió tant a nivell científic com en l'àmbit dels mitjans de comunicació, la mida de l'equip, el caràcter exclusivament encarat a la cooperació i els recursos disponibles no han estat suficients com per iniciar treballs dels de l'envergadura que ara proposem.

Vista des de la cova de Lejuad

Vista des de la cova del Diable de Lejuad, un dels punts d'actuació del projecte EXCAVA.

Interés

La prehistòria recent del Sahara, en el camp de les ciències socials i les humanitats, és una temàtica d'interés internacional perquè reflexiona i aporta dades sobre evolucions trascendentals per la humanitat. En concret estem parlant del pas de societats caçadores-recol·lectores cap a societats productores d'aliments. Aquest procés es coneix com a neolitització. El Sahara és un lloc idoni per estudiar aquestes transformacions perquè s'hi va efectuar la domesticació de certs animals, com per exemple els bous, i probablement també s'hi van recol·lectar de manera intensiva plantes en estat silvestre. Aquesta activitat es considera un dels punts de partida cap a la domesticació de les plantes, que al Sahara Occidental és molt desconeguda.

Excavació a l'abric dels Nius

Excavació a l'abric dels Nius (desembre de 2006)

El Sahara Occidental és doncs un lloc idoni per estudiar com es van produir aquestes innovacions tan importants per la humanitat, en un marc molt condicionat per les situacions climàtiques extremes. Igualment permet obtenir dades sobre l'evolució del paleoclima d'aquesta part d'Àfrica, que són molt escasses per la manca de recerques, i evaluar com les actuacions humanes responen a tals canvis. Excavació al uadi Legtef 
Excavació d'un monument al uadi Legtef (desembre de 2006)
Objectius a assolir

Els diferents objectius científics a assolir a través d'aquest projecte es poden resumir en un de molt general: bastir un marc cronocultural sòlid per la prehistòria recent del Sahara Occidental. Dit d'altra manera, volem definir i acotar cronològicament els diferents períodes històrics que es puguin diferenciar des de la fí del paleolític i fins a l'establiment del món berber tal com el coneixem per les fonts de l'antiguitat.

Antílop gravat al uadi Erni

Antílop gravat al uadi Erni (maig de 2007)

Aquesta és una tasca necessària perquè sense tal marc els estudis que es realitzin en jaciments concrets no es podran integrar en cap context general i el seu potencial informatiu quedarà emprobrit. Sense ell els investigadors tenen menys elements sobre els quals elaborar hipòtesis o bé relacionar els resultats del seu treball. Ara es poden treballar jaciments però no problemàtiques històriques. Així doncs, a nivell científic, la definició d'aquest marc cronocultural tindria una gran repercussió en el camp de la prehistòria africana.

La Universitat de Girona ja ha localitzat el el transcurs de les seves campanyes jaciments que poden proporcionar aquest tipus d'informació. Concretament es tracta del jaciment de gravats rupestres d'Sluguilla Lawash, el poblat de Zug i la cova del Diable de Lejuad, entre d'altres.

Sluguilla Lawash és un jaciment amb milers de lloses gravades situat al nord-est del Sahara Occidental, molt a prop de la frontera algeriana. Amida més de trenta quilòmetres de llarg i s'hi poden trobar agrupaments de desenes de lloses gravades un rera l'altra al llarg del uadi (riu) Lawash. Com a resultat s'obtindria un dels millors corpus d'imatges rupestres de tot el Sahara. En el marc del Sahara Occidental serviria per complementar un treball similar que ja hem realitzat als jaciments de pintura rupestre del Zemmur. Igualment serviria per facilitar la protecció del jaciment ja que les lloses són expoliades i malmeses de manera reiterada. Les autoritats locals es beneficiarien de tenir l'inventari complet de les lloses del jaciment.

El poblat de Zug es troba a prop del pou amb el mateix nom, al sud del Sahara Occidental. S'hi ha documentat estructures d'hàbitat i material arqueològic que podria correspondre a un moment indeterminat entre el neolític i l'antiguitat. El jaciment poseeix un gran potencial d'informació diacrònica pel fet d'estar situat a prop d'un pou permanent. Al Sahara això és sinònim d'ocupacions continuades des de la prehistòria més remota fins a l'actualitat.


La cova del Diable també reuneix les condicions necessaries per aquest projecte. Es troba situada al centre del país i a prop del pou d'Eij. Es tracta d'un immens abric amb mostres d'haver estat ocupat intensament. Hi ha un gran nombre de restes lítiques i ceràmiques en superfície, molins excavats a la roca i imatges rupestres espectaculars (pintures i gravats), en part ja conegudes. La cronologia sembla anterior a la del poblat de Zug.

Les pintures de Bou Dher

Les pintures de Bou Dher (abril de 2007)

Vista de la cova del Diable de Lejuad
Vista de la cova del Diable de Lejuad. La campanya de 2007 ha descobert en aquesta cavitat de més de 80 metres d'ample centenars de gravats i relleus prehistòrics.

Les excavacions proporcionaran segurament també un seguit de dades paleoambientals (botàniques, faunístiques, sedimentològiques) que permetrien realitzar un gran avanç en la determinació de l'evolució climàtica d'aquesta zona en el passat. Per això presentem un equip d'arqueòlegs interdisciplinar en el qual participem especialistes en indústries lítiques, imatges rupestre, restes faunístiques i restes vegetals. L'obtenció de tot aquest seguit de dades, tant les referents a les activitats humanes com a les referents a l'evolució climàtica, en un sol jaciment i una llarga estratigrafia confereixen una gran solidesa a la interpretació dels resultats. Aquest és un altre motiu pel qual la realització d'aquesta excavació tindria uns resultats de ressó internacional.

Excavació a Lejuad 2

Excavació a Lejuad 2 (abril de 2007)

Per tots aquests motius ens proposem com a objectius realitzar aquest projecte que, si bé té un accentuat caràcter científic, també acaba confluint en els altres activitats de recerca i cooperació que la Universitat de Girona desenvolupa al Sahara Occidental. Com en tots els casos, les intervencions es realitzen en col·laboració i amb l'ajuda imprescindible del Ministeri de Cultura de la República Àrab Saharaui i Democràtica, a qui mostrem la nostra gratitud.

Durant la campanya de 2006 hem treballat a l'abric dels Nius del uadi Kenta, a la cova del Diable de Lejuad i en un monument del uadi Legtef, prop de Tifariti. Al 2007 hem prosseguit els treballs a la cova del Diable i els hem iniciat a a l'abric de Lejuad 2. També hem descobert diversos jaciments d'art rupestre. En aquesta web reunirem els resultats d'aquests treballs.

Pintures de Rekeiz Ergueua

Pintures de Rekeiz Ergueua (abril de 2007)


Arxius
Memòria de les activitats de 2006 (en pdf)
Memòria de les activitats de 2007 (en pdf)
El pati de Rabuni*
Interior de la cova del Diable de Lejuad*
Vista des del cim del jaciment de Baten el Quelba (la Panxa de la Gossa)*
Panoràmica des de la cova del Diable
Per veure els arxius marcats amb un asterisc potser us caldrà instal·lar-vos el QuickTime)

Dades del projecte i participants

Centre: Universitat de Girona

Investigador responsable del projecte: Narcís Soler i Masferrer

Durada: 2006 - 2008

Referència: 2006EXCAVA00009

Narcís Soler

Gabriel Alcalde

Joan Lluís Alegret

Dr. Narcís Soler i Masferrer, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Girona.

Dr. Gabriel Alcalde i Gurt, professor titular de Museologia a la Universitat de Girona i director de l'ICRPC.

Dr. Joan Lluís Alegret i Tejero, director de la cátedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona i professor titular d'Antropologia

Dra. Maria Saña i Seguí, professora titular d'Arqueozoologia a la Universitat Autònoma de Barcelona

Dr. Carles Serra i Salamé, professor agregat d'Antropologia a la Universitat de Girona

Dr. Joaquim Soler i Subils, becari postdoctoral del MEC a la Universitat de Tubinga

     

Brahim Cheij i Breih, encarregat de cooperació del Ministeri de Cultura del Sahara Occidental

Laura Romero i Torres, becària predoctoral de la Universitat de Girona

Sònia Ramió i Iglesias, doctoranda de la Universitat de Girona

Jordi

Dr. Ferran Borrell i Tena, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona

Jordi Gibert i Rebull, doctorant de la Universitat Autònoma de Barcelona

Lídia Corominas i Barberà, doctoranda de la Universitat Autònoma de Barcelona

Arnau Oriol Brahim Hamuda

Arnau Oriol i Sánchez, cronista audiovisual de la Universitat de Vic.

Brahim Hamuda, conductor i guia del departament de Presidència del Sahara Occidental

Mahfur, conductor i guia del departament de Protocol del Sahara Occidental

Taualu, conductor i guia del departament de Protocol del Sahara Occidental

Mark A.W. Milburn

Erika G. Brüder

Molta altra gent que ens ha ajudat arreu del Sahara Occidental

Joaquim Soler i Subils, 28 de maig de 2007