Recomanacions

Recomanacions

Informació per a professors


L’espai virtual d’una assignatura, dins “La meva UdG”, possibilita posar a l’abast dels estudiants que s’hi han matriculat materials de suport a la docència.

 

Molts dels materials que el professor necessita utilitzar per aquest mitjà i amb aquesta finalitat poden estar protegits per drets de propietat intel·lectual. 

 

Aquest document dóna tot un seguit d’orientacions per a la incorporació de materials de suport a la docència dins “La meva UdG”, i resumeix els principals aspectes a tenir presents per a poder-ho fer sense perjudicar els legítims drets dels autors d’aquests materials o d’altres persones que en siguin titulars.

 

L’article 20 de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) considera que difondre documents afectats per aquesta normativa per mitjà d’una xarxa com “La meva UdG” és un acte de comunicació pública, una de les formes d’explotació regulada per aquesta norma. No hi fa res que el nombre de possibles usuaris de l’espai virtual de l’assignatura sigui limitat. El fet que existeixi una pluralitat de persones i que la comunicació no es faci dins un àmbit estrictament domèstic (art. 20.1 LPI) comporta que aquesta forma de divulgació quedi plenament afectada pel dret d’autor.

 

Es parteix del principi de que cal disposar de l'autorització de la persona autora o de qui sigui titular dels drets d'explotació d’una obra, per a poder-la incorporar a “La meva UdG”, excepte en els casos que expressament s’indiquen en aquest document. 

 

La UdG podrà dirigir-se als professors que incompleixin la normativa de propietat intel·lectual, especialment en el cas de reclamacions de titulars dels drets.

 

  

 

Les obres protegides per drets d’autor i drets afins

 

De forma general es consideren mereixedores de protecció les obres originals, en el sentit d’obres que fan una aportació nova i distinta a creacions preexistents. L’art. 10 LPI presenta una enumeració de casos, a manera d’exemple però no com a llista tancada, per a indicar quines creacions poden merèixer protecció. Dins la llista consten, entre altres, els llibres, els textos impresos, els escrits, els discursos, les conferències, les explicacions docents, els informes tècnics, les obres audiovisuals, els gràfics, els mapes i plànols i les obres fotogràfiques, en una enumeració que no vol ser exhaustiva sinó únicament indicativa de l’ampli abast de la protecció, la qual es reconeix sempre que existeixi l’element d’originalitat abans indicat. 

 

També es reconeixen drets a favor de persones que han creat obres a partir d’una de preexistent. Són les denominades obres derivades (art. 11 LPI) entre les quals figuren les traduccions o adaptacions, les revisions, les actualitzacions i les anotacions. En conseqüència de forma simultània poden existir drets sobre l’obra originària i, al mateix temps, sobre una obra derivada realitzada a partir de l’anterior. Aquests drets poden correspondre a persones diferents.

 


 

Exclosos de protecció

 

No tots els materials susceptibles de ser incorporats com a recurs a l’espai virtual d’una assignatura mereixen o tenen la protecció que atorga la normativa de propietat intel·lectual. A part de les creacions no originals, de forma expressa la Llei exclou de protecció les disposicions legals o reglamentàries, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals, o els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics (art. 13 LPI). L’interès públic d’aquests textos en justifica el seu lliure ús. S’han d’entendre inclosos en aquesta excepció els textos derivats de l’exercici de potestats pròpies de les administracions públiques.

 

Però no tots els documents o creacions que es produeixen com a resultat de l’activitat d’organismes públics queden exclosos de protecció. Tenen protecció els documents i creacions originals que no derivin de l’exercici de potestats públiques. És el cas, per exemple, de les creacions dels investigadors o dels docents que treballen en centres de recerca o universitats públiques. Els drets corresponen als seus autors o bé al centre pel que treballen i no han de ser considerades de lliure ús pel sol fet d’haver estat produïdes amb recursos públics.

 
 

Les informacions o dades sense elaborar

 

No disposen de protecció les informacions o dades “en brut”, com ho pot ser una llista de dades demogràfiques, un conjunt de registres meteorològics o una relació de coordenades UTM, si bé la seva incorporació o representació per mitjà d’una base de dades, o d’un plànol, o la seva presentació i interpretació en el marc d’un treball de recerca mereixeran protecció pel valor afegit que aquests materials o estudis proporcionen. Es reconeixen drets a aquests productes o estudis però no a la informació que ha servit de base per a la seva elaboració.

 

  

 

Obres que es troben en domini públic

 

Els drets d’explotació estan limitats temporalment. Vençut el termini de protecció les obres passen a domini públic i poden ser lliurement utilitzables. En l’actualitat, de forma general s’estableix el període de durada de la protecció en setanta anys a comptar des de la mort de la persona autora (art. 26 i 30 LPI). Vençut aquest termini les obres passen a domini públic i poden ser lliurament utilitzables.  Per efecte de normes anteriors el període de protecció és encara deu anys més ampli per a les obres d’autors morts abans de desembre de 1987. A manera d’exemple en data 1 de gener de 2007 van passar a domini públic les obres d’autors morts amb anterioritat a l’1 de gener de 1927.

 

En el cas dels enregistraments musicals o de les produccions audiovisuals el pas a domini públic es produeix cinquanta anys després de la seva producció o enregistrament (art. 119 i 125 LPI respectivament). 

 

En el cas de les fotografies que no són pròpiament “obres fotogràfiques”, com és el cas de fotografies que documenten un procés tècnic o científic, fotografies de protocol o els reportatges periodístics, el pas a domini públic es produeix al cap de 25 anys de la seva realització (art. 128 LPI).

 
 

La cita d’una obra protegida

 

En l’elaboració de treballs de recerca és freqüent la incorporació de fragments o cites de treballs ja divulgats per altres autors. La cita és també possible en l’elaboració de materials didàctics (art. 32 LPI). En cap d’aquests dos casos cal l’autorització prèvia del titular dels drets d’explotació. 

 

En base al dret de cita es poden incorporar fragments d’obres protegides a documents textuals, presentacions o materials similars de suport a la docència, sempre d’acord amb les condicions següents:

  1. Que es tracti d’obres prèviament divulgades (no inèdites)
  2. Que s’indiqui la font i autor, excepte en els casos que això sigui impossible de saber.
  3. Que la incorporació del fragment citat s’efectuï per a la seva anàlisi o comentari.
  4. Que el fragment citat guardi una proporció justificada per a la finalitat perseguida.

En el cas de les obres plàstiques, fotogràfiques i similars és admissible la seva reproducció íntegra. No cal fragmentar l’obra però cal limitar-se a utilitzar obres aïllades.

 

Els materials didàctics elaborats amb incorporació de fragments d’obres d’altres autors poden ser utilitzats a l’aula i incorporats a l’espai virtual de l’assignatura. 

 
 

Utilització d’obres per a “il·lustració d’activitats educatives”

 

Amb finalitats d’“il·lustració d’activitats educatives” és possible utilitzar fragments d’obres, o fotografies íntegrament, sense necessitat de que sigui en forma de cita (32.1 #2). Aquesta possibilitat, introduïda a partir d’una reforma recent de la LPI (juliol 2006), amplia considerablement la possibilitat d’utilitzar obres com a suport a la docència. D’aquesta manera s’admet la utilització de “fragments” sense haver-los d’incorporar necessàriament a materials elaborats pel professor. No obstant, queden expressament exclosos d’aquesta possibilitat, els llibres de text i els manuals universitaris, fragments dels quals no es poden reproduir de forma individualitzada. Aquesta prohibició de reproduir i divulgar aquestes dues classes d’obres no impedeix però citar-los.

 

En definitiva, mitjançant el dret de cita, o sigui amb incorporació a una creació nova del professor, qualsevol material és utilitzable, mentre que “per a il·lustració d’activitats educatives” qualsevol fragment es pot utilitzar sense incloure’l a una obra nova, excepte fragments de llibres de text i manuals.

 

En qualsevol cas la presentació a “La meva UdG” d’aquests materials s’ha de portar a terme d’acord amb les quatre condicions indicades per al cas de la cita: obres no inèdites, indicar font i autor, utilització per anàlisi o comentari i únicament fragment necessari.

 
 

Utilització de bases de dades

 

Les bases de dades tenen també protecció des de la perspectiva de la propietat intel·lectual. En la mesura que una sistematització de dades s’hagi fet de forma original, o de manera que aporti valor afegit a la informació que conté, la Llei reconeix als seus creadors un drets que cal respectar. A partir d’aquesta idea la LPI (art. 135.1) admet l’extracció d’informació d’aquestes bases de dades i la seva utilització amb finalitats “d’il·lustració de l’ensenyament, o de recerca científica” en la mesura i proporció justificada per aquestes finalitats i sempre que s’indiqui la font. Com en els dos casos anteriors aquestes activitats no requeriran autorització prèvia dels titulars dels drets de la base de dades.

 
 

Conèixer el titular dels drets d’explotació

 

Si bé la normativa de propietat intel·lectual pressuposa que l’autor és el titular dels drets d’explotació d’una obra, pot haver-los cedit a un tercer, sense que això comporti renunciar a la seva consideració com a autor (l’autoria és un dret irrenunciable). Exemples habituals de cessió de drets d’explotació es produeixen a partir d’un contracte autor – editor per a la publicació d’una obra en forma de llibre, o amb el lliurament d’un article a una revista científica, etc... En conseqüència, quan interessi incorporar a “La meva” una obra protegida pel dret d’autor és necessari identificar qui és el titular dels drets i conèixer també les condicions que aquest titular exigeix per a la seva utilització.

 
 

Respectar les condicions d’utilització 

 

Les condicions d’utilització d’una obra protegida figuren en els crèdits de la publicació o del mitjà pel qual ha estat difosa. Si es tracta d’una obra a la que s’ha tingut accés per mitjà d’Internet s’ha de fer atenció a la informació relativa a drets de propietat intel·lectual que figurin a la pàgina en qüestió. El fet que algú hagi decidit divulgar una obra per aquest mitjà no implica necessàriament que es pugui fer un ús lliure d’aquests materials. Tot i l’aparença de lliure ús de les obres divulgades per Internet, amb facilitat per copiar-les, reproduir-les, etc., només poden ser emprades en les condicions que estableixin els seus titulars.

 
 

Llicències Creative Commons

 

Cada cop és més freqüent trobar a Internet materials o recursos que es difonen a partir d’una llicència Creative Commons

 

En el cas que interessi utilitzar un treball difós amb una llicència Creative Commons és necessari verificar les condicions d’ús o explotació, les quals es podran llegir en clickar sobre l’enllaç que informa de l’existència de la llicència. És molt habitual la divulgació d’obres a partir d’una llicència que, a part del reconeixement de l’auditoria, permet qualsevol ús excepte finalitats comercials.

 


 

Sempre cal citar la persona autora

 

Sigui quina sigui la legitimació que es tingui per a incorporar uns materials protegits pel dret d’autor a “La Meva UdG”, és important indicar-ne l’autoria i la font d’on prové. Encara que es tracti de materials que hagin passat a domini públic s’han de respectar els denominats drets morals que es reconeixen a les persones autores. Així mateix se n’ha de respectar el contingut i s’ha de fer evident o informar expressament de si es tracta d’un fragment o d’una reproducció íntegra d’un treball o obra.

 
 

Materials elaborats pel professor de l’assignatura

 

Amb la incorporació dels materials elaborats pel propi professor de l’assignatura, aquest professor, en la seva condició de persona autora, atorga una llicència no exclusiva a la Universitat de Girona per tal de comunicar l’obra per mitjà de “La meva” i fer-la accessible als estudiants durant el temps que el propi professor consideri necessari.

 

A efectes de reconeixement de la seva autoria, és molt aconsellable que el professor la faci constar de forma ben visible, amb indicació del seu nom i cognom i del Departament o centre docent al que està adscrit.

 

En el cas de materials elaborats pel propi professor a partir d’un treball preexistent caldrà donar referència de la font, del treball o materials de base i de l’adaptació o aportació del professor.

 

Si els materials incorporats no donen cap referència d’autoria o font es pressuposarà que han estat elaborats pel professor.

 

La Universitat de Girona es reserva el dret a incorporar els materials didàctics elaborats pels professors a un repositori de la seva titularitat, per a la seva conservació, documentació i utilització com a documents de referència.

 
 
 

Els repertoris lliures

 

A Internet existeixen un nombre important de repertoris de materials didàctics d’accés lliure, molts dels quals n’autoritzen la utilització exigint el compliment d’unes condicions mínimes.

 

www.merlot.org n'és un exemple.