Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis

No permanents

Contacte

Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis

Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 Girona mapa
Tel. 972 41 82 11
Fax 972 41 82 30
dir.cacc@udg.edu

A | B | C | D | F | G | H | I | J | L | O | P | R | S | W | Y | Z

A



Nazanín Amirian | poetessa, escriptora i traductora

Llicenciada en Ciències Polítiques, periodista, escriptora i traductora iraniana, resident a Barcelona. Ha publicat els següents llibres: Cuentos persas (1997), El cuentacuentos persa. Los relatos que hicieron soñar al Emperador (2000), Al gusto persa. Tradiciones, relatos y recetas vegetarianas. Una puerta abierta al paraíso de los sabores (2003), Los kurdos. Kurdistán, un país inexistente (2005). Ha traduït a Forug Farrojzad i a Shahrnush Parsipur. Ha editat i traduït els següents llibres: El viento nos llevará. Poesía persa contemporánea (2001), Robaiyat d'Omar Jayyam (DVD Ediciones, 2002).



Toni Arco | programador i dissenyador d’espais web

Arco(Tossa de Mar, 1972) Llicenciat en filosofia, programador i dissenyador de pàgines web. Actualment treballa com a programador a l’Ajuntament de Tossa de Mar i com a dissenyador web del Consell Comarcal de la Selva. Realitza els webs de la CACC i del Màster de Comunicació i Crítica d’Art de la Udg, així com els de diversos artistes (Fer, Narcís Santamaria, etc.)



Roy Ascott | professor del Departament de Disseny i Media arts, Universitat de Califòrnia

AscottRoy Ascott, artista i teòric, és professor de Tecnoètica a la Universitat de Plymouth i de Disseny a la Universitat de Califòrnia. Com a artista ha exposat a la Biennal de Venècia, a Electra Paris i a Ars Electronica Linz, entre altres espais. La seva recerca es centra en la relació entre l’art i la tecnologia de la consciència; és editor-fundador de la revista Technoethic Arts i organitza un congrés anual que porta el títol de Consciousness Reframed. Entre les seves publicacions es compten els llibres Telematic Embrace: Visionary Theories of Art Technology and Consciousness (2003), Technoethic Arts (2002) o Art Technology Consciousness (2000).



Dore Ashton | crític d’art, curadora i historiadora de l’Art

AshtonÉs considerada una de les crítiques d’art més reconegudes del món contemporani. Catedràtica d’Història de l’Art a la Cooper Union de Nova York, compta amb una llarga experiència com a docent i escriptora. Va ser crítica d’art del new York Times. Entre els seus celebrats assaigs es troben On Rothko, A critical Study on Philip guston, Motherwell i La escuela de Nueva York i Una fábula del arte moderno, aquests últims ja traduïts a l ‘espanyol. Va ser comissària de l’exposició Au rebours: la rebelión informalista (1939-1968) al Museu Reina Sofía de Madrid el 1999.



Naji Assi | arquitecte

(Beirut, Líban, 1969) Arquitecte i professor de l'Académie Libanaise des Beaux-Arts, C.E.A.A. Ciutats del Magrib i del Pròxim Orient - Escola d'arquitectura de Paris-Belleville. També és cap de taller de l'agència Sabbag arquitectes (Beirut). Ha treballat en la transformació i rehabilitació de diversos edificis històrics del centre de Beirut, a més de construïr edificis de nova planta i treballar en temes urbanístics.

 

 
 B


Valeriano Bozal | catedràtic d’Història de l’art de la Universitat Complutense de Madrid

Bozal(Madrid, 1940), doctor en estètica, catedràtic d’Història de l’Arte a la Universidad Complutense de Madrid. Abans va ser professor titular d’Estètica a la Universidad Autónoma de Madrid. Ha dirigit el Departament d’Història de l’Art Contemporani de la Complutense, ha estat membre del Consell Rector del Institut Valencià d’Art Modern i president del Reial Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Es membre de la comissió assessora de la Col·lecció Arte Contemporáneo i del Museo Patio Herreriano de Valladolid. Dirigeix la col·lecció de llibres d’assaig "La balsa de la Medusa". Ha impartit cursos i seminaris en diferents universitats i institucions culturals i ha comissariat diverses exposicions nacionals i internacionals. Entre els seus últims llibres, destaquem: Mimesis: las imágenes y las cosas, Pintura y escultura españolas del siglo XX (1900-1939), Pintura y escultura españolas del siglo XX (1939-1990), Goya y el gusto moderno, Antes del informalismo, El gusto, Necesidad de la ironía i Johannes Vermeer de Delft. Ha participat en nombroses obres col·lectives, catàlegs i estudis específics.

 

 

C


Tony Chakar | arquitecte, escriptor i artista

Escriptor, artista i arquitecte (Beirut, 1968). Va cursar estudis d'arquitectura a la Académie Libanaise des Beaux-Arts i actualment treballa en nombrosos projectes que inclouen instal·lacions, intervencions en l'espai públic, teatre i literatura. Ha participat en les exposicions Once Upon a Time There Was a Mouth (Biennal de São Paulo, 2002), Convulsive Fables (Universidad Internacional de andalucía, 2001), 4 Cotton Underwear for Tony (Townhouse Gallery of contemporary Art, El Cairo, 2001), All that is Solid Melts into Air (Ashkal Alwan, Beirut, 2000), A Retroactive Monument for Chimerical City (Ashkal Alwan, Beirut, 1999) i Come in, Sir, we're Waiting for you Outside (Ayloul estival, 1998), entre d'altres.

 

 

D


Sua Dalmau | actriu

DalmauActriu (Palafrugell, 1976). Col·labora en l'exposició "Retrospectiva Rodin” (dins del programa de la Biennale di Venezia) i responsable de l'exposició “Riera i Aragó” a la galeria d’ art Forma. Diferents funcions dins de la productora d’ espectacles Bitó-Produccions, (Salt-Girona). Actriu l’espectacle teatral Fafafaules de la cia. Teatral “La Perduda”. Actriu a l’ espectacle teatral La Ruta del Capvesprol promogut per la Fundació Josep Pla de Palafrugell (dirigit per Cristina Cervià). Fa diverses col·laboracions per a les pel·lícules Soldados de Salamina de David Trueba i Las voces de la noche de Salvador García Ruiz. Col·labora amb la Teatral Royal Shakespeare Company a la obra King Lear, dins del festival Temporada Alta de Girona.



Catherine David | curadora i directora del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam

David(París, 1954). Realitza estudis de literatura i lingüística espanyola i portuguesa, i d’història de l’art. Curadora del Museu Nacional d’Art Modern, centre Georges Pompidou de París i de la Galeria Nacional del Jeu de Paume. Directora artística de la documenta X a Kassel. Comissaria exposicions de Jean Pierre Bertrand, Reinhard Mucha, Lothar Baumgarten, Eva Hesse, Lazlo Moholy Nagy, Marcel Broodthaers, Stan Douglas, Robert Gober, Wifredo Lam, Helio Oiticica, Tunga, Cildo Meireles, Bruce Naumann, Nanni Moretti, Jeff Wall i Choreh Feydjou, entre d’altres. Professora a la Càtedra d’Art Contemporani de l’Ecole du Louvre i al departament d’etnologia de la Universitat París X. Directora del centre d’art Witte de With de Rotterdam.



Álvaro de la Rica | professor de Teoria de la Literatura, Universitat de Navarra

Álvaro de la Rica, professor de Literatura Universal del Departament de Cultura i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Navarra, on també dirigeix la prestigiosa Càtedra Félix Huarte d’estètica i art contemporani. El 1999 publica Julien Green "En lo Mas Profundo del Bosque" i el 2000 Estudios Sobre Claudio Magris. Ha participat en nombrosos congressos internacionals.



Hilde Domin (Hildegard Löwenstein) | poeta

DominHilde Palm va nèixer el 27 de juliol de 1909 a Colònia, en el si d'una família jueva. Entre 1929 i 1932 va estudiar dret, economia, sociologia i filosofia a les universitats de Heidelberg, Bonn i Colònia. El 1932 va abandonar Alemanya i es va instal·lar primer a Itàlia (Roma i Florència), després a Anglaterra i Espanya, i finalment a la República Dominicana, on va viure durant catorze anys, i del nom de la qual prendria el seu pseudònim. És en aquest període, i especialment després de la mort de la seva mare el 1951, que va començar a escriure poesia. Des del 1961 viu de nou a Alemanya, a Heidelberg. Ha rebut nombrosos premis literaris i reconeixements de diversa índole, entre ells el Premi de Literatura de la Fundació Konrad Adenauer (1995). Visiteu el nostre espai dedicat a la lectura poètica realitzada per Hilde Domin a la CACC aquí.

 

 

F


Safaa Fathy | directora de cinema i assagista

Cineasta nascuda a Egipte, directora teatral i escriptora, Doctora en Teatre per la Universitat de París-Sorbonne i professora a la Universitat de Marne-la-Vallée. Va dirigir el seu primer documental, Ghazeia, danseuses d’Egipte, el 1993. Ha dirigit també Maxime Rodinson, l’athée des Dieux (1996) i Le Silence (1997). La seva última pel·lícula, codirigida amb Jacques Derrida, és D’ailleurs Derrida (2000). Ha publicat diversos llibres de poemes en àrab i en francès (el darrer, el 2002: Où ne pas naître) i, també amb Derrida, Tourner les mots. Au bord d’un film (2000). Ha dirigit una desena d’obres de teatre i els seus dos textos Terreur i Ordalie han estat publicats recentment en francès.



Alessandra Fornasiero | crític d’art i professora de la Universitat de Roma

Llicenciada en Història de l’Art per La universitat Tor Vergata de Roma. Investigadora de La universitat de Calàbria, és col·laboradora del “Programa Mediterrània, Cultura i Indústria” de la Comunitat Econòmica Europea. És autora de nombrosos articles sobre art contemporani italià i espanyol. Becada pel govern italià per realitzar el seu treball de recerca sobre Joan Miró i la iconografia de la creació. Actualment realitza tasques d’investigació relacionades amb la seva tesi doctoral sobre el món islàmic.



Josep M. Fuses | arquitecte i professor de Teoria de l'arquitectura de la UdG

Informació en preparació.
Disculpeu les molèsties.

 

 

G


Ángel Gabilondo | catedràtic de filosofia i hermenèutica de la Universitat Autònoma de Madrid

GabilondoCatedràtic de Metafísica i Rector de la Universitat Complutense de Madrid. Es doctora amb una tesi sobre el problema del llenguatge en Hegel. Ha editat diversos volums amb obres de Foucault, Gadamer i Ricoeur. Entre d’altres textos, és autor d’El discurso en acción. Foucault y una ontología del presente (1990), Trazos del eros. Del leer, hablar y escribir (1997), Menos que palabras (1999), La vuelta del otro. Diferencia, identidad, alteridad (2001) i Mortal de necesidad. La filosofía, la salud y la muerte (2003).



Nigel Glendinning | prof. emèrit de la Universitat de Londres

(East Sheen, Inglaterra, 1929). Hispanista especialista en la cultural espanyola del segle XVIII i historiador de l’art especialista en Goya. Professor de literatura i catedràtic emèrit de la Universitat de Londres, també exerceix com a editor, traductor i crític. Alguns dels seus llibres publicats són The eighteenth century (A Literary history of Spain) (1972), Goya and his critics (1977), The interpretation of Goya's black paintings (1977) i Goya, la década de los Caprichos: Retratos, 1792-1804 (1992). Actualment jubilat, es dedica a la investigació i a escriure.



Ignacio Gómez de Liaño | professor d’Estètica a la Universitat Complutense de Madrid

Gomez LiañoIgnacio Gómez de Liaño és professor titular d’Estètica de la Facultat de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid. En els darrers anys de la dècada dels seixanta i primers dels setanta va desenvolupar una gran activitat en el camp de la poesia d’avantguarda. Especialment interessat en les relacions entre Orient i Occident, aquest escriptor, que figura en diverses antologies de la literatura espanyola, ha publicat entre altres les novel·les Arcadia (1981) i Musapol (1999), i els assaigs Dalí (1982); La mentira social: Imágenes, mitos y conducta (1989); Atanasius Kircher: itinerario del éxtasis o las imágenes de un saber universal (1990); El círculo de la sabiduría-Los mandalas del budismo tántrico (1998); Del amor y la muerte: dibujos y grabados de la biblioteca nacional (2001); Filósofos griegos, videntes judíos (2000) i El camino de Dalí (2004).

 

 

H


Gonzalo Herralde | director de cinema i editor d’Editrama

HerraldeNascut el 1949. Director de cinema i director d’Ediciones Trasbals Multimedia i editor d’Editorial Anagrama. Filmografia: Raza, el espíritu de Franco (1977); documental El asesino de Pedralbes (1978); Vértigo en Manhattan (títol alternatiu: Jet Lag) (1980); Últimas tardes con Teresa (1983), basada en l’obra homònima de Juan Marsé; Laura (del cielo llega la noche) (1986), a partir de la novel·la de Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants; el 1993 va dirigir La febre d'or, una luxosa producció televisiva que va tenir també la seva versió per al cinema, basada en l’obra de Narcís Oller. Director del Màster en Documental Creatiu de la UAB i participant en nombrosos congressos i trobades internacionals.

 

 

I


Jordi Ibáñez | professor de la Universitat Pompeu Fabra i escriptor

Ibañez(Barcelona, 1962) Doctor en Filologia Germànica per la Universitat de Barcelona. Professor d'Estètica i Teoria de les Arts al Departament d'Humanitats de la UPF. El seu camp d'investigació són les idees estètiques de la modernitat i la seva transformació i vigència en el món contemporani, així com les vinculacions entre ètica, estètica i política. Ha publicat l'assaig Después de la decapitación del arte (Barcelona, 1996) i ha escrit una tesi sobre Benjamin i Heidegger. Ha estat crític literari a "El País" i ha traduït al català Georg Büchner i T. Bernhard.

 

 

J


María Dolores Jiménez-Blanco | professora de la Universitat Pompeu Fabra, crític d’art i curadora

Jimenez Blanco(Granada, 1959) Professora titular del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i d’Història de l’Art a Universitat Complutense de Madrid. Màsters en Història de l’Art i Museologia a la George Washington University. Principals publicacions: Medio siglo de arte de vanguardia, 1939-1985, Arte y Estado en la España del Siglo XX, Juan Gris, Introducción a Paul Gauguin. Escritos de un salvaje, Arte Español en Nueva York (coautora amb Cindy Mack). Com a comissària d’exposicions ha col·laborat amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i el MEAC, entre d’altres. Dirigeix diversos cursos i conferències, col·labora habitualment amb Arte y Parte, Descubrir el Arte, “Cultura/s” (La Vanguardia) i va ser responsable d’activitats culturals a la Fundación Amigos del Museo del Prado.

 

 

L


P. T. Landsberg | catedràtic a la Facultat de Matemàtiques, Universitat de Southampton (Regne Unit)

LandsbergPeter Theodorus Landsberg, nascut a Berlín el 1922, ocupa actualment [desde 1985] una càtedra a la Faculty of Mathematical Studies de Southampton. És autor d'una profunda, profusa i diversa tasca d'investigació que va des de la termodinàmica a la biologia passant per la cosmologia i la filosofia de la ciencia. Entre les seves publicacions podriem destacar The Enigma of Time; Recombination in semiconductors; Seeking ultimates an intuitive guide to physics; Thermodynamics and statistical mechanics; Thermodynamics with quantum statical.



Eusebio Lázaro | actor, director de teatre i guionista

Lazaro(Cartagena, 1942) Inicia el seu primer treball en guions cinematogràfics als 23 anys amb un argument amb el guionista Pedro Beltrán. A Londres organitza diversos actes d'índole cultural, entre ells el Primer festival de Cinema Cubà al National Film Theatre d'aquesta ciutat. En aquests anys, pren contacte amb el món teatral anglès, amb el que col·labora en anys successius. De nou a Espanya el 1970, organitza com a comissari diverses exposicions d'art contemporani. Ha traduït diverses obres de Shakespeare (Ricard III, Coriolà, Otel·lo, etc.). Ha realitzat diversos treballs de escriptura: guions de cinema, versions i adaptacions teatrals, articles en premsa i revistes etc. A partir de 1975, concentra la seva activitat més exclusiva com a actor i director, tant de teatre com de cinema, col·laborant amb Saura, Berlanga o Almodóvar i amb sèries de televisió tan conegudes com Cuéntame, Los Pazos de Ulloa o La huella del crimen. Ha muntat obres de Txéjov, Calderón, Brecht, clàssics grecs, etc. Ha assistit com a oient al Actors Studio.



Antoni Llena | artista i professor de Teoria de l'Art de la UdG

La trajectòria teòrica, plàstica i vital d’Antoni Llena (Barcelona, 1942) és una de les més interessants i difícils de classificar del panorama espanyol contemporani. La seva obra arrenca amb l’art conceptual a inicis dels seixanta, del qual va ser un dels pioners a Catalunya juntament amb Àngel Jové i Sílvia Gubern, i sovint es vincula a l’arte povera per la seva predilecció pels materials efímers –pols de talc, guix, paper, etc–. Allà on el seu amic Antoni Tàpies explora els límits de la matèria, Llena es decanta per la noció de no-res. A començament dels vuitanta torna a l’escena artística amb els seus famosos quadres de papers monocroms retallats. Amb els noranta arriben les grans sèries, on continua treballant la idea de pintar amb materials humils –pedres, cintes adhesives, cartrons, etc.–. Tot i els plantejaments silenciosos i modestos, la seva obra pública, present en diversos espais de Barcelona, aconsegueix conjugar l’espectacularitat de les grans dimensions amb l’emoció i la sensació de fragilitat que impregna tot el seu treball. També destaca en la seva faceta com a professor i com a escriptor d’assaig sobre art i articulista (una bona mostra de les seves reflexions es troben recopilades al llibre La gana de l’artista).



Tomàs Llorens | exconservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza

LlorensLlicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. Ha exercit com a professor d’Estètica a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, com a professor d’Història i Teoria de l’Arquitectura a l’Escola Politècnica de Portsmouth (Regne Unit) i d’Història de l’Art a la Universitat de Girona. Ha estat Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, Director de l’Institut Valencià d’Art Modern de València, Director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, i entre 1991 i 2005 va ser Conservador en Cap de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza. És membre del Real Patronato del Museo del Prado, del Real Patronato del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, del Patronato de la Fundación Federico García Lorca, de l’Ateneo Veneto, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i Director Honorari de l’IVAM. Ha publicat cap a un centenar d’articles i assaigs en diferents àrees de revistes especialitzades sobre crítica d’art, història de l’art del segle XX, història i teoria de l’arquitectura, semiòtica… Entre els seus llibres destaquen Equipo Crónica, Miguel Ángel, i, juntament amb Valeriano Bozal, España, Vanguardia Artística y Realidad Social. Codirector del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG en diverses edicions.



Mario Luzi | poeta

Luzi(Florència, 1914 – 2005) La seva activitat s’ha centrat en camps diversos. Com a crític i assagista, s’ha ocupat de literatura (Cavalcanti, Pascoli, Mallarmé, Dante, Leopardi,...) i de pintura (Matisse, Rosai, Braque), a més de tractar diversos temes vinculats a la creació artística; la seva escriptura crítica sorgeix paral·lelament a la recerca poètica, i una part conspícua es pot llegir a L’inferno e il limbo (1949 i 1964) i a Vicissitudine e forma (1974). És autor de nombroses traduccions a l’italià (Racine, Valéry, Shakespeare, Tirso de Molina, Jorge Guillén, entre d’altres). En el seu teatre sorgeixen els temes i les preocupacions tant de la recerca poètica com de l’atenció ètica per els fenòmens sòcio-culturals. El mateix Luzi ha dividit la seva poesia en tres grans moviments que son les tres seccions del recull complet de l’Opera poetica: Il giusto della vita (1932-1956), Nell’opera del mondo (1956-1978) i Frasi nella luce nascente (1978-1998).



Norbert Lynton | professor d’Art Contemporani Universitat de Sussex (Regne Unit)

LyntonHistoriador de l’Art, escriptor i professor. Ha estat assessor de l’Arts Council i del British Council i membre del National Portrait Gallery. Entre els seus llibres destaquen The Story Of Modern Art (1989) i estudis sobre Quentin Bell (1968), Victor Pasmore (1992) Ben Nicholson (1994), Paul Klee (1999), Jack Smith (2000), Ken Kiff (2001) i William Scott (2004), Nicola Hicks (2004). Juntament amb Erika Langmuir escriu el Yale Dictionary of Art and Artists (2000).

 

 

O


Ran Oron | artista i arquitecte

OronLlicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Haifa, es trasllada a la Cooper Union de Nova York, on es llicencia com a arquitecte. El 1996 funda l'estudi d'arquitectes ROART i comença a donar classes d'arquitectura al Pratt Institute. Ha realitzat l'exposició Planes, basada en les seves experiències com a aviador. Ha donat conferències en diverses escoles i organitzacions, com la International Artists Against Racism (Cooper Union 1994) i el Goethe Institute (Mexico City 2001).

 

 

P


Gavin Parkinson | professor d’Art Contemporani a la Universitat d’Oxford (Regne Unit)

ParkinsonGavin Parkinson és professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat d’Oxford; es va doctorar al Courtauld Institute of Art, i seguidament va començar a donar classes al mateix institut i també al Birkbeck College, de la Universitat de Londres. Està especialitzat en art i pensament del Surrealisme, les relacions entre art i ciència, la interpretació en Història de l’art, i Marcel Duchamp i la post-modernitat. Les seves àrees de treball inclouen l’art, la literatura i la teoria surrealista; el dadaïsme; art i història francesos (1848-1945); avantguarda i modernitat a Europa, Rússia i Amèrica; i la teoria, metodologia i història de l’art i la cultura visual. ha publicat assajos i articles sobre aquests temes i també sobre la relació entre el Surrealisme i la física moderna i l’alquímia. La primavera del 2005 apareixerà el seu nou llibre sobre Surrealisme i ciència que publicarà la Universitat de Yale.



Giangiorgio Pasqualotto | professor de filosofia de la Universitat de Pàdua (Itàlia)

Expert en filosofia oriental i interculturalitat, professor de Filosofia i d'Estètica a la Universitat de Pàdua. A més de ser un dels millors coneixedors del pensament taoista, s'ocupa del budisme i de l'ascetisme i l'estètica orientals. Els seus estudis es mouen en l'àmbit de la filosofia comparada, encarada a l'estudi de les correspondències entre el pensament d'Orient i d'Occident. Entre la seva extensa producció d'assaig, destaquem: Il Tao della filosofia. Corrispondenze tra pensieri d'Oriente e d'Occidente (1989), Illuminismo e illuminazione (1997), Yohaku. Forme di ascesi nell'esperienza estetica orientale (2001), Estetica del vuoto (Venezia 2002) i Il Buddhismo. I sentieri di una religione millenaria (2003).

 

 

R


Franco Rella | professor d’estètica de la Universitat de Venècia (Itàlia)

Professor de Estètica a la Facultat de Disseny i Art de la Universitat de Venècia. Edita obres de Sòfocles, Eurípides, Hölderlin, Rilke i Baudelaire. Entre els seus més de vint llibres, destaquen Le soglie dell’ombra. Riflessioni sul mistero (1994), Confini. La visibilità del mondo e l’enigma dell’autorappresentazione (1996), Ai confini del corpo (2000), Figure del male (2002), Miti i figure del Moderno (2003) i Dall’esilio (2004). Publica les novel·les Attraverso l’ombra (1987), L’ultimo uomo (1996) i La tomba di Baudelaire (2003). Coordina un número monogràfic sobre el tema de la memòria (Rivista di Estética, Univ. Venezia, 2002).



José María Ridao | ambaixador d'Espanya a la UNESCO

Informació en preparació.
Disculpeu les molèsties.

 

 

S


Walid Sadek | artista i escriptor

(Beirut, Líban, 1966) Artista i escriptor. Entre les seves darreres exposicions destaquen Rumours (Townhouse Gallery of Contemporary Art, El Caire, 2001); Adolescence, (Ayloul Festival 2000, Beirut) i Karaoke (The Bluecoat Gallery, Liverpool, 1998). També és autor de varis llibres com Laziness (Beirut, 1999) i That I am Bigger than Picasso (Beirut, 1999). En la seva presentació traçarà una avaluació crítica dels avenços de les recents pràctiques artístiques del Beirut de la postguerra a través de la visió personal del treball de varis artistes. Temes com la coexistència de la protesta i la desesperació, el préstec de la voluntat de la paraula unit als costosos fracassos de les "experiències retardades" es fan patents en el camp de l'art actual a l'hora de veure les seves limitacions i possibilitats.



Jean-Marie Schaeffer | professor de l’École des Hautes Études en Sciences Socials de París (França)

Director de Recerca al Centre Nacional de la Investigació Científica de París, i també és membre del Centre de recherche sur les arts et le langage de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales. Les seves recerques s'han mogut sempre en un camp interdisciplinari a mig camí entre la literatura i les arts visuals. Entre les seves publicacions més destacades trobem L'image précaire du dispositif (1987, traducció castellana), Qu'est-ce qu'un genre littéraire? (1989), L'Art de l'âge moderne. L'ésthetique et la philosophie de l'art du XVIIIè siècle a nos jours (1992, traducció castellana), Les Célibataires de l'art (1996), Pourquoi la fiction? (1999) i Adieu a l'esthétique (2000).



George Steiner | professor, assagista i escriptor

(París, 23 d'abril de 1929) Fill d'una família de jueus vienesos, és un dels estudiosos de la cultura i la literatura europea més reconeguts arreu del món. Poliglota (les seves tres "llengües maternes" son l'anglès, l'alemany i el francès), va viure de jove als Estats Units, on havia emigrat la seva família (1940), i va estudiar a les Universitats de Chicago i Harvard (estudis de literatura, però també de matemàtiques i de física). Després es va traslladar a Anglaterra, on va estudiar a Oxford i Cambridge i va treballar pel setmanari The Economist abans de començar una brillant carrera acadèmica com a professor de literatura comparada que el va portar a les Universitats de Princeton, Ginebra i Cambridge. Tots els seus treballs constitueixen des d'una o altra perspectiva una reflexió sobre el llenguatge i les seves relacions amb els altres àmbits de l'experiència humana, així com un intent de comprendre perquè la nostra civilització, que ha arribat a uns nivells d'alta cultura com els que mostren les obres de Bach o Shakespeare, ha permès que es produïssin horrors d'una magnitud tal com els d'Auschwitz. L'editorial Siruela va publicar el 2001 Nostalgia del absoluto, un recull de cinc conferències d'Steiner (emeses per la ràdio el 1974) inèdites a Espanya.

 

 

W


Jorge Wagensberg | director de CosmoCaixa, professor de Teoria de Processos Irreversibles a la Universitat de Barcelona

WagensbergJorge Wagensberg (1948) és professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Crea i dirigeix la sèrie “Metatemas” de l’editorial Tusquets, una col·lecció de referència per al pensament científic que el 2004 fa vint-i-un anys que funciona. Des del 1991 dirigeix el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, una institució pionera al món entre les de la seva categoria. Ha publicat un centenar de treballs de recerca en àmbits tan diversos com la termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, la microbiologia, la paleontologia, l’entomologia, la museologia científica i la filosofia de la ciència. Entre altres llibres, Jorge Wagensberg ha escrit Nosotros y la ciencia (1980), Ideas sobre la complejidad del mundo (1985) - traduït al francès: L’âme de la méduse (1997), Amazonia, ilusiones ilustradas (1996), Introducció a la teoria de la probabilitat i la informació (1996) - en col·laboració amb J. Masoliver -, Ideas para la imaginación impura (1998), Si la naturaleza es la respuesta ¿cuál era la pregunta? (2002) i La rebelión de las formas (2004).

 

 

Y


J. F. Yvars | teòric de l’art i exdirector de l’Institut Valencià d'Art Modern

(València, 1935) Professor, investigador, editor, traductor i crític d’art, ex-director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Estudia filosofia i lletres a la Universitat de València, estètica Complutense de Madrid i amplia els seus estudis d’història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma. Professor d’Història de l’Art Contemporani i de Teoria de l’Art a la Universitat de València. Com a professor visitant imparteix classes a Alemanya, Itàlia, Estats Units i arreu d’Espànya. Tradueix i edita a Bosaquet, Schpenhauer, James, Lukacs, Benjaín i Schosser, entre d’altres. Entre les seves obres publicades destaquen: Das Narrenschrift. Ikonologische Motive (1969), Bertrand Russell (1991), Jocs sense temps (1992), Modos de persuasión (1988), Al tiempo del arte, notas de crítica (2000), Al tiempo del Arte-notas de crítica (2000), El espacio intermedio (2000), El espacio Intermedio-Apreciaciones sobre el arte moderno (2001) i Modos de persuasión: notas de crítica (2002). Entre les exposicions de las quals ha estat responsable es troben: Lipchitz (1997) i Madrid-Barcelona 1930-1936 (1998); Las formas del cubismo i Gaudier-Brzeska y el vorticismo. Col·laborador habitual a la premsa europea.

 

 

Z


Semir Zeki | professor del Departament de Neurologia, University College de Londres

ZekiProfessor del departament de Neurologia de l'University College de Londres, Semir Zeki és una de les autoritats mundials en la investigació de la percepció de l'art per part del cervell humà. És membre de nombrosos consells editorials d'arreu del món, i autor de molts llibres, articles i treballs divulgatius. Entre els seus llibres destaquen Inner Vision: An Exploration of Art and the Brain, Balthus ou la quète de l'essentiel o Vision of the Brain.