Rock-art and prehistory of the Western Sahara

Resultats de la Recerca

Contacte

Rock Art and Prehistory of the Western Sahara
narcis.soler@udg.edu

Resultats de la Recerca

Les diverses campanyes d’intervencions arqueològiques al Sahara Occidental han comportat la descoberta de diversos jaciments que fins llavors restaven desconeguts, alguns dels quals com Sluguilla Lawaj i Rekeiz, per la seva magnitud i complexitat estan cridats a convertir-se en indrets de referència per a la prehistòria del Sahara. Encara que el país és immensament ric en jaciments de tots el períodes en què podem dividir la història de la humanitat, les nostres intervencions s’han centrat exclusivament en l’àmbit de les imatges rupestres per dos motius. En primer és el de la gran importància arqueològica d’aquests conjunts i el segon el dels condicionants que imposa el territori a la investigació. Cal tenir en compte que emprendre la tasques d’excavar un jaciment exigeix una major capacitat de permanència sobre el territori i un volum de recursos i personal més gran del que la situació actual fa possible. Tot i això tenim previst de començar-ne quan les circumstàncies ens ho permetin. Mentrestant, la documentació fotogràfica i documental de les imatges rupestres, dels monuments funeraris preislàmics i dels jaciments arqueològics en general ens dóna la informació suficient com per poder elaborar les dades recollides en els propis jaciments a la Universitat de Girona i obtenir uns resultats preliminars.

El descobriment dels nous jaciments de gravat i pintura del Sahara Occidental ha incidit de manera notable en el panorama científic per la sorpresa que han causat. Tradicionalment els arqueòlegs suposaven que a l’occident saharià no existia cap nucli d’art rupestre de magnitud comparable a la del Tassili dels Adjer algerià o el Messak líbic, per citar els exemples més coneguts. Jaciments com el de gravats de Sluguilla Lawaj, que s’estén ininterrompudament durant més de 35 km seguits, o bé el de pintura de Rekeiz, que ell sol suposa gairebé cinc vegades més de registre arqueològic del que es coneixia fins llavors dins el territori marroquí, sahrauí i maurità alhora, han demostrat que els estudiosos treballàvem amb una idea equivocada.