Rock-art and prehistory of the Western Sahara

Línies d'investigació

Contacte

Rock Art and Prehistory of the Western Sahara
narcis.soler@udg.edu

Línies d'investigació

Desenvolupament i primers resultats de les investigacions arqueològiques de la Universitat de Girona al Sahara Occidental

Aquest document està basat en l'elaborat per a la memòria de 2002 de la Delegació d'Afers de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat de Girona

 INTRODUCCIÓ
Des de l’any 1995 un equip de la Universitat de Girona format per arqueòlegs i antropòlegs duu a terme un estudi del patrimoni arqueològic del Sahara Occidental. Aquest projecte és finançat per la fundació privada Girona: Universitat i Futur i s’emmarca dins el conveni de cooperació entre la Universitat de Girona i la República Àrab Sahrauí i Democràtica i en les línies d’actuació de la Delegació d’Afers de Cooperació per al Desenvolupament.
El territori que anomenem Sahara Occidental coincideix amb el de l’antic Sahara espanyol. El seu govern legítim és el de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que actualment només controla una franja allargada a l'est del territori, pròxima a la frontera amb Algèria i Mauritània. La resta del territori està ocupat per l'exèrcit del Marroc. Una gran part de població sahrauí, la que va fugir de l'ocupació marroquina, viu des de fa trenta anys en campaments a la zona de Tinduf (Algèria), on hi ha també els centres de govern de la república. En un d'aquests campaments, el del "27 de Febrero", ha estat instal·lat el Museu Nacional del Poble Sahrauí, que és el primer resultat de la col·laboració de la Universitat de Girona amb la RASD.
mapa

Mapa de la RASD amb indicació de les principals zones geogràfiques

 

A continuació exposem les intervencions arqueològiques que s'han desenvolupat, posant una atenció especial en els jaciments d'art rupestre.

 
LES INVESTIGACIONS ANTERIORS

El Sahara Occidental és una zona molt desconeguda des del punt de vista arqueològic. Durant l’època colonial no va ser estudiada amb la mateixa intensitat que ho foren els territoris sota el domini francès perquè fins al segon terç del segle XX Espanya no controlà de manera efectiva la totalitat del territori, sinó que es limità a fundar factories a la costa amb finalitats comercials i pesqueres. Unes de les primeres intervencions arqueològiques foren les realitzades a principis del segle XX pel geòleg català Norbert Font i Sagué (1902), comissionat pel Marquès de Comillas, un important navilier i financer de la Barcelona del moment.
factoria

Representació d'una factoria espanyola a les costes del Sahara Occidental
Als anys 40 el govern espanyol va procurar fer avançar el coneixement científic del país. Alenà i subvencionà les expedicions científiques, que eren ben acollides i auxiliades per l'exèrcit repartit pel territori, amb la intenció de conèixer i aprofitar les riqueses que hi pogués haver de la mateixa manera que ho feien altres potències europees en les seves colònies respectives. Aquesta activitat culminà en una sèrie de publicacions que donaven a conéixer el país des del punt de vista geològic, botànic, faunístic i humà. És l'època de les expedicions dels Hernández Pacheco (1949) i de J. Caro Baroja (1954).
Els estudis geològics es van veure recompensats amb el descobriment dels fosfats de Bucra (Alia 1950). Des del punt de vista arqueològic podem esmentar les expedicions de Júlio Martínez Santa-Olalla (1944, 1945) i de Martín Almagro Basch. Aquest últim era aleshores director del Museu Arqueològic de Barcelona, on diposità els materials, i publicà els resultats en el que serà fins avui l'obra més completa sobre l'arqueologia del territori (Almagro 1946).

Després dels anys 40, amb el territori ja conegut, l'activitat científica va baixar. Les úniques actuacions sobre el terreny van venir de la universitat de La Laguna (Pellicer & Acosta 1972, 1991; Pellicer et alii 1974). Als anys 70 treballaren en temes d'art del Sahara Occidental els membres de l'Institutum Canarium (Ortner & Nowak 1975). Les seves publicacions i les de Rodrigo de Balbín Berhman (1975), actualment catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Alcalà de Henares i estudiós de l'art rupestre peninsular, que va fer la seva tesi doctoral sobre l'art Rupestre del Sahara, donen l’últim l'estat de la qüestió. Després va venir la invasió del Marroc i l'esclat de guerra.


ACTIVITATS DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

La vinculació de la Universitat de Girona amb el Sahara Occidental s'inicià al 1995, quan representants de la Universitat van rebre la demanda per part del Ministeri de Cultura de la RASD de participar en la creació del Museu Nacional del Poble Sahrauí.

Atenent aquesta demanda, un equip de la Universitat de Girona va realitzar una campanya als camps de refugiats i al nord de les zones controlades pel Frente Polisario amb l'objectiu d'avaluar les possibilitats de desenvolupar el projecte esmentat i preparar noves estades de treball. Es visità per primer cop el jaciment de pintures rupestres fins llavors desconegut de Rekeiz, a la regió del Zemmur.
EQUIP

Equip de la UdG i del Ministeri de Cultura de la RASD dins la Cova del Diable de Lejuad, al Tiris
La riquesa del registre arqueològic d’aquest jaciment es va fer evident des del primer moment. La seva espectacularitat i el fet que representava una novetat destacable en l’àmbit de la recerca ens van convèncer que l’estudi del patrimoni arqueològic del país podia ser d’interès per a molts investigadors i al mateix temps captar l’atenció del públic en general sobre el territori i la problemàtica política que viu el Sahara Occidental.

El mes de febrer de 1996 es va fer una segona campanya per tal d'iniciar els treballs de camp per a la creació del Museu Nacional del Poble Sahrauí. En aquesta estada es va poder documentar i recuperar abundant material sobre la història, la prehistòria, la cultura i el territori del Sahara Occidental, que va ser utilitzat posteriorment en l’elaboració del museu i en xerrades, conferències i publicacions.Es van recórrer els territoris alliberats de sud a nord. Es van reconèixer diversos jaciments, la majoria dels quals són inèdits i amb un notable interès científic: el poblat de Zug, els gravats repicats de Blugzeimat, els gravats i les pintures del massís de Leyuad, els abrics pintats de Rekeiz, del uadi Kenta i d'Asako.

Al 1997 el nostre objectiu principal va ser el de preparar el Museu Nacional del Poble Sahrauí perquè pogués ésser inaugurat. El museu va ser possible gràcies al treball dels membres de la Universitat de Girona, del Ministeri de Cultura del Sahara i el finançament de l'Ajuntament de Girona.

El mateix any el nostre equip va iniciar l'estudi de dos dels jaciments descoberts durant els estades anteriors, el de gravats incisos de Sluguilla Lawaj i el de pintures de Rekeiz
MUSEU

El Museu Nacional del Poble Sahrauí es troba al campament de refugiats del "27 de febrero"
SALA

El museu està dividit en quatre parts: medi natural, prehistòria, història i cultura tradicional

BOTIGA
 
Dins el museu també es venen productes d'artesania i llibres, entre els quals el publicat per la Universitat de Girona
 L’any 1998 el vam dedicar a documentar les pintures rupestres de Rekeiz així com prospectar la major part possible de l’elevació on s’ubica el jaciment. També vàrem visitar el jaciment de Sluguilla Lawaj per tal de continuar amb l’inventari de les roques gravades així com intentar delimitar la seva extensió.

Com a continuació dels treballs dels anys anteriors, en la campanya de 1999 ens vam centrar exclusivament al jaciment de Sluguilla Lawaj. Finalment va ser possible treballar-hi de manera continuada ja que en anys anteriors la duresa del territori on s’ubica ens havia forçat a abandonar el lloc al cap de pocs dies.
ABRICS

Els abrics de Rekeiz Lemgasem conserven milers d'imatges rupestres prehistòriques
JACIMENT

El jaciment de gravats d'Sluguilla Lawaj amida més de 35 quilòmetres!

Aquest mateix any 1999 també va ser el de la publicació del nostre primer llibre sobre el patrimoni arqueològic del Sahara Occidental. La temàtica de l’obra és molt més àmplia i no fa referència només a les troballes efectuades sinó que també s’ocupa del medi natural del Sahara Occidental així com la història i la cultura tradicional del poble sahrauí (Soler et alii 1999). Si el voleu adquirir poseu-vos en contacte amb el Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
LLIBRE
L’any 2000 la major part dels esforços els dedicàrem a documentar les pintures rupestres dels abrics del uadi Kenta, un jaciment que havia estat visitat per primer cop l’any 1996. Durant el desenvolupament de la campanya un investigador local que havia treballat amb l’equip austríac que havia estudiat l’art rupestre del Sahara Occidental durant els anys 70 del segle XX ens va conduir a un altre jaciment amb pintures rupestres, el del uadi Ymal. Els darrers dies de l’expedició es dedicaren a l’estudi del jaciment de Rekeiz.

Durant l’agost d’aquest mateix any una segona expedició finançada gràcies al programa Rigoberta Menchú dos estudiants de tercer cicle van poder continuar els treballs als jaciments de Sluguilla Lawaj i Rekeiz, que són el tema de treball de llur tesi doctoral.
KENTA

El uadi Kenta

YMAL

Uadi Ymal

UADIPETIT

Els abrics del
uadi Petit de
Rekeiz Lemgasem
L’any 2001 vam visitar els jaciments ja coneguts durant l’època colonial així com documentar tots els que ens fos possible al sud del país per tal de reunir dades que han de servir per el·laborar un nou llibre, aquest ja exclusivament basat en les restes arqueològiques del Sahara Occidental que hem documentat per tal de mostrar al públic la seva importància, el seu significat i fer evident la imperiosa necessitat de protegir-les.

El 2003 vam treballar intensivament a Rekeiz Lemgasem per tal de recollir les dades que permetessin finalitzar la tesi doctoral a un dels membres de l'equip i, de tornada als campaments de refugiats a Algèria, vam documentar tot una altra àrea de lloses gravades a Sluguilla Lawaj.