VII Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga.
«Les confluències artístiques en la literatura barroca»

Comitè científic

Comitè científic

Jean Andrews (U. of Nottingham)

Associate Professor of Spanish Portuguese and Latin American Studies, at the Faculty of Arts of the University of Nottingham. Her research interests are poetry in English and the major Romance languages, literary translation, Hispanic religious painting in the Renaissance and Baroque, festal culture in the same period, and nineteenth-century opera on Hispanic themes. This is a varied range, tied together by an overarching interest in projections of Hispanic identities across genre, discipline and era. She has published on all of these areas and supervised or in the process of supervising post-graduate research on some of these areas.

 

More information

Nieves Baranda | (U. Nacional de Educación a Distancia)

Catedrática de Literatura Española en el Departamento de Literatura Española y Teoría de la Literatura de la UNED. Su actividad investigadora y docente está centrada en la literatura de la Edad Media y el Siglo de Oro, sobre la que ha realizado diferentes publicaciones en torno a los libros de caballerías y las obras caballerescas en general, la literatura de viajes, literaura didáctica, recepción y lectura. Ha realizado investigaciones conjuntas con grupos de otros países, como el dirigido por Gabriella Zarri de la Università degli Studi di Firenze o el que lidera Vanda Anastacio de la Universidade de Lisboa (Portuguese Women Writers). Es fundadora y codirectora de la Revista de Escritoras Ibéricas. Es miembro de la junta de la Asociación Internacional Siglo de Oro, vicepresidenta primera de la asociación norteamericana GEMELA (Grupo de Estudios de la Mujer en España y Las Américas), Gestora del área FFI de la Subdirección General de Proyectos de Investigación del Ministerio de Economía y Competitividad y actúa como experta para la AQU Catalunya. Dentro de la UNED coordina la especialidad de Lengua castellana y literatura del Máster universitario de formación de profesorado de educación secundaria y es Coordinadora del Programa de Doctorado en Filología. Estudios lingüísticos y literarios. Estudios y aplicaciones. 

Su línea de investigación más destacada desde el año 2000 es el estudio de la escritura femenina española anterior a 1800 en toda su amplitud, especialmente atenta a su anclaje histórico y social y a la recuperación de datos y documentos. Dirige el proyecto de investigación BIESES (http://www.bieses.net), que ha formado parte de la Acción COST Women writers in history, de ámbito europeo  y en la actualidad forma parte de la COST Action "(Re)assembling the Republic of Letters".

 

                                                     Más información

Kenneth Brown (U. of Calgary)

Full Professor en Literatura, Lingüística i Llengua Castellanes a la Universitat de Calgary, Canadà. És autor de 8 llibres, 6 monografies, i 75 articles sobre la literatura espanyola medieval i del Segle d´Or, les literatures sefardites al nord d´Europa i a Espanya, i la poesia catalana del barroc i rococó. Ha estat guardonat amb 27 borses de recerca: de la Fulbright Foundation (2), The Netherlands Institute for Advanced Study, del Ministerio de Educación y Ciencias de España, la SSHRC (Social Sciences and Humanities Research Council of Canada (2), etc. En la actualitat treballa en cooperació amb Donna Rogers (Brescia College, Western University, Canada) en el projecte Catalan Manuscripts of the Modern Era

 

Més informació

Elvezio Canonica (U. de Bordeaux-Montaigne)

Catedrático de literatura española en el Institut d'Études Ibériques et Ibéro-américaines, Université Michel de Montaigne - Bordeaux. Forma parte de la Associazione Ispanisti Italiana (A.I.S.P.I), la Société des Hispanistes Français (SHF) y la Asociación Internacional del Siglo de Oro (AISO), siendo además especialista en la literatura de esta época. Ha publicado varios artículos y participado en actas de coloquios, pero destacan sus libros El poliglotismo en el teatro de Lope de Vega (1991), Estudios de poesía translingüe: versos italianos de poetas españoles desde la Edad Media hasta el Barroco (1997) i Literatura i bilingüisme / Literatura y bilingüismo. Homenaje a Pere Ramírez (1993). Participa en el proyecto Prolope, para el cual ha realizado la edición crítica de El genovés liberal, incluida en la Parte IV de Comedias de Lope de Vega (Barcelona, 2003) y en la actualidad prepara la edición de La madre de la mejor, incluida en la Parte XVII.

 

Más información

Alejandro Coroleu (ICREA / U. Autònoma de Barcelona)

Professor d’investigació ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat sobre la literatura llatina dels segles XIV i XV, sobre la difusió de l’humanisme italià en terres europees i sobre aspectes de la tradició clàssica en la cultura literària catalana del renaixement. És autor de Printing and Reading Italian Latin Humanism in Renaissance Europe, ca. 1480- ca. 1540 (2014) i, conjuntament amb Maria Paredes, ha editat el poema Barcelona atacada pels francesos (2014).

 

Més informació

Vicent Josep Escartí (U. de València)

Llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és professor titular d’aquesta darrera disciplina. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura medieval i moderna i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaume I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita Christi d’Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Recentment ha publicat als Estats Units From Renaissance to Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th) (Publications of eHumanista, 2012). Col·labora en diferents mitjans de comunicació, és director i fundador de la revista SCRIPTA de la Universitat de València i dirigeix, també, actualment, Caplletra. És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ha publicat també obra narrativa de ficció.

 

Més informació

Anna Gudayol (Biblioteca de Catalunya)

Conservadora de la Secció de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya des de 1999. Arxivera paleògrafa per l'École des chartes (Paris) amb la tesi Romania multilingue, l’utilisation poétique du bilinguisme dans la poésie médiévale (1996); licenciada en Filologia romànica i diplomada en Biblioteconomia i documentació per la Universitat de Barcelona, i membre, entre d'altres, del comité executiu del Manuscript Librarians expert Group (CERL). Membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de béns del Patrimoni cultural de Catalunya (com a a experta en Patrimoni bibliogràfic) i de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, així com de diversos grups de recerca en el camp de les Humanitats. Ha impartit cursos sobre codicologia i tractament de fons i manuscrits medievals i contemporànis, i comissariat diferents exposicions sobre documentació bibliogràfica a la Biblioteca de Catalunya. Actualment treballa en la catalogació i recerca sobre diferents tipologies documentals medievals i modernes -en particular còdexs miscel·lanis, llibres litúrgics i fons personals-, així com en la història del llibre i de les biblioteques a Catalunya, amb un interès especial pels colofons, per la reconstrucció de col·leccions bibliogràfiques i per l'origen dels manuscrits de diferents col·leccions catalanes. 

 

Més informació

Eulàlia Miralles (U. de València)

Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València des de 2011, s’ha especialitzat en l’estudi de la cultura literària de l’edat moderna, amb preferència per la prosa de no ficció. Participa regularment en congressos, nacionals i internacionals, i ha publicat una setantena d'articles especialitzats. És autora de diversos llibres (“Sobre Jeroni Pujades”, 2010; ed. crítica d’Antoni Viladamor, “Història general de Catalunya”, 2007, 2 vol.; “La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832)”, 2003; “Repertori de manuscrits catalans (1474-1620)”, amb E. Duran et al., 1998-2008, 5 vol.) i ha editat i coordinat diversos volums miscel·lanis (Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalanaL’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX), entre d’altres). Coordina el programa de recerca Corpus textual de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

Més informació

Joan Peytaví (U. de Perpignan Via Domitia)

DEA d’estudis catalans per la universitat de Perpinyà (1992) i doctor a la mateixa universitat l’any 2002 amb la tesi Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna, De la identitat patronímica als Comtats catalans (s. XVI-XVIII). Director adjunt de l'Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i professor en aquesta mateixa universitat. Ha dedicat la seva activitat investigadora als estudis sobre la família, la demografia històrica, la toponímia i l’antroponímia, l’edició filològica de textos, la dialectologia i la sociolingüística, especialment en l'àmbit de la Catalunya del Nord. Col·labora amb la Secció Filològica i amb l’Oficina d’Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans.

 

Més informació

Albert Rossich  (U. de Girona)

Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona, on imparteix classes des de 1975. Ha investigat sobre la literatura catalana de l’edat moderna, la història de la llengua i el plurilingüisme literari. Ha editat críticament l’obra literària de Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona –va ser la seva tesi doctoral, en cinc volums, publicada només en part– i altres textos de l’època. Entre els seus treballs destaquen els llibres “Una poètica del barroc: el “Parnàs Català” (1977), “Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona” (1987), una adaptació de “El desengany” de Francesc Fontanella (1987), “El Barroc català” (1989, en col·laboració amb diversos autors), “El futur de la llengua catalana” (1990, en col·laboració amb Modest Prats i August Rafanell), “El teatre català dels orígens al segle XVIII” (2001, en col·laboració amb diversos autors), “Poesia catalana del barroc. Antologia” (2006, en col·laboració amb Pep Valsalobre), “Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII)” (2007, en col·laboració amb Pep Valsalobre) i "El plurilingüisme en la literatura catalana" (2014, en col·laboració amb Jordi Cornellà). Ha coordinat el Panorama crític de la literatura catalana, en sis volums (2009-2011), dels quals ha dirigit i escrit en part el vol. III.

 

Més informació

Pep Valsalobre (U. de Girona)

Professor de Literatura Catalana Moderna de la Universitat de Girona i membre investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG. Les seves recerques comprenen l’estudi de la història de la literatura catalana del període modern en tots els seus gèneres. Ha participat en una vintena de congressos internacionals, ha publicat més d’una cinquantena d’articles especialitzats i diversos llibres, d’entre els quals destaquen l’edició crítica d’Agustí Eura, Obra poètica i altres textos(2002), Poesia catalana del barroc. Antologia, amb Albert Rossich (2006], l’edició crítica d’Arminda de Joan Ramis, amb Vicent de Melchor (2006), Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII), amb Albert Rossich (2007) i 'O he de morir o he d'amar'. Antologia poètica de Francesc Fontanella, amb Eulàlia Miralles i Albert Rossich (2015). Amb Lola Badia, dirigeix el repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna "Qüern. Repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l'edat mitjana i l'edat moderna”. Amb Albert Rossich, codirigeix la col·lecció Philologica, d’Edicions Vitel·la. Ha estat assessor per al període modern del Diccionari de la Literatura Catalana d’Enciclopèdia Catalana (2008). Dirigeix el Grup de Recerca UdG Literatura Catalana de l'Edat Moderna (NISE) des del 2014. És investigador principal de projectes de recerca competitius per a l'edició crítica de la poesia de Francesc Fontanella (2013-2015) que continua amb l'edició crítica del teatre (2016-2018).


                                                      Més informació