X Col·loqui Internacional "Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua": La complexitat de les llengües

CV Ponents

Contacte

Grup d'Història de la Llengua i Llengua Normativa

Institut de Llengua i Literatura Catalanes

Facultat de Lletres

Plaça Ferrater Mora, 1

17071 Girona, Espanya

correu ghl@udg.edu

 

 

CV Ponents

 

Giovanni AGRESTI és professor agregat de llengua francesa a la Universitat de Téramo, on dirigeix el «Centro studi sulla diversità linguistica». Des de fa més de vint anys els seus interessos acadèmics giren al voltant de la diversitat lingüística i en particular de les llengües de França, Itàlia, Europa i del Mediterrani. El 2008 va crear l’Associazione LEM-Italia i, el 2007, la conferència internacional anual «Giornate dei diritti linguistici», les quals van dur al 2015 a la celebració del Primer Congrés Mundial de Drets Lingüístics. És codirector de la col·lecció LEM («Lingue d'Europa e del Mediterraneo»), és també responsable de la sèrie «L’essere di linguaggio» (Aracne editrice, Roma) que publica treballs centrats en l’anàlisi de la relació (cultural, psicològica, emocional, econòmica) entre el subjecte i la llengua, i sobre les formes d’aprenentatge, de representació, d’incorporació i d’explotació de la llengua.

 

Jordi COLOMINA I CASTANYER (Alcoi, 1952) és filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'alacant des del 1998, president de la Secció de Lexicografia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2001 al 2014, i coordinador del Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL. Es va llicenciar en Filologia Romànica (especialitat de Filologia Catalana) en la Universitat de Barcelona en 1976 i es va doctorar en Filologia Hispànica (especialitat de Lingüística Valenciana) a la Universitat d’Alacant en 1983. La seua investigació abraça diversos camps, com ara la gramàtica històrica, la història de la llengua, la lexicografia i la dialectologia valenciana-catalana-balear, però s’ha especialitzat sobretot en l’estudi del valencià. Ha dirigit l’Atles lingüístic de la Comunitat Valenciana (Generalitt Valenciana, 1994). És autor de llibres com ara L’alacantí: un estudi sobre la variació lingüística (1985), El valencià de la Marina Baixa(1991), Els valencians i la llengua normativa (1995) i Dialectologia Catalana: Introducció i guia bibliogràfica(1999). Ha publicat mig centenar d’articles en revistes científiques. Ha col·laborat en obres col·lectives com ara el Diccionari valencià (1995) de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l’Institut d'Estudis Catalans. És autor d’un capítol de la Gramàtica del català contemporani (2002), dirigida per Joan Solà.

 

Jean-Michel ELOY és professor de Ciències del llenguatge a la Universitat de la Picardia-Jules Verne i membre del Centre d’Études Picardes d’aquesta universitat, actualment integrat dins el laboratori LESCLaP. La seva recerca se centra en la sociolingüística, les llengües en contacte, la política lingüística i la llengua de la Picardia. És autor de llibres i d’articles, com ara La constitution du picard: une approche de la notion de langue (Peeters, 1997) o «Pourquoi il nous faut mieux connaître la place des représentations – imaginaires ou idéologiques – dans le fonctionnement de la langue?» (1998); també és editor d’obres col·lectives: Des langues collatérales. Problèmes linguistiques, sociolinguistiques et glottopolitiques de la proximité linguistique (L’Harmattan, 2004), Langues proches, Langues collatérales (L’Harmattan, 2007), editat amb Tadhg O Hifearnain.

 

Joseph LO BIANCO és professor d’idiomes i d’alfabetització a la Universitat de Melbourne, Austràlia. Des de fa molts anys, és un planificador del llenguatge professional de suport de consultoria a Europa i Àsia, i de suport als drets lingüístics. La seva investigació està centrada en les complexitats del multilingüisme i en les relacions entre aquestes nocions i les qüestions de cohesió social.

 

Ferdinando MIRIZZI és catedràtic de les disciplines d’etnografia i antropologia a la Universitat de la Basilicata, on és director del Dipartimento delle Culture Europee e del Mediterraneo: Architettura, Ambiente, Patrimoni Culturali (DiCEM). És soci fundador i membre dels Consigli Direttivi dell’ANUAC (Associazione Nazionale Universitaria degli Antropologi Culturali) i de la SIMBDEA (Società Italiana per la Museografia e i Beni Demo-Etno-Antropologici), i director responsable de la revista Archivio di Etnografia. Els seus interessos de recerca se centren en temes i qüestions d’antropologia del museu i del patrimoni cultural, així com d’història i antropologia de la cultura material, del territori i dels assentaments rurals; els santuaris de cultes, les peregrinacions i els ex-vots; els ritus arboris i els carnavals de l’àrea meridional; els aspectes d’història dels estudis DEA (Demologia-Etnologia-Antropologia) i les relacions entre escriptura i construcció de la tradició; les relacions entre patrimoni cultural i turisme; la fotografia etnogràfica; les formes d’autorepresentació, i l’escriptura autobiogràfica i popular.