Grup de recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO)

Línies de recerca

Contacte

GRECO

Institut d'Ecologia Aquàtica

Campus de Montilivi mapa
M. Aurèlia Capmany 69
17003 Girona
Tel. 972 41 82 66
Fax 972 41 81 50
emili.garcia@udg.edu
http://www.udg.edu/GRECO
Com arribar-hi?

 


SCARCE Consolider

SEFS Girona 2011

Línies de recerca

1. Ecologia i conservació de peixos continentals a rius, llacs, embassaments i zones humides




 

1. Ecologia i conservació de peixos continentals a rius, llacs, embassaments i zones humides

Investigadors permanents: Emili García-Berthou, Ramon Moreno-Amich, Anna Vila-Gispert, Lluís Zamora


Els peixos són espècies clau en els ecosistemes aquàtics i entre els grups taxonòmics més amenaçats globalment. Els ecosistemes aquàtics continentals de la península ibèrica són rics en endemismes, la majoria amenaçats i en declivi. El GRECO té una llarga experiència en l’ecologia i biologia de la conservació dels peixos continentals ibèrics, tant en rius com en llacs, embassaments i zones humides. Hem estudiat l’ecologia de nombroses espècies com el fartet (Aphanius iberus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squalius laietanus) o l’anguila (Anguilla anguilla), entre altres. Hem dedicat especial atenció a les espècies introduïdes invasores (vegeu línia 6). Hem estudiat els peixos de llocs com l’Estany de Banyoles, els Aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà, nombrosos embassaments catalans o rius com el Ter, la Muga, el Fluvià i la Tordera, entre altres. Tenim experiència contrastada en l’ús de tècniques de captura de peixos com la pesca elèctrica, trampes, xarxes, en tècniques de biometria, radioseguiment i telemetria ultrasònica, marcatge (PIT-tags, coded wire tags, etc.), ús de Sistemes d’informació geogràfica i anàlisi avançada de dades. Ens interessa especialment com afecten les alteracions antròpiques (per ex. degradació de l’hàbitat, alteració hidrològica, contaminació química, etc.) a l’abundància i cicle vital (creixement, reproducció, mortalitat, etc.) dels peixos continentals. També ens interessa com afecten els factors naturals (temperatura, variació longitudinal al llarg dels rius) a l’abundància i biologia dels peixos.

Barbus meridionalis

Publicacions representatives:

Angeler D., Allen C.R., Vila-Gispert A. & Almeida D. 2014. Fitness in animals correlates with proximity to discontinuities in body mass distributions: contrasting patterns in stressed and near-pristine ecosystems. Ecological Complexity 20: 213-218.

Benejam L., Angermeier P.L., Munné, A., García-Berthou E. 2010. Assessing effects of water abstraction on fish assemblages in Mediterranean streams. Freshwater Biology 55: 628-642.

Benejam L., Saura-Mas S., Bardina M., Solà C., Munné A. & García-Berthou E. Ecological impacts of small hydropower plants on headwater stream fish: from individual to community effects. Ecology of Freshwater Fish: in press. doi 

Murphy C.A., Casals F., Solà C., Caiola N., de Sostoa A. & García-Berthou E. 2013. Efficacy of population size structure as a bioassessment tool in freshwaters. Ecological Indicators 34: 571–579.

 

2. Limnologia de llacunes i aiguamolls mediterranis

Investigadors permanents: Dani Boix, Stéphanie Gascón, Xavier D. Quintana

http://www.limnolam.org/

 

3. Ecologia fluvial i ecotoxicologia

Investigadors permanents: Helena Guasch, Anna Romaní, Sergi Sabater


Els sistemes fluvials intervenen de forma clau en el cicle del carboni i nutrients mitjançant processos biòtics (descomposició, incorporació, producció fotosintètica) i abiòtics (retenció, adsorció). En rius de capçalera i tram mig, sovint forestats i estretament connectats amb la conca de drenatge, la vegetació de ribera pot actuar com a filtre de materials. En rius mediterranis les entrades de material estan també molt determinades pel cicle hidrològic, caracteritzat per un període sec (l’estiu) i unes pluges fortes a la tardor i primavera.

Els organismes que es desenvolupen en el substrat bentònic del riu (rocs, còdols, sorra, fulles, fusta) són els màxims responsables del flux de matèria orgànica i inorgànica en rius de tram alt i mig.

La comunitat biològica bentònica està formada per organismes autòtrofs (algues, cianobacteris) i heteròtrofs (bacteris, fongs, microinvertebrats i macroinvertebrats) immersos en una matriu polimèrica constituint el que es denomina biofilm.

 

El principal objectiu d’aquesta línia de recerca és determinar com els diferents components del biofilm fluvial s’estructuren en funció de les entrades de nutrients orgànics i inorgànics del riu, i com la comunitat biològica contribueix al procés d’assimilació i/o reciclatge d’aquests nutrients. S’estudien biofilms autotròfics però també heterotròfics com són els que es formen en el sediment hiporreic. Es fa èmfasi en el bosc de ribera com a zona tampó.

S’estudia també la descomposició del material vegetal (bàsicament fullaraca) i les comunitats de bacteris i fongs responsables del procés de descomposició a través de les seves capacitats enzimàtiques.

S’estudien també les relacions tròfiques i estructurals entre els organismes que formen el biofilm fluvial per a definir el cicle microbià (“microbial loop”) bentònic. Com a principals metodologies es realitzen treballs de camp, mitjançant dissenys mostrals i experimentals (addició de nutrients, colonització de substrats), i dissenys experimentals de laboratori (incubacions en microcosms, canals artificials).

 

Les principals metodologies que s’utilitzen són: composició i biomassa del biofilm (bacteris, algues, fongs, microfauna, macrofauna), metabolisme del biofilm (activitats enzimàtiques extracel·lulars, fotosíntesi, respiració), metabolisme obert (dinàmica de l’oxigen), estructura del biofilm (contingut de C:N:P, polisacàrids, microscopia electrònica de rastreig, confocal CLSM, mesures amb microelectrodes), relacions tròfiques (continguts intestinals), composició i biodegradabilitat del carboni orgànic dissolt (fraccionament del DOC per pesos moleculars, DOC biodegradable).

 

Ecotoxicologia del perífiton

Arribar a comprendre l’efecte dels tòxics sobre els ecosistemes és un dels principals objectius de la recerca en ecotoxicologia. Dins el conjunt d’ecosistemes existents, l’entrada creixent de substàncies xenobiòtiques al medi fluvial ha generat gran preocupació respecte als seus efectes sobre la biota. En aquest context, el nostre grup de recerca porta varis anys investigant l’efecte de tòxics model: zenc, coure i atrazina en el perífiton. Seguim una aproximació de camp, basada en el convenciment que la presència d’una substància tòxica en l’ecosistema aquàtic ha de ser considerada com un factor ambiental més al qual les comunitats naturals estan exposades.

 

Per una banda, utilitzem la metodologia del test dosi-resposta per tal d’avaluar la influència de la variabilitat ambiental en la resposta ecotoxicològica de les comunitats naturals (Guasch et al. 1998; Guasch and Sabater 1998, Blanck et al 2002). Per altra banda, experiments realitzats en rius artificials ens permeten determinar quina és la concentració d’un determinat compost que pot afectar tan l’estructura com el funcionament de la comunitat natural (Guasch et al. 2002). Seguint la mateixa aproximació, s’estan duent a terme estudis a nivell de conca, per tal d’avaluar la relació existent entre els usos del sòl i la integritat de l’ecosistema fluvial. Les investigacions actuals també fan referència ala captació, biodisponibilitat, bioacumulació i/o biodegradació de tòxics en sistemes lòtics.

Conèixer la magnitud dels efectes d’un vessament sobre l’ecosistema fluvial i els factors que la modulen, és la base per avaluar la seva capacitat d’autodepuració i garantir la seva integritat ecològica, sent aquest és l’objectiu final d’aquesta línia de recerca.

L’ecotoxicologia del perífiton també s’està investigant en una situació de condicions extremes: el Mar Menor, una llacuna costanera hipersalina situada al SE de la costa mediterrània de l’Estat Espanyol. En aquesta llacuna es mesuren unes elevades concentracions de metalls pesats al sediment, en algunes àrees influenciades per una antiga zona minera. Per tal d’investigar la possible transferència de metalls a la xarxa tròfica aquàtica, s’estan investigant la composició de la comunitat del perífiton, la concentració de metalls i la inducció de tolerància. 

 

Biofilms fluvials i aplicacions per a la qualitat de l’aigua

Les plantes de tractament d’aigua actualment utilitzen tractaments sofisticats per a obtenir aigua potable. Tanmateix, la qualitat de l’aigua primària és actualment clau, degut a l’augment de la urbanització, industrialització i tractaments agrícoles. Per tant doncs, és important millorar la qualitat de l’aigua prèviament al seu tractament.

 

Els biofilms són punts d’activitat biòlogica freqüents en rius i llacs, i també durant els diferents estadis del sistema de tractament d’aigües. L’objectiu d’aquesta recerca és desenvolupar el coneixement dels biofilms naturals per tal d’optimitzar la seva capacitat de regular el contingut de matèria orgànica de l’aigua, la retenció de compostos tòxics i de partícules.

El carboni orgànic dissolt (DOC) i, més concretament, el DOC biodegradable, és ràpidament utilitzat per la comunitat heterotròfica del biofilm (bacteris, fongs, protozous). D’altra banda, els organismes autotròfics (algues, cianobateris) poden ser productors de DOC i BDOC.

En certes condicions físicoquímiques, d’elevat contingut de nutrients, baix cabal, i una relació N/P baixa, es poden produir creixements massius de cianobacteris als rius. Els cianobacteris poden produir tant substàncies tòxiques (cianotoxines) com compostos que fan olor (geosmina) que, en produir-se la lisi cel·lular es desprenen a l’aigua. Si aquests compostos no són eliminats, arriben a la xarxa de distribució i als usuaris de l’aigua potable. Els organismes responsables de la producció de geosmina i els factors que afavoreixen la seva producció i alliberament s’han investigat durant dos anys de seguiment al riu i experiments de laboratori. 


Publicacions representatives:

Bonet B., N. Corcoll, A. Tlili, S. Morin & H. Guasch. 2014. Antioxidant enzyme activities in biofilms as biomarker of Zn pollution in a natural system: an active bio-monitoring study. Ecotoxicology and Environmental Safety 103: 82-90.

Ginebreda A., Kuzmanovic M., Guasch H., López de Alda M., López-Doval J.C., Muñoz I., Ricart M., Romaní A.M., Sabater S. & Barceló D. 2014. Assessment of multi-chemical pollution in aquatic ecosystems using toxic units: Compound prioritization, mixture characterization and relationships with biological descriptors. Science of the Total Environment 468–469: 715–723.

Mora-Gómez J., Elosegi A., Mas-Martí E. & A.M. Romaní. 2015. Factors controlling seasonality in leaf litter breakdown for a Mediterranean stream. Freshwater Science, in press.

Romaní A.M., Amalfitano S., Artigas J., Fazi S., Sabater S., Timoner X., Ylla I., Zoppini A. 2013. Microbial biofilm structure and organic matter use in mediterranean streams. Hydrobiologia 719: 43-58.

Timoner X., Acuña V., Borrego, C. & Sabater S. 2014. The dynamics of biofilm bacterial communities is driven by flow wax and wane in intermittent streams. Limnology and Oceanography 59: 2057-2067.

 

4. Estructura i funcionament de comunitats i ecosistemes aquàtics

Investigadors permanents: Dani Boix, Stéphanie Gascón, Helena Guasch, Xavier D. Quintana, Anna Romaní, Sergi Sabater

 

Els objectius principals d'aquest línia de recerca són: 1) comparació de les aproximacions taxonòmiques i funcionals en l'estudi de l'estructura de les comunitats aquàtiques; 2) aproximacions basades en la talla en l'estudi de les interaccions tròfiques de les comunitats aquàtiques; i 3) canvis temporals i espacials en l’estructura de comunitats.

Una aproximació basada en la mida organisme és complementària a un enfocament taxonòmic, no redundant. Per tant, la combinació de perspectives basades en la taxonomia i en la mida en l'estudi de l'estructura de la comunitat porta a una millor comprensió del funcionament ecològic dels ecosistemes aquàtics. Tots dos enfocaments ens ajuden per tal de comprendre els patrons temporals i espacials observats en les comunitats aquàtiques, així com per identificar els principals factors que regulen processos ecològics com ara la successió, la dispersió, la migració diària, la depredació, la competència o l’ús del microhàbitat.

A nivell de les comunitats microbianes aquàtiques, l’estructura de la comunitat es pot estudiar també des d’una vessant taxonòmica (amb la utilització de tècniques moleculars) i funcional (a partir per exemples de l’anàlisi de la capacitat d’utilitzar compostos orgànics diversos). En les comunitats microbianes ens podem trobar exemples amb més o menys redundància funcional i una major/menor plasticitat funcional el que suposarà una resposta diferent en front a pertorbacions o canvis ambientals.


Publicacions representatives:

Boix D et al. 2011. Environmental influence on flight activity and arrival patterns of aerial colonizers of temporary ponds. Wetlands 31: 1227-1240.

Compte J. et al. (in press). Microhabitat selection and diel patterns of zooplankton in a Mediterranean temporary pond. Hydrobiologia.

Gascón S. et al. 2013 The effects of Aphanius iberus predation on an aquatic community: diel changes and the role of vegetation. Fundamental and Applied Limnology 182: 75-87.

Quintana X.D. et al. 2015. Predation and competition effects on the size diversity of aquatic communities. Aquatic Sciences 77: 45–57.

Ruhí A. et al. 2013. Nestedness and successional trajectories of macroinvertebrate assemblages in man-made wetlands. Oecologia 171: 545-556.

 

5. Resposta dels ecosistemes aquàtics al canvi climàtic i altres pertorbacions antròpiques 

Investigadors permanents: Dani Boix, E. García-Berthou, Stéphanie Gascón, Helena Guasch, R. Moreno-Amich, Xavier D. Quintana, Anna Romaní, Sergi Sabater, Anna Vila-Gispert, Lluís Zamora

Els ecosistemes aquàtics continentals pateixen nombroses pertorbacions antròpiques (per ex. construcció d’embassaments, contaminació, alteració de l’hàbitat, espècies invasores), inclòs el canvi climàtic (canvis en el règim hidrològic, sequeres, augment de temperatura). L’efecte d’aquestes pertorbacions s’estudia en el marc de pràcticament totes les altres línies de recerca del GRECO, per la qual cosa la destaquem explícitament com una línia més de recerca. 


Publicacions representatives:

Mas-Martí E., A.M. Romaní, I. Muñoz. 2015. Consequences of warming and resource quality on the stoichiometry and nutrient cycling of a stream shredder. Plos One 10: e0118520.

Murphy C.A., Grenouillet G. & García-Berthou E. 2015. Natural abiotic factors more than anthropogenic perturbation shape the invasion of Eastern Mosquitofish (Gambusia holbrooki). Freshwater Science 34: 965-974.

Romaní A.M., Borrego C.M., Díaz-Villanueva V., Freixa A., Gich F., Ylla I. 2014. Shifts in microbial community structure and function in light and dark grown biofilms driven by warming. Environmental Microbiology 16: 2550–2567.

Ylla I., Canhoto, C., Romaní, A.M. 2014. Effects of warming on stream biofilm organic matter use capabilities. Microbial Ecology 68: 132–145.


6. Invasions biològiques a les aigües continentals: rutes i vectors d'introducció, cicles vitals i impactes biològics

Investigadors permanents: Emili García-Berthou, Ramon Moreno-Amich, Anna Vila-Gispert, Lluís Zamora

 

L’homogeneïtzació biòtica mitjançant la introducció d’espècies exòtiques i l’extinció d’espècies natives representa actualment una de les principals amenaces per a la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes. La predicció de futures espècies invasores i dels ecosistemes vulnerables és de vital importància des del punt de vista científic i pràctic. El GRECO té una llarga experiència en l’estudi de peixos invasors, des de l’estudi de rutes i vectors d’introducció, a entendre els trets diferencials de les espècies invasores, l’adaptació dels cicles vitals d’espècies invasores a diferents condicions i l’impacte de les espècies introduïdes en les natives.

Per exemple, hem estudiat els trets vitals distintius de les espècies invasores mitjançant la comparació dels atributs biològics, la filogènia i l’ús humà de les espècies invasores establertes amb èxit i les espècies natives d’una determinada regió biogeogràfica (per exemple, Catalunya o la Península Ibèrica). L’establiment del perfil dels atributs ecològics de les espècies invasores d’una determinada regió representa un instrument molt valuós pel desenvolupament d’estratègies de conservació i gestió dels ecosistemes d’aigües continentals.

També hem estudiat com la gambúsia (Gambusia holbrooki), el peix sol (Lepomis gibbosus) o el silur (Silurus glanis) adapten el seu cicle vital (creixement, reproducció, etc.), la seva alimentació i la seva morfologia a diferents condicions ambientals. També hem estudiat l’impacte de la gambúsia en espècies endèmiques en perill d’extinció com el fartet (Aphanius iberus).

Aquests estudis haurien de permetre evitar la introducció i la dispersió de noves espècies exòtiques i mitigar el seu impacte, contribuint així en la conservació i a una gestió més econòmica dels ecosistemes continentals.


Publicacions representatives:

Alcaraz C., Vila-Gispert A. & García-Berthou E. 2005. Profiling invasive fish species: the importante of phylogeny and human use. Diversity and Distributions 11: 289-298.

Benito J., Benejam L., Zamora L. & García-Berthou E. 2015. Diel cycle and effects of water flow on activity and use of depth by Common Carp. Transactions of the American Fisheries Society 144: 491–501.

Carmona-Catot G., Benito J. & García-Berthou E. 2011. Comparing latitudinal and upstream-downstream gradients: life-history traits of invasive mosquitofish. Diversity and Distributions 17: 214–224.

Naspleda J., A. Vila-Gispert, M.G. Fox, L. Zamora & A. Ruiz-Navarro. 2012. Morphological variation between non-native lake-and stream-dwelling pumpkinseed in the Iberian Peninsula. Journal of Fish Biology 81: 1915-35.

Yavno S., M.G. Fox, A. Vila-Gispert & Y. Bhagat. 2013. Morphological differences between native and non-native pumpkinseed in traits associated with locomotion. Environmental Biology of Fishes 96: 507-518.

 

7. Organismes d'aigua dolça com a indicadors biològics: algues, invertebrats i peixos

Investigadors permanents: Dani Boix, E. García-Berthou, Stéphanie Gascón, Helena Guasch, R. Moreno-Amich, Xavier D. Quintana, Anna Romaní, Sergi Sabater, Anna Vila-Gispert, Lluís Zamora

 

Desenvolupament d’indicadors biològics a Catalunya

El GRECO ha tingut una tasca intensa de suport sobretot a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) però també a la Confederación Hidrográfica del Ebro en la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua, fruit de la seva expertesa en ecologia aquàtica continental i la valorització dels seus coneixements i resultats científics previs. hem contribuït per exemple a desenvolupar tipologies dels ecosistemes aquàtics de Catalunya i a definir i adaptar-ne mètriques i índexs per tal d’avaluar-ne l’estat ecològic. El resultat ha estat el desenvolupament de diversos nous indicadors ecològics que actualment està utilitzant l’ACA, com es pot comprovar en els informes i protocols següents (dels quals són autors diversos membres del grup):

 

  • Ajust de l'índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental als rius de Catalunya (any 2010)
  • Anàlisi de viabilitat i proposta d'indicadors fitobentònics de la qualitat de l'aigua per als cursos fluvials de Catalunya
  • Avaluació de l'estat ecològic de les zones humides i ajust dels indicadors de qualitat. Índexs QAELS, ECELS i EQAT
  • Caracterització i propostes d'estudi dels embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu
  • Caracterització, regionalització i elaboració d'eines d'establiment de l'estat ecològic de les zones humides de Catalunya

Tots els informes i protocols d’aquests treballs es poden trobar a la web de l’ACA:

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1205654461208200562998


Les diatomees com a indicadors biològics

La comunitat algal bentònica està formada per diferents grups taxonòmics, cada un d’ells amb diferents adaptacions i ús indicador. D’entre ells, les diatomees representen el 80% de les espècies que es troben presents als rius. El seu esquelet de silici amb elements estructurals permet una determinació a nivell d’espècie o varietat amb elevat grau d’exactitud. Per la seva petita grandària i per la seva elevada taxa de reproducció, les comunitats de diatomees responen sensiblement i ràpida a canvis en el seu medi. Els canvis es concreten en variacions en la composició de les espècies, que afavoreixen a les més tolerants en les noves condicions.

Les diatomees són molt sensibles a les possibles variacions en les característiques físiques i químiques del riu, la qual cosa les fa eficaces indicadores de l’estat ecològic del riu. A més, són cosmopolites, de fàcil recol·lecció i fàcils de preservar, les quals coses compten com a avantatges en la seva utilització. La utilització d’aquests organismes com a indicadors de la qualitat ecològica de les aigües té precedents il·lustres a Catalunya. En efecte, el professor Ramon Margalef va ser l’iniciador dels estudis en què s’utilitzaven els organismes que habiten les aigües dolces i salabroses continentals per tal d’indicar la “salut ecològica” de les masses d’aigua. Dels anys 1950s i 1960s daten nombroses obres de descoberta de les masses d’aigua, petites i grans, de Catalunya i molts altres indrets de l’Estat Espanyol. Entre elles destaca els “Organismos Indicadores en la Limnología”, obra cabdal en l’intent de relacionar organismes i qualitat de l’aigua. Des de llavors s’ha anat afegint informació sobre els organismes que viuen en els nostres sistemes aquàtics continentals, i sobre la seva autoecologia. A més, en el context europeu i internacional, s’han anat definint de manera més precisa les eines que poden permetre extreure’n la informació més apropiada, tal com índexs o eines estadístiques complexes.  

Així doncs, les comunitats de diatomees proporcionen una excel·lent informació sobre la integritat biològica de l’ecosistema i les causes de la pertorbació. Per tal de fer això, és essencial poder efectuar la connexió entre una taxonomia adequada de les espècies amb els caràcters geomorfològics, físics, i químics que caracteritzen els ambients en els que es troben. Sols així serà possible determinar exactament els seus òptims, així com les possibles desviacions respecte d’aquests òptims.


Publicacions representatives:

Basset A., Barbone E., Borja A., Brucet S., Pinna M., Quintana X.D., Reizopoulou S., Rosati I. & Simbour N. 2012. A benthic macroinvertebrate size spectra index for implementing the Water Framework Directive in coastal lagoons in Mediterranean and Black Sea ecoregions. Ecological Indicators 12: 72-83.

Boix D., Gascón S., Sala J., Martinoy M., Gifre J. & Quintana X.D. 2005. A new index of water quality assessment in Mediterranean wetlands based on crustacean and insect assemblages: the case of Catalunya (NE Iberian peninsula). Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems 15: 635-651.

García-Berthou E., Bae M.-J., Benejam L., Alcaraz C., Casals F., Sostoa A. de, Solà C., Munné A. 2015. Fish-based indices in Catalan Rivers: intercalibration and comparison of approaches. in Munné A., Ginebreda A. & Prat N. (eds.) Experiences from Surface Water Quality Monitoring: The EU Water Framework Directive Implementation in the Catalan River Basin District (Part I). Springer International Publishing, Switzerland. In press. doi

Tornés E. & Sabater S. 2015. Use of diatoms to assess the ecological status in Catalan rivers: application of the WFD and lessons learned from the European Intercalibration Exercise. In: Munné A., Ginebreda, A., Prat N. Experiences from surface water quality monitoring: The EU Water Framework Directive Implementation in Catalan River Basin District (Part I), The Handbook of Environmental Chemistry, DOI: 10. 1007/698_2015_344


8. Conservació i gestió d'ecosistemes aquàtics

Investigadors permanents: Dani Boix, E. García-Berthou, Stéphanie Gascón, Helena Guasch, R. Moreno-Amich, Xavier D. Quintana, Anna Romaní, Sergi Sabater, Anna Vila-Gispert, Lluís Zamora


El GRECO ha tingut una important participació en projectes europeus LIFE i altres projectes de restauració o conservació, amb forta interacció i suport a ajuntaments i altres administracions locals o bé a empreses relacionades amb la gestió i tractament de les aigües continentals. Actualment el grup coordina el projecte Life Pletera (LIFE13 NAT/ES/001001) de desurbanització i recuperació de la funcionalitat ecològica de la maresma de la Pletera, una zona parcialment urbanitzada al litoral de la Costa Brava. Anteriorment, el grup va coordinar dos projectes LIFE: “Restauració i ordenació de les llacunes i sistemes costaners del Baix Ter” (LIFE 99 NAT/E/00 6386) i “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter” (LIFE04NAT/ES/000059). A més, també hem realitzat treballs en el marc dels projectes Life següents:

  • “Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles” (LIFE03 NAT/E/000067)
  • “Basses temporals mediterrànies. LIFE BASSES: gestió i conservació a Menorca” (LIFE05NAT/ES/000058)
  • “Conservación de stocks genéticos de Aphanius iberus en la Región de Murcia” (LIFE04/NAT/ES/000035)
  • “Recuperació d’hàbitats riparis del riu Ter (Riparia-Ter)” (LIFE08 NAT/E/000072)

El grup també ha impulsat l’edició de la col·lecció “Recerca i Territori”, on s’inclouen monografies sobre temes específics, pensades per recollir aquell coneixement que permeti donar suport a la gestió dels espais naturals costaners. Detalls d’aquests projectes Life i els volums d’aquesta col·lecció es poden trobar a la web de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis


Publicacions representatives:

Bagella S., Gascón S., Caria M.C., Sala J., Mariani M. A. & Boix D. 2010. Identifying key environmental factors related to plant and crustacean assemblages in Mediterranean temporary ponds. Biodiversity and Conservation 19: 1749-1768

Carmona-Catot G., Moyle P.B., Aparicio E., Crain P.K., Thompson L.C. & García-Berthou E. 2010. Brook trout removal as a conservation tool to restore Eagle Lake rainbow trout. North American Journal of Fisheries Management 30: 1315–1323.

Gascón S., Boix D. & Sala J. 2009. Are different biodiversity metrics related to the same factors? A case study from Mediterranean wetlands. Biological Conservation 142: 2602–2612.

Ruhí A., San Sebastian O, Feo C., Franch M., Gascón S., Richter-Boix À., Boix D. & Llorente G. 2012. Man-made Mediterranean Temporary Ponds as a tool for amphibian conservation. Annales de Limnologie - International Journal of Limnology 48: 81-93.

Sabater S. & A. Elosegi (eds.) 2013. River Conservation: Challenges and Opportunities. BBVA Foundation.

 

9. Ecologia estadística

Investigadors permanents: Emili García-Berthou, Stéphanie Gascón, Xavier D. Quintana

 

L’ecologia estadística es pot definir com el conjunt de tècniques quantitatives per a l’anàlisi de dades ecològiques. Alguns membres del GRECO tenen gran interès en l’ecologia estadística i en contribuir a l’aplicació òptima de les tècniques estadístiques en ecologia i a facilitar-ne el seu ús, mitjançant programes informàtics com R (https://www.r-project.org/). Hem contribuït a l’aplicació de tècniques encara poc usades com la Expectile Poisson regression, models binomial negatius (Negative binomial models) o corbes de creixement estacionals.

En el marc d’aquesta línia d’investigació i donada la importància de les aproximacions funcionals per entendre les interaccions tròfiques a nivell de comunitats, però també a nivell poblacionals, també s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Grup de Recerca en Estadística i Anàlisi de Dades Composicionals de la UdG (http://imae.udg.edu/Recerca/EIO/inici_cat.html), una eina estadística per poder mesurar la diversitat de mides dels organismes d’una comunitat o d’una població. A nivell conceptual la diversitat de mides s’interpreta exactament igual que la diversitat d’espècies. Aquest nou paràmetre proporciona una mesura més de l’estructura de les comunitats i/o poblacions i com a tal s’ha pogut comprovar que respon tant a processos biòtics com abiòtics. 


Publicacions representatives:

García-Berthou E. 2001. On the misuse of residuals in ecology: testing regression residuals vs. the analysis of covariance. Journal of Animal Ecology 70: 708-711.

García-Berthou E., Alcaraz C., Benejam L. & Benito J. 2009. Diseño experimental y análisis de datos. p. 397-412 in Elosegi A. & Sabater S. (eds.) Conceptos y técnicas en ecología fluvial. Fundación BBVA, Bilbao.

García-Berthou E., Carmona-Catot G., Merciai R. & Ogle D.H. 2012. A technical note on seasonal growth models. Reviews in Fish Biology and Fisheries 22: 635–640.

Gascón S., Boix D., Sala J. & Quintana X.D. (2009) Patterns in size and species diversity of benthic macroinvertebrates in Mediterrannean salt marshes. Marine Ecology-Progress Series 391: 21-32.

Magellan K. & García-Berthou E. 2015. Influences of size and sex on invasive species aggression and native species vulnerability: a case for modern regression techniques. Reviews in Fish Biology and Fisheries 25: 537–549.

Quintana X.D., Brucet S., Boix D., López-Flores R., Gascón S., Badosa A., Sala J., Moreno-Amich R. & Egozcue J.J. 2008 A non-parametric method for the measurement of size diversity, with emphasis on data standardisation. Limnology and Oceanography: Methods 6: 75-86.