Càtedra Joan Vinyoli

Joan Vinyoli

Contacte

Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània

Facultat de Lletres

Plaça Ferrater Mora, 1

17004 Girona

catedravinyoli@udg.edu

Joan Vinyoli

AUTORETRAT, AMB FANG I ROBINS

 

Munts informes de runa,

solars abandonats

que l’arquitecte no mira,

clavegueres vessant

aigües residuals,

fang i robins:

domini meu.

Però, de sobte, el cop

d’una ala poderosa,

remorejant, excel·leix

a dir-me: dia blau,

corba d’onada, roca encesa

pel crit del sol.

                                   I cremo tot en cant.

 

 

                                                                        Joan Vinyoli, Realitats (1963)





PRIMER ESBÓS D’AUTORETRAT ALS QUARANTA ANYS

 

 

No té l’aire de ser un home procliu a records ni somnis. Caravermell, de perfil sanguini, l’arc de les celles poc definit li cau pesadament sobre els ulls de mirada a vegades viva, però més sovint quieta i recelosa. Té el nas gros i carnós, la boca petita, de llavis fins, poc dibuixats, sortit una mica el de dalt, entrat l’inferior, el mentó sense energia. No té cap encís peculiar; no fa pensar en aquells homes que un secret indefinible d’allò que en diem “l’ànima” fa ressaltants. No es pressent que hagi sentit anhels o enyorances infinites. No ha vagat mai per verals ni ha davallat en cap abisme. No és d’aquells homes que busquen la “flor blava”, però sembla que sap el que és la “flor blava” i que potser l’ha anhelada un temps. Tal vegada és això que li dóna en definitiva, sobretot quan està sol, un cert aire dur i  adolorit i potser nostàlgic.

 

 

                                                                                            Joan Vinyoli, Poemes en prosa (1979)

 

 

 

 

AUTORETRAT A SEIXANTA-CINC ANYS

 

Mira’m la cara encesa

de sàtir vell. Quina vinosa

color de vida molt viscuda,

ja no recuperable. Vasos buits.

Cullo, però, raïm amb una falsa

voracitat i m’embriago

del vi dels anys. I tentinejo, palpo

parets de fosca, no tocant ja mai

el cos de préssec de cap dona,

car ja no estic enamorat.

Malaguanyat

temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi.

 

 

                                                                              Joan Vinyoli, A hores petites (1981)

 

 

 

BIOGRAFIA:

http://joanvinyoli.cat/portal/