El procés, a debat

Ponents

Ponents

Montserrat Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 1960) és doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge, catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres i senior fellow de la London School of Economics. Ha exercit com a professora a les universitats de Barcelona, Warwick, Cambridge i l’Open University. És una especialista mundial en qüestions de nacionalisme.

 

És autora de diversos llibres, entre ells Belonging: Solidarity and Division in Modern Societies (Polity Press, 2013), La identitat de les nacions (Dèria Editors, 2010), The Ethnicity Reader (Polity, 2010; amb John Rex), Per un catalanisme cosmopolita (Premi d’assaig breu Josep Irla, 2009), The Identity of Nations (2007), Nacionalisme català. Franquisme, transició i democràcia (Proa, 2002), Understanding Nationalism (Polity Press, 2001), Nacions sense Estat (Premi Ramon Trias Fargas; Columna, 1999) i Nacionalismes (Proa, 1996).

Alguna de les seves publicacions recents, que podeu llegir aquí, són "Catalan Secessionism: Young People’s Expectations and Political Change" i "Prospects for an Independent Catalonia".

 


 

Neus Torbisco Casals és professora agregada de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), on imparteix cursos relacionats amb la teoria jurídica i política i els drets humans. Després d'obtenir la seva llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona, va rebre una beca per desenvolupar part el seu projecte de tesi doctoral sobre els drets de les minories al Canadà, sota la supervisió del Professor Will Kymlicka (Queen’s University). L’any 2000 va obtenir un doctorat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, on va cursar el programa en Dret Públic. Des de llavors, ha estat professora visitant a diverses universitats estrangeres, com ara la Queen’s University (Canadà), la Universitat de Puerto Rico i la Universitat de Nova York, on el curs 2003-2004 va gaudir d’una prestigiosa beca postdoctoral (Hauser Research Fellowship). Des de 2007 al 2009 va ser Academic Visitor al Departament de Dret, on va dur a terme una investigació sobre el pluralisme jurídic finançada per una subvenció en el marc del programa Beatriu de Pinós (Generalitat de Catalunya). Més recentment, el curs 2011-2012 va estar nomenada Professora visitant per la Harvard Law School, on va oferir un curs per estudiants postgraduats sobre els drets de les minories com a drets humans.

És autora de la obra Grup Rights as Human Rights: A Liberal Approach to Multiculturalism (Springer, 2006) i membre de SELA (Seminari a Llatinoamèrica de Teoria Constitucional i Política), un projecte de l'Escola de Dret de Yale, i de GRITIM (Grup Interdisciplinari de Recerca d'Immigració, la Universitat Pompeu Fabra).

 


 

Ferran Sáez Mateu (La Granja d’Escarp, Segrià, 1964) és un escriptor i professor universitari, especialista en Montaigne, sobre qui va fer la tesi doctoral. En l’actualitat és el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) de la Generalitat de Catalunya. És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordinador del Programa de Doctorat Política, Mèdia, Societat de la Universitat Ramon Llull. Entre el 1999 i el 2005 es va ocupar de temes relacionats amb la recerca al CETC, i va formar part del consell de redacció de la revista Idees. Col·labora regularment als diaris Avui, Ara, La Vanguardia, Elsingulardigital.cat, Catalunya Oberta.cat, al setmanari El Temps, a Catalunya Ràdio, a Barcelona Televisió i a altres mitjans de comunicació, i pertany al consell assessor de revistes de pensament com ara Transversal o Via. La seva obra assagística ha estat mereixedora de premis com el Joan Fuster o el Josep Vallverdú. La seva principal línia d’investigació acadèmica és la que correlaciona democràcia i comunicació.

 


 

 

Félix Ovejero Lucas(Barcelona, 1957) és professor d’Economia, Ètica i Ciències Socials a la Universitat de Barcelona i doctor en Ciències Econòmiques per la mateixa universitat. També ha estat professor visitant a laUniversitat Pompeu Fabra (1994, 1995) i ha fet recerca al Center for Ethics, Rationality and Society de la Universitat de Chicago (1991) i a la Universitat de Wisconsin (1999). 

És col·laborador habitual de les pàgines d’opinió del diari El País. Alguns dels seus últims llibres són Proceso abierto: el socialismo después del socialismo (Tusquets, 2005), Contra Cromagnon: nacionalismo, ciudadanía, democracia (Montesinos, 2007), Incluso un pueblo de demonios: democracia, liberalismo, republicanismo (Katz, 2008). Va ser un dels signants del manifest de la plataforma d’intel·lectuals Ciutadans de Catalunya, que va donar origen a la formació política Ciutadans-Partit de la Ciutadania.

 


 

Manuel Cruz (Barcelona, 1951) és catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. Ha estat professor visitant en diverses universitats europees i americanes, així com investigador a l’Institut de Filosofia del CSIC (Madrid). Director de diverses col·leccions de pensament, forma part del consell de redacció de nombroses revistes de la seva especialitat, tant nacionals com estrangeres. Col·laborador habitual a la premsa espanyola i argentina, així com a la cadena SER. És membre fundador i president de la plataforma Federalistes d’Esquerres.

Autor de més d’una vintena de llibres i compilador d’una quinzena de volums col·lectius, entre els seus títols més recents cal esmentar Las malas pasadas del pasado (2005, Premi Anagrama d’Assaig), Siempre me sacan en página par (2007), Acerca de la dificultad de vivir juntos (2007), Cómo hacer cosas con recuerdos (2007), Filosofía de la Historia (2008), Menú degustación (2009), Amo, luego existo (2010, Premi Espasa d’Assaig) i Adiós, historia, adiós (2012, Premi Jovellanos d’Assaig).

 

 


 

Michel Seymour (Canadà, 1954) . Catedràtic de Filosofia a la Universitat de Montreal (Quebec, Canadà). Laseva recerca aborda sobretot la qüestió del nacionalisme i les problemàtiques internes dels estats liberals de naturalesa plurinacional. 

Entre moltes altres publicacions en revistes acadèmiques especialitzades, és autor dels llibres Pensée, langage et communauté (1994), La nation en question (1999), Le pari de la démesure (2001), L’institution du langage (2005), Profession : philosophe (2006). L’any 2008 va publicar De la tolérance à la reconnaissance. Une théorie libérale des droits collectifs, que va merèixer el premi del llibre de l’Associació Canadenca de Filosofia i el premi Jean-Charles Falardeau 2010 de la Federació Canadenca de Ciències Humanes.

 

 


 

Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és un jurista espanyol, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla i comentarista polític. Doctorat en Dret per la Universitat de Sevilla, va realitzar estudis complementaris a la Universitat de Tübingen, a la Universitat de Minnesota i a l’Institut Max Planck. A la mateixa universitat sevillana va iniciar la seva activitat docent com a professor el 1966. De 1988 a 1992 va ser rector d’aquesta universitat i president de la Conferència de Rectors d’Espanya. Va ser membre de la Comissió Redactora de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia i va participar també en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. És comentarista habitual dels diaris El País i El Periódico de Catalunya i de la Cadena SER. És autor de nombroses obres sobre Dret constitucional. Va rebre el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya el 2007 i ha rebut la Medalla d’Or de la Junta d’Andalusia i la Medalla d’Or del Parlament d’Andalusia.

 
  

Ignacio Sánchez-Cuenca (València, 1966). Director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socialsde la Universitat Carlos III de Madrid. Ha estat Rice associate professor a la Universitat de Yale, professor titular al Departament de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, visiting scholar a la Universitat de Nova York, i ajudant de facultat al Departament de Sociologia de la Universitat de Salamanca. És autor de nombrosos articles acadèmics en revistes com ara Journal of Conflict Resolution, Politics & Society, Annual Review of Political Science, European Union Politics, Journal of Peace Research, Party Politics, Revista Española de Investigaciones Sociológicas y Revista Internacional de Sociología. Entre els seus últims llibres destaquen Más democracia y menos liberalismo (Katz, 2010), Años de cambios, años de crisis (Cataracta, 2012), Democracia y socialdemocracia (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2012) y Controlling Governments (Cambridge University Press, 2008). És col·laborador habitual del diari El País.

 
 

Tomás de Domingo Pérez (València, 1970) és llicenciat en Dret per la Universitat de València, màster en Direcció d’Empreses (MBA) per la Universitat Antonio de Nebrija i doctor en Dret per la Universitat Miguel Hernández, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Ha ampliat estudis a la Universitat Westfaliana Wilhelms de Münster i a la Universitat Christian Albrecht de Kiel. Des de 1998 és professor de Filosofia del Dret a la Universitat Miguel Hernández d’Elx. La seva principal línia de recerca se centra en els problemes filosoficojurídics i polítics relacionats amb els drets fonamentals, encara que últimament ha prestat especial atenció a la justícia transicional. És autor dels llibres ¿Conflictos entre derechos fundamentales? (2001, Centro de Estudios Constitucionales), Los derechos fundamentales en el sistema constitucional: teoría general e implicaciones prácticas (en coautoria amb A. L. Martínez-Pujalte, Palestra, 2011), i Justicia transicional, memoria histórica y crisis nacional (Reuters-Aranzadi, 2012), així com de diferents articles sobre teoria dels drets fonamentals i filosofia jurídica.

 
 

Miguel Ángel Quintanilla Navarro (Madrid, 1967) és llicenciat i doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid / Instituto Universi­tario Ortega y Gasset. Ha cursat el Diploma en Dret Constitucional i Ciència Política del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals de Madrid i el Màster en Comunitats Europees (Estudis Europeus) d’ICADE. És assessor polític de la Presidència del Govern d’Aragó i col·labora habitualment en els diaris ABC i El Mundo. És director de publicacions de la FAES. Entre agost i octubre de 2011 va formar part del gabinet del president nacional del Partit Popular. És autor de nombroses publicacions, entre les quals destaquen El misterio del europeísmo español: enjambres y avisperos (2005) i La integración europea y el sistema político español: los partidos políticos españoles ante el proceso de integración europea, 1979-1999 (2001).

 

 

Michael Keating (Irlanda, 1950) és director del Centre Escocès per al Canvi Constitucional, un consorci d’equips de cinc institucions que té la missió d’examinar les qüestions plantejades en el debat constitucional d’Escòcia, i professor de la Universitat d’Edimburg. Es va graduar a la Universitat d’Oxford en Filosofia, Política i Economia el 1971 i va obtenir el doctorat al Glasgow College of Technology el 1975. És honoris causa de les Facultats Universitàries Catòliques de Mons (Bèlgica). És membre de la Royal Society d’Edimburg, membre de l’Acadèmia Britànica i membre de l’Acadèmia de Ciències Socials britànica. Ha treballat a la Universitat d’Essex (1975-1976), a la Politècnica del Nord de Staffordshire (1976-1979) i a la Universitat de Strathclyde (1979-1988). Des del 1988 fins al 1999 va ser professor de Ciències Polítiques a la Universitat d’Ontario Occidental. Des del 2000 fins al 2010 va ser professor de Ciències Polítiques i Socials a l’Institut Universitari Europeu de Florència i en va ser cap de departament entre el 2004 i el 2007. Ha estat professor visitant a les institucions següents: Institut d’Études Politiques de París; Universitat de Santiago de Compostel·la; Universitat del País Basc; Virginia Polytechnic Institute and State University; Institut Nobel de Noruega; Nuffield College d’Oxford; Universitat de Grenoble, i Universitat Autònoma de Barcelona.  

 

 

Francesc Granell (Barcelona, 1944). Doctor en Economia amb una tesi sobre empreses multinacionals. Des del 1985 és catedràtic d’Organització Econòmica Interna­cional de la Universitat de Barcelona i, des del 1995, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.

El 1986 fou requerit per Ernest Lluch, ministre d’Economia i antic professor seu, per ser candidat a representar Espanya dins la Comissió Europea. El 1988 formà part de l’executiu de Jacques Delors com a membre de l’equip de cooperació i ajuda humanitària, dirigit per Manuel Marín González. De 1989 a 2002 cooperà amb la Direcció General de Desenvolupament i fou responsable de les relacions amb el Programa Mundial d’Aliments i amb el Fons Internacional de Desenvolupament Agrari. Va ser un dels responsables de la Comissió Europea per a l’adhesió d’Àustria, Finlàndia i Suècia a la Unió Europea i ha desenvolupat tasques de col·laboració amb diversos organismes internacionals. Actualment és director general honorari de la Comissió Europea i, des de 2010, professor de la Universitat d’Andorra per a la direcció de tesis doctorals. El 2012 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 



Clemente Polo és doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser vocal assessor de la Presidència del Govern presidit per Felipe González i vocal de la Comissió Nacional d'Avaluació de l'Activitat Investigadora (CNEAI). Va fundar i dirigir el Màster en Anàlisi Econòmica Aplicada a l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra. 

La majoria de les seves publicacions en revistes nacionals i internacionals s'han orientat a avaluar les conseqüències de la política fiscal i les polítiques públiques, en general, i l'impacte del turisme en l'economia balear. Va participar en els processos de fundació dels partits Ciutadans i UPyD, però aviat en va quedar desvinculat. Publica regularment a la revista Expansión.

 

 

 


  

Miquel Puig i Raposo (Tarragona, 1954) és doctor en Economia per la Universitat de Barcelona. Actualment exerceix de Director General del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). A més de la seva carrera en l’ensenyament com a professor d'universitat, ha estat, entre d'altres càrrecs que ha ocupat, Director General d’Indústria, Secretari General d'Indústria, Comerç i Turisme; Comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i Director General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya. 

És autor del llibre La sortida del laberint (Edicions 62, 2013)  i coautor de Com Àustria o Dinamarca: la Catalunya possible (Edicions 62, 2013).

 

 



 

Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 1969) és professora titular de Teoria Econòmica i degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (des del 2009). Dirigeix el Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com ara Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica. També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic a revistes com Idees, en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal), i en llibres com l’editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability.

 


 

 

Enrico Spolaore (Rovigo, Itàlia, 1964) és professor d’Economia a la Tufts University i investigador associat de l’Oficina Nacional d’Investigació Econòmica (NBER) nord-americana, on és membre del Programa d’Economia Política. També és membre de la Xarxa d’Investigació CESifo i del Centre per a l’Avantatge Competitiu en una Economia Mundial (CAGE) de la Universitat de Warwick (GB), i ha estat coeditor de la revista Economics & Politics. Els seus principals interessos de recerca són l’economia política, el creixement econòmic, el desenvolupament i l’economia internacional. Les seves publicacions inclouen articles en revistes acadèmiques (American Economic Review, Quarterly Journal of Economics, Review of Economic Studies, i altres), nombrosos capítols en volums editats, i el llibre The Size of Nations, en coautoria amb Alberto Alesina (MIT Press; hi ha traducció catalana amb el títol La mida de les nacions, LID Editorial, 2008). També ha estat l’editor del llibre –de pròxima aparició– Culture and Economic Growth (Edward Elgar).

Enrico Spolaore es va incorporar a la Universitat Tufts al setembre de 2004. Anteriorment havia ocupat càrrecs docents a la Universitat Brown, al Boston College i a la Universitat Estatal d’Ohio. Ha exercit com a president del Departament d’Economia de la Universitat Tufts entre setembre de 2006 i agost de 2012.

 

Josep-Maria Terricabras (Calella, 1946) és catedràtic de Filosofia, director honorífic de la Càtedra FerraterMora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha sigut becari de la Universitat de Münster (Alemanya), del Saint John’s College (Cambridge) i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Ha treballat sobre temes de filosofia contemporània, particularment de lògica, filosofia del llenguatge, teoria del coneixement i ètica. També és membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, del Comitè del Centre Filosòfic Internacional Karl Otto Apel (Acquappesa-Cosenza, Itàlia), de la Societat Leibniz de Ciències de Berlín) i del Comitè Ètic d’Investigació Clínica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i és col·legiat d’honor del Col·legi de Metges de Girona (1999), i membre i president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. L’any 2000 va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, concedida pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Actualment és diputat per ERC al Parlament Europeu.

 
 

Santiago Vidal (Sant Sadurní d’Anoia, 1956). Magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i professor deDret Penal i Criminologia a la UAB. És membre de Jutges per la Democràcia i ha escrit nombrosos treballs sobre la corrupció, la discriminació racial, la violència familiar, la justícia juvenil i la llengua catalana en l’administració de justícia. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio, Vilaweb, RAC1 i TV3. El seu últim llibre és Els set pecats capitals de la justícia (Ara Llibres, 2014).

 

Victòria Camps (Barcelona, 1941) es catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser senadora pel PSC-PSOE durant els anys 1993-1996 i consellera del ConsellAudiovisual de Catalunya entre 2002 i 2008. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. Ha estat presidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya. És membre de Federalistes d’Esquerres.

Entre els seus llibres destaquen La imaginación ética, Virtudes públicas (Premi Espasa d’Assaig), Paradojas del individualismo, El siglo de las mujeres, La voluntad de vivir, Creer en la educación, El declive de la ciudadanía, El gobierno de las emociones (Premi Nacional d’Assaig 2012). El 2008 va ser guardonada amb el Premi Internacional Menéndez Pelayo. El seu últim llibre és Breve Historia de la Ética (RBA, 2013).

 
 

Joaquim Coll Amargós (Barcelona, 1967) és doctor en Història Contemporània. És tècnic assessor del gabinet d’estudis de la presidència de la Diputació de Barcelona. El seu camp de recerca són les polítiques dels segles XIX i XX. Les seves principals publicacions són: Els quadres del primer catalanisme 1882-1900 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000), en col·laboració amb Jordi Llorens i Vila; Narcís Verdaguer i Callís (1862-1918) i el catalanisme possibilista (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998); El catalanisme conservador davant l’afer Dreyfus (Barcelona, Curial Edicions, 1994); Puig i Cadafalch: de la militància associativa a l’exercici de la política regionalista (1887-1907), i un article i intervenció a les jornades científiques sobre Puig i Cadafalch i la Catalunya Contemporània (IEC, 2001), dirigides per Albert Balcells. També és coautor del llibre A favor d’Espanya i del catalanisme (Edhasa, 2010). Escriu articles d’opinió al diari El Periódico. És membre fundador de Federalistes d’Esquerres i també membre fundador i dirigent de la plataforma Societat Civil Catalana.

 

 

Carles Viver i Pi-Sunyer (Terrassa, 1949). Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona el 1977, on fou catedràtic de Dret constitucional entre 1987 i 1990, des d’aleshores ho és de la Universitat Pompeu Fabra. Entre 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional d’Espanya, del qual fou vicepresident del 1998 al 2001. El 2004 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, des d’on assessorà tècnicament en els treballs de redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. És especialista en temes de dret autonòmic i de dret constitucional. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i el premi Justícia de Catalunya. El 2005 rebé l’Ordre al Mèrit Constitucional com a magistrat emèrit del Tribunal Constitucional d’Espanya. Entre 2006 i 2014 fou magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra, per designació del Consell General, del qual fou president del 2008 al 2010. El 22 de març de 2013 fou escollit per presidir el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).