Una guerra civil de paraules: l'impacte cultural de la Gran Guerra a Catalunya, Espanya i Europa (1914-2014)

Comitè organitzador

MLHTML

Contacte

Secretaria del congrés
Universitat de Girona – Fac. de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona

congresguerra2014@udg.edu

 

Comitè organitzador

· Grup d'investigació de Literatura contemporània, Teoria de la literatura i Literatura Comparada (ILCC-UdG)

· Grup d'investigació Història, Memòria, Identitats (IRH-UdG) 

 

 

DR. XAVIER PLA BARBERO

 

Professor titular de literatura catalana contemporània i de teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a la Stanford University (Califòrnia) el 2008 i a l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París (2006). És l'investigador principal del projecte d'investigació “El impacto de la ‘guerra civil europea’ en la figura del escritor-periodista (1914-1945)”, ref. FFI2012-35868. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. És l'actual editor filològic de l'Obra Catalana d'Eugeni d'Ors, principal orientador de la cultura catalana durant el període marc del congrés, i ha redactat el pròleg a la reedició del primer volum de les Memòries polítiques (1890-1917) de l'intel·lectual i periodista Claudi Ametlla (2013), que versa específicament sobre els seus inicis professionals i l’ambient intel·lectual a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i editor dels volums Cartes a Pere (Destino, 1996), Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (Quaderns Crema, 2001) i també ha estat el curador de l'edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (Destino, 2004). D'altra banda, va guanyar el premi d'assaig Joan Fuster 2006 amb el llibre Simenon i la Connexió catalana (3i4, 2007). Aquests últims anys, ha publicat nombrosos estudis sobre l'obra literària de Jorge Semprún, Claudio Magris, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Blai Bonet i Joan Sales entre d'altres. Com a crític literari, és col·laborador del suplement literari Cultura/s de La Vanguardia i del setmanari El Temps.

 

- Pàgina personal: http://www2.udg.edu/tabid/8664/ID/52214/language/es-ES/default.aspx

- Pàgina a Academia.edu: http://girona.academia.edu/XAVIERPLA

 

 

 

DR. ÀNGEL DUARTE MONTSERRAT


Catedràtic d'Història de la Universitat de Girona, ha treballat des de fa anys en l'anàlisi de les cultures republicanes a l'Espanya contemporània. En rigor, el primer projecte finançat en què va participar com a investigador principal, data de 1994, portava per títol "Hacia una reinterpretación social de los republicanismos en la España del s. XIX: lenguajes políticos y grupos sociales" (CICYT, PB93-0358- C02-02). L'últim treball rellevant en aquest ordre de coses, el llibre El otoño de un ideal, analitzava la fallida de l'operativitat dels valors culturals republicans en l'exili a Amèrica. Finalment, ha incidit en el tema de les biografies sobre Pere Coromines, Estanislao Figueras i, especialment, en el seu llibre Republicans jugant amb foc, una biografia col·lectiva de la generació de republicans que, a Catalunya, va encarnar el 14 d'abril de 1931. Duarte també va dirigir entre 2007 i 2009 el projecte d'investigació "Èxodes de la Guerra Civil (comarques gironines)", finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya (2007 EBRE), i en el qual van participar Anna Maria Garcia Rovira, Maximiliano Fuentes i Alfons Jiménez. També, el mateix Duarte va dirigir entre 2005 i 2008 un altre projecte de recerca titulat “La memoria de las 'libertades catalanas'. Historiografía y usos de la historia en Cataluña (siglo XIX)”, en el qual van participar Maximiliano Fuentes i Alfons Jiménez.

 

 

 

DRA. ANNA MARIA GARCIA ROVIRA


Catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Girona i especialista en la història del republicanisme vuitcentista, va encapçalar bona part dels resultats obtinguts en el projecte investigació "Èxodes de la Guerra Civil (comarques gironines)". Garcia Rovira ha aprofundit de manera sistemàtica en la transcendència de la biografia com a instrument d'anàlisi històrica. En particular, recordarem les seves aportacions sobre Ramon Xaudaró Fàbregas, l'autor de la primera constitució republicana federal a Espanya, i sobre Eugenio de Aviraneta, el paradigma del conspirador vuitcentista. La compenetració de Garcia Rovira i Duarte en l'estudi de les biografies es va expressar de manera justa en el volum coordinat per Isabel Burdiel i Manuel Pérez Ledesma, Liberales eminentes. Actualment García Rovira està preparant un estudi sobre els temps de la memòria en relació a les experiències particulars d'una sèrie de personatges destacats de la deportació nazi com ara Primo Levi, Amat-Piniella, Denis Rousset, Simon Laks, Miklos Njjli, Robert Antelme, Germain Tillion et alii. Ha estat directora del Museu Memorial de l'Exili (MUME), a la Jonquera, i és investigadora responsable del Grup de recerca emergent, reconegut per la Generalitat de Catalunya, "Història, Memòria, Identitats".

 

 

 

DR. MAXIMILIANO FUENTES CODERA

 

Professor associat de l'àrea d'Història Contemporània de la Universitat de Girona, va llegir el juliol de 2011 la seva tesi doctoral amb menció europea “Un viaje por los extremos. Eugeni d’Ors entre la Gran Guerra y el fascismo (1914-1923)”, que va obtenir la qualificació d'excel·lent cum laude per unanimitat. Aquesta tesi, centrada en la figura del intel·lectual català, ha analitzat centralment la importància de l'impacte de la Gran Guerra, la revolució bolxevic i els primers anys del feixisme italià en un conjunt de xarxes intel·lectuals que, amb eix a Barcelona, es van estendre cap a Madrid, París i Buenos Aires. Ha treballat en les relacions intel·lectuals entre França i Espanya durant la Gran Guerra (Un viaje por los extremos. Eugeni d’Ors en los primeros años de la Gran Guerra, Lérida, Pagès Editors – Universitat de Lleida, 2009), la historiografia dels intel·lectuals espanyols i la guerra (“Los intelectuales españoles y la Gran Guerra, ¿un caso excepcional?”, Storica: Rivista quadrimestrale, núm. 46, 2010), i les relacions culturals i intel·lectuals entre Argentina i Espanya en les primeres dècades del segle XX (“El novecentismo español en Argentina. El Colegio Novecentista y la influencia de Eugeni D’Ors en las primeras décadas del siglo XX”, en Paula Bruno (ed.), Sociabilidades intelectuales. Argentina, 1850-1930, Buenos Aires, Universidad de Quilmes, 2013 (en prensa)). Ha coordinat un dossier per a la revista Ayer titulat “La Gran Guerra de los intelectuales: España en Europa” (91/2013-3) i acaba de publicar el volum España en la Primera Guerra Mundial. Una movilización cultural (Akal, 2014).

 

 

 

DR. FRANCESC MONTERO AULET

 

Doctor en Filologia Catalana, actualment és tècnic de recerca del ILCC (UdG). Ha publicat dos volums dedicats a l'escriptor-periodista Josep M. Corredor (1912-1981): Contra la valoració de la mediocritat. Articles i assaigs d’exili (A Contravent, 2012) i, conjuntament amb Oriol Ponsatí-Murlà, Josep M. Corredor. De casa a Europa (2013), resultat d'una exposició que porta el mateix nom. El 2011 va dedicar un llibre a l'escriptor-periodista republicà Emili Vigo (Quatre sagetes roges. El periodisme militant del director de La Humanitat a l’exili, 2011) i va preparar també una edició divulgativa de El carrer Estret de Josep Pla (2012). Juntament amb Xavier Pla, ha editat el volum A l'ombra de Josep Pla. Cinc Escriptors-periodistes gironins de la República (2012), resultat d'una exposició que portava el mateix títol. A més, ha col·laborat amb la Fundació Josep Pla en la preparació de visites i tallers literaris per a estudiants de Secundària i Batxillerat.

 

 

SECRETARIA

PABLO GIORI, MERITXELL LAFUENTE i ZOFIA STASIAKIEWICZ

Becaris de recerca predoctoral de la UdG, amb projectes de tesi vinculats a la literatura i història contemporània i dirigits per X. Pla (Stasiakiewicz i Lafuente) i A. Duarte (Giori). Z. Stasiakiewicz i M. Lafuente formen part del projecte d'investigació dirigit per X. Pla, mentre que P. Giori del dirigit per Á. Duarte.