IX Col·loqui Internacional "Problemes i Mètodes d'Història de la LLengua": La Construcció de les Llengües: Mites, Normes i Emocions

Crida de comunicacions

Contacte

Grup d'Història de la Llengua

adreça electrònica: ghl@udg.edu

Intitut de Llengua i Cultura Catalanes

Universitat de Girona

Plaça Ferrater Mora, 1

17071 - Girona

+34 972 41 81 07

 

Crida de Comunicacions

IX COL·LOQUI INTERNACIONAL

«PROBLEMES I MÈTODES D’HISTÒRIA DE LA LLENGUA»

LA CONSTRUCCIÓ DE LES LLENGÜES: MITES, NORMES I EMOCIONS

 25, 26 i 27 de juny de 2013

 Universitat de Girona


Crida de comunicacions

 

Baixeu la versió en pdf 

Alguns historiadors de la llengua considerem que el nostre objecte d’estudi no són pas els idiomes naturals, o idiolectes, que els parlants han pogut sempre desenvolupar de forma individual (més o menys, allò que Chomsky anomenaria L-i), sinó les construccions socials de referència que comparteixen tots els parlants (aproximadament, les L-e chomskianes). En aquest marc, la història de la llengua ha d’estudiar, bàsicament, com es construeix una L-e pública que pugui ser percebuda com la llengua de tots és a dir, que acabi ocultant les variacions de les  L-i— i, també, com s’imposa aquesta L-e fins a aconseguir que substitueixi, encara que sigui només en la imaginació, la realitat primària dels idiolectes.

L’escriptura significa un punt d’inflexió cabdal en la construcció de les llengües perquè permet materialitzar l’abstracció que fins aleshores podien només intuir els parlants més o menys afins i, a més, fer-la entrar en competició amb les llengües individuals. La llengua escrita és una representació prototípica de la realitat que passa a ser, ella mateixa, part de la realitat i la pot modificar, presentant-se com a la llengua més genuïna, la més antiga o l’única llengua legítima. La impremta —com tots els posteriors mitjans massius de comunicació— fonamenta la imposició d’aquestes llengües en afavorir l’agrupació lingüística dels territoris i l’estabilitat dels models de referència.

A la llarga, aquesta estabilitat propiciarà la creença en l’antiguitat de les llengües, permetrà una jerarquització dels parlars vernacles en funció de la distància amb la llengua, la convertirà en l’horitzó de tota prescripció normativa. En darrer terme, la llengua normativa serà objecte d’un procés de mitificació (antiguitat, continuïtat, puresa, abundància, facilitat, etc.) que, necessàriament, implicarà emocionalment els parlants.

La provisió, a partir dels segles moderns, de gramàtiques, diccionaris i altres instruments de sistematització i aprenentatge reforça la confiança que les llengües, precisament pel seu caràcter normatiu, es poden aprendre a través de l’estudi. Les narracions mítiques sustenten sempre l’assoliment de la llengua normativa i han fet, en definitiva, que els parlants sentin la seva llengua d'una manera molt emocional. Per tot això, amb els temes de reflexió d’aquest IX Col·loqui volem plantejar:

1.  Normes: Quin paper ha tingut l’activitat prescriptiva en la construcció, la imposició i l’adquisició de cada llengua? Fins a quin punt, en les llengües, les normes han afavorit l’accés a la bona llengua? En quina mesura les normes són a la base de la identitat lingüística? En quin sentit la lingüística o la gramàtica són sempre prescriptives?  Fins a quin punt podem dir que la reflexió sobre la llengua és allò que la construeix?

2.   Mites: A través de quin o de quins relats mítics s’han construït cadascuna de les llengües europees? Són els mites lingüístics de caràcter universal i estable? Cada cultura i cada època ha establert els seus? Quin és el sentit i la finalitat de cadascun dels mites de la llengua?

3.   Emocions: Per què hi ha sentiments darrere les llengües? Desperten els mateixos sentiments les llengües (construïdes) que els dialectes? Fins a quin punt les emocions en relació amb les diferents llengües són similars? Com afecten els sentiments, les actituds lingüístiques i, doncs, el futur de les llengües?

Es preveu un espai de presentació comunicacions sobre els temes assenyalats d’una durada màxima de 20 minuts. Els interessats hauran d’enviar un resum de 150 paraules a l’adreça ghl@udg.edu abans de 15 de març, juntament amb les dades següents: títol de la comunicació, nom de l’autor, lloc o institució de treball de l’autor, país, telèfon i correu electrònic. Els idiomes acceptats són qualsevol llengua romànica i l’anglès. La resolució del Comitè Cièntific es comunicarà als interessats abans del 15 d’abril que s’hauran d’inscriure abans del 15 de maig.

El Comitè Organitzadors es farà càrrec de les despeses de l'allotjament dels autors de les comunicacions acceptades.

Comitè Científic: Francesc Feliu (Universitat de Girona), Joan Mascaró (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Nadal (Universitat de Girona), Mari D’Agostino (Universitat de Palerm), Anne-Marie Chabrolle (Université de Lorraine), Rosanna Sornicola (Università di Napoli-Federico II), Jean Michel Eloy (Universitat de Picardie), Joan Ferrer (Universitat de Girona), Xavier Pla (Universitat de Girona).

Comitè Organitzador: Josep M. Nadal, Francesc Feliu, Narcís Iglésias, Olga Fullana, Mercè Mitjavila, Natàlia Carbonell, Gemma Albiol, Blanca Palmada, Pep Serra (Universitat de Girona).

Col·labora:

ODELLEUM (Observatori de les Llengües d'Europa i la Mediterrània)

Institut de Llengua i Cultures Catalanes (Universitat de Girona)

Fundació Pere Coromines

Generalitat de Catalunya: Departament d'Economia i Coneixement

Amb el suport:

Departament de Filologia i Comunicació (Universitat de Girona)

Facultat de Lletres (Universitat de Girona)

Institut Ramon Muntaner

Ministeri d'Economia i Competitivitat

Fundació Privada Girona, Universitat i Futur