ILCC · Grup dʼHistòria de la Llengua i Llengua Normativa

Biblioteca Universitària - Història de la llengua

Contacte

Grup d'Història de la Llengua

 

Institut de Llengua i Cultura Catalanes

Facultat de Lletres

Universitat de Girona

Pl. Ferrater Mora, 1

Girona 17071, Espanya

* ghl@udg.edu

Biblioteca Universitària - Història de la llengua

Fabra abans de FabraMARQUET, Lluís. Fabra abans de Fabra. Correspondència amb J.Casas Carbó. Vic: Eumo, 2002.

 

Fabra abans de Fabra presenta les cartes que va escriure Pompeu Fabra a Joaquim CasasCarbó que, entre 1909 i 1912, va tenir cura de la publicació de la Gramática de la lengua catalana i Qüestions de gramàtica catalana. Les cartes, transcrites i comentades per Lluís Marquet i conservades a l'Ateneu Barcelonès, correponen als comentaris que va fer Fabra a les proves de compaginació que s'havien de revisar. En aquesta correspondència s'endevinen ja algunes solucions ortogràfiques que seran acceptades definitivament a les Normes de 1913, d'altres davant les quals Fabra vacil·larà o que acabarà rebutjant, i d'altres que, tot i ser proposades per Fabra, no hi foren, finalment incloses.

 

 


 

La llengua del Roselló, qüestió d'EstatIGLÉSIAS, Narcís. La llengua del Roselló, qüestió d'Estat. La integració lingüística del Roselló a França (1659 - 1789). Vic: Eumo, 1998.

 

Aquest llibre aplega un recull de documents diversos que permeten estudiar i valorar el paper de la llengua del Rosselló des que aquest territori va quedar incorporat a frança (1659) fins a la Revolució francesa (1789). Distribuïts en tres blocs, els que es refereixen a l'Administració, l'Ensenyament i l'Església, aquests documents ofereixen unes quantes pistes per respondre a la qüestió complexa de la funció que va tenir la llengua en el procés d'incorporació del Roselló a la monarquia francesa i, doncs, en el procés de construcció d'una identitat col·lectiva.

Narcís Iglésias Franch és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona, és professor d'història de la llengua catalana a la Universitat de Girona. Ha estat becari FPI de la Generalitat de Catalunya i lector de català de la Universitat de París IV-La Sorbona. Ha publicat diversos estudis sobre la història de la llengua catalana, entre els quals destaca el llibre La llengua del Rosselló, qüestió d'Estat.


 

Història de la llengua catalanaFELIU, Francesc. Història de la llengua catalana. Antoni Bastero. Vic: Eumo, 1997.

 

El fil de l'argumentació històrica és sempre present en les obres del canonge de la seu de Girona Antoni Bastero (1675-1737). La història de la llengua catalana suposa la culminació de les seves recerques i l'abordament de la qüestió per primera vegada com a tema central i no com a complement o preàmbul erudit. Malauradament, aquesta obra va quedar inacabada a causa segurament de la mort del filòleg. Només n'hem conservat el contingut més o menys complet del Llibre primer i una petita part del Llibre tercer, tot plegat en un estadi redaccional encara provisori o d'esborrany. Però l'anàlisi de diversos indicis recollits als propis manuscrits ens permet de reconstruir el disseny de l'obra sencera. Es tractava d'un projecte molt ambiciós que probablement havia d'incloure, a banda de l'esperada argumentació històrica sobre la identitat del català, un diccionari etimològic, un tractat gramatical i un repertori bibliogràfic d'autors catalans antics.

Francesc Feliu és és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona, on n’és professor titular. Les seves línies de recerca són història de la llengua i gramàtica històrica catalana. Entre les seves publicacions destaca


 

De vulgari eloquentiaALIGHIERI, Dante. De vulgari eloquentia. Traducció de Pep Gómez. Vic: Eumo, 1995.

 

La jugada genial de Dante, que fa que el seu tractat lingüístic no es pugui comparar amb cap Poetria llatina medieval ni amb cap poètica vulgar de l'estil de les Razos de trobar, va ser inserir la seva poètica del vulgar il·lustre en un marc totalitzant de teoria i història del llenguatge que explica, per aquest ordre: què és el llenguatge, per què és exclusiu del gènere humà, quina llengua parlava Adam, què va passar al peu de la torre de Babel, en quines famílies lingüístiques es va dividir aleshores la humanitat, què és el llatí (i el grec) en oposició a les llengües vulgars, quines són les relacions entre els vulgars d'oc, d'oïl i de ; quants i quins són els vulgaria municipalia de la península italiana; abans de passar a exposar pròpiament quines són les característiques del vulgar il·lustre, i per tant a donar les normes lingúístiques, retòriques, mètriques per al seu millor ús.


 

Política lingüística de l'Església catalanaPRATS, Modest. Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI-XVII. Concilis de la Tarraconense, anys 1591, 1636, 1637.

 

El destí i l'evolució d'una llengua no són mai un fet purament lingüístic, sinó que són sempre, o potser sobretot, un fet cultural, social i pedagògic d'enormes proporcions. Per això és indispensable d'establir la posició que davant la llengua -ja sigui en la pràctica de la comunicació- han tingut aquells grups i aquelles institucions que la particular situació de la comunitat nacional fa titulars, més que cap altre, del destí del patrimoni cultural. Ara bé, és fàcil de veure que entre aquests centres de producció i control de la llengua correspon un lloc de primera categoria a les organitzacions religioses i d'una manera particular a l'Església catòlica.

Modest Prats va néixer a Castelló d’Empúries el 1936 ha estat professor durant 32 anys al Col·legi universitari i a la Universitat de Girona i, a banda dels treballs sobre la llengua i la cultura catalanes recollits en aquest llibre, ha publicat, juntament amb Josep M. Nadal els dos primers volums d’una ambiciosa Història de la llengua catalana (Barcelona, Empúries, 1982 i 1996). La seva producció, tanmateix, s’ha estès també a d’altres gèneres i temàtiques com ara la teologia i la pastoral, el periodisme d’opinió o la creació literària, que queden fora de l’abast d’aquest volum.


 

Jaume Collell i la llengua catalanaCOLLELL, Jaume. Jaume Collell i la llengua catalana. selecció de textos. Ed. a cura de Joan Requesens i Piqué. Vic: Eumo, 1994.

 

 

 

 

 

 

 


 

 Tractar de nostra llengua catalanaFELIU, Francesc; MARTÍ, Sadurní; TEN, Francesc; VICENS, Josep. Tractar de nostra llengua catalana. Apologies setcentistes de l'idioma al Principat. Vic: Eumo, 1992.

 

 

 

 

 

 

 


 

Un nom per a la llenguaRAFANELL, August. Un nom per a la llengua. El concepte de llemosí en la història del català. Vic: Eumo,  1991.

 

 

 

 

 

 

 

 


 

Història de la lingüística catalana 1775 - 1900 MARCET, Pere; SOLÀ, Joan. Història de la lingüísitica catalana 1775 - 1900. Vic: Eumo, 1998.