ILCC · Grup dʼHistòria de la Llengua i Llengua Normativa

Veus del temps

Contacte

Grup d'Història de la Llengua

 

Institut de Llengua i Cultura Catalanes

Facultat de Lletres

Universitat de Girona

Pl. Ferrater Mora, 1

Girona 17071, Espanya

* ghl@udg.edu

Veus del temps

Engrunes i retallsPRATS, Modest. Engrunes i retalls. Ed. a cura de Francesc Feliu. Girona: CCG Edicions, 2009.

 

En la seva darrera lliçó a la universitat, que constitueix l’epíleg d’aquest llibre, Modest Prats acabava confessant que «amb tantes paraules que us he dit i m’heu dit, m’heu acostat a la Paraula». Aquesta afirmació dóna un sentit precís i molt correcte al que ha estat la seva importantíssima aportació a la investigació científica i a la docència universitària: per a Mn. Modest Prats, la dedicació a la Filologia i l’estudi de tantes qüestions relacionades amb la llengua i amb la cultura catalanes han estat la via propícia per establir un diàleg fecund amb el món universitari i acadèmic, i per encarrilar, en bona mesura, les seves inquietuds intel·lectuals, sense perdre mai el referent, profund, de la seva relació amb la Transcendència. D’una altra banda, i lligada íntimament amb la seva fidelitat pregona a l’Església del país, la fidelitat al País, insubornable, ha marcat també profundament la seva trajectòria vital, ha condicionat i ha tenyit de forma constant la seva producció científica –les seves paraules– des dels inicis.
El llibre que ara teniu a les mans no és pas una simple reimpressió dels escrits publicats de Modest Prats, amb alguna minúcia afegida. El que pretén aquest llibre és una autèntica reinterpretació de la seva obra, per situar-la en la dimensió i en el lloc que li pertoquen. Els treballs de Prats, alguns ben coneguts dels estudiosos del ram, altres avui segurament desconeguts o oblidats per quasi tothom, prenen efectivament una nova llum en posar-los junts, l’un al costat de l’altre. El que representaven paraules parcials en el discurs científic de la filologia, el que constituïen petits retalls d’impressions i d’opinions sobre la nostra història cultural, el que eren només engrunes produïdes arran de les circumstàncies i els compromisos d’una vida, uns al costat dels altres fan piló i evidencien un treball d’un gruix intel·lectual i moral inqüestionable.

Modest Prats va néixer a Castelló d’Empúries el 1936 ha estat professor durant 32 anys al Col·legi universitari i a la Universitat de Girona i, a banda dels treballs sobre la llengua i la cultura catalanes recollits en aquest llibre, ha publicat, juntament amb Josep M. Nadal els dos primers volums d’una ambiciosa Història de la llengua catalana (Barcelona, Empúries, 1982 i 1996). La seva producció, tanmateix, s’ha estès també a d’altres gèneres i temàtiques com ara la teologia i la pastoral, el periodisme d’opinió o la creació literària, que queden fora de l’abast d’aquest volum.

Francesc Feliu, editor d'aquest llibre, és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona on n'és professor titular. Les seves línies de recerca són història de la llengua i gramàtica històrica catalana. Entre les seves publicacions destaca


   

El naixement de la llengua francesaCERQUIGLINI, Bernard. El naixement de la llengua francesa. Ed. catalana i estudi introductori de Jordi Mascarella. Girona: CCG Edicions, 2009.

 

Degradació progressiva de la llengua llatina? Traducció verbal d’una acció política innovadora? Conseqüència durable d’unes provatures literàries?... A què devem el naixement del francès? Si ens preocupem per la distribució geogràfica de les llengües, pel risc de desaparició de moltes, per l’emergència més o menys encoberta de les noves, és il·luminador revisar un fet cultural modèlic en la tradició europea: com s’ha creat i reconegut socialment l’aparició de la llengua francesa.
El naixement de la llengua francesa s’inclou en la col·lecció “Veus del Temps” perquè presenta de manera diàfana la complexitat d’abordar l’accés a l’escriptura d’una llengua romànica i, per extensió, d’estudiar la consolidació gramatical i simbòlica de les llengües filles del llatí vulgar.
Bernard Cerquiglini és autor de La parole médiévale (1981) i d’Éloge de la variante. Histoire critique de la philologie (1989), dues obres incisives que han proposat una actualització metodològica i conceptual de la ciència dels textos. Membre de l’OuLiPo d’ençà el 1995, ha ocupat diferents càrrecs d’assessoria lin­güística prop del Primer Ministre francès. Darrerament (2007) ha estat nomenat rector de l’Agence Universitaire de la Francophonie i ha publicat Une langue orpheline, que ressegueix alguns arguments ja avançats a La naissance du français, editat per primera vegada el 1991.

Bernard Cerquiglini va néixer a Lió el 1947. Alumne de l’École Normale Supérieure de Saint Cloud, després d’obtenir el doctorat en Lletres va ser professor invitat a la Universitat de Berkeley (1979). Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de París VIII i París VII. Ha ocupat els càrrecs de Maître de conférences de la Universitat Lliure de Brussel·les, Delegat General per a la llengua Francesa adjunt al Primer Ministre, Director de l’Institut National de la Langue Française (CNRS), Delegat General per a la llengua francesa i les llen­gües de França (Ministeri de Cultura), President de l’Observatoire National de la Lecture i Director dels Estudis Francòfons a la Universitat Estatal de Louisiana. El novembre de 2007 se l’ha nomenat Rector de l’Agence Universitaire de la Francophonie. Va ser el director del volum col·lectiu Les langues de France (2003) i és autor, entre d’altres, de La parole médiévale: discours, syntaxe, texte (1981), Éloge de la variante: histoire critique de la philologie (1989), La naissance du français (1991), L’accent du souvenir (1995), Le Roman de l’orthographe. Avant la faute, au paradis des mots (1996), La genèse de l’orthographe française: XIIe – XVIIe siècle (2004), Une langue orpheline (2007) i Merci, professeur! (2008), una transcripció d’algunes emissions en què ha participat en el programa del mateix nom produït per TV5Monde.

L’edició catalana d’aquest llibre i l’estudi introductori que l’encapçala són obra de Jordi Mascarella i Rovira, professor de Filologia Catalana a la Universitat de Girona.


 

La llengua de 1907CASACUBERTA, Margarida; FELIU, Francesc; FERRER, Joan; IGLÉSIAS, Narcís; RAFANELL, August. La llengua de 1907. Pròleg de Josep M. Nadal. Girona: CCG Edicions, 2008

 

Aquest llibre conté un recull de cinc estudis precedits d’un pròleg, que tracten de la llengua catalana des de diversos aspectes a partir de la perspectiva del centenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). L’IEC és la institució fonamental que ha fet possible que la llengua catalana assolís una norma que li ha permès de figurar com a llengua en sentit fort –«infinitament apta», deia Fabra– en el context de les llengües del món.
Entre 1907 i 2007 han passat cent anys fonamentals i crítics per a la història de la llengua catalana. Els estudis de Josep M. Nadal (pròleg), Narcís Iglésias, Margarida Casacuberta, Francesc Feliu, Joan Ferrer i August Rafanell fan una aportació significativa al coneixement de la llengua catalana i del context cultural que s’origina el 1907.

 

L’autora i els autors dels estudis són doctors en filologia, membres del Grup d’Història de la Llengua i de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i professors de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Els treballs que aquí es publiquen van ser presentats en una jornada d’estudis que es va fer a la Universitat de Girona el mes de desembre del 2007, per commemorar el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans i del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.


 

El català anticRASICO, Philip D. El català antic. Girona: CCG Edicions, 2006.
 

El català antic del professor Philip D. Rasico presenta un recull d'estudis sobre l'evolució del català en la seva època més remota, des del període preliterari fins a la darreria de l'edat mitjana, amb un  enfocament especial en la formació del sistema fonològic de la llengua i dins un context comparatiu deldesenvolupament dels altres parlars romànics. Alguns dels treballs aludits, publicats en llocs diversos al llarg d'una vintena d'anys, avui resulten d'accés difícil o bé ja fa temps que són exhaurits. Cal remarcar, a més, que un nombre d'aquests estudis es publicaren originàriament quan encara no havien aparegut, o bé tot just havien començat a publicar-se, una sèrie d'eines de gran importància per a la investigació a l'entorn de la història del català, com ara el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-2001) o l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines. Entre els materials aplegats en El català antic hi figuren el llibre Estudis sobre la fonologia del català preliterari (ací titulat La fonologia del català preliterari), i vuit treballs monogràfics consistents en l'edició filològica i l'anàlisi lingüística d'alguns dels documents més antics i més importants per a la història de la llengua catalana. Tots aquests estudis han estat corregits i actualitzats per l'autor. El professor Josep Moran i Ocerinjauregui hi ha contribuït amb un important estudi introductori sobre el procés de l'aparició del català en l'escriptura («El procés de creació del català escrit»).

Philip D. Rasico va néixer a Indianapolis (Indiana, EUA) el 1952. Va doctorar-se en lingüística hispanoromànica a la Universitat d'Indiana, Bloomington (1981) amb una tesi sobre la fonologia del català preliterari dirigida per Josep Roca-Pons (Barcelona 1914 - Sant Pere de Ribes 2000), sota la direcció del qual havia iniciat els estudis de llengua i cultura catalanes. Ha investigat sobre els orígens del sistema fonològic del català, l'evolució de la llengua catalana a través dels documents més antics, la història i la llengua de la colònia menorquina establerta a la Florida l'any 1768.


 

La llengua sobre el paperNADAL, Josep M. La llengua sobre el paper. Girona: CCG Edicions, 2005.

 

El paper de les llengües en la construcció de les societats i de les identitats nacionals modernes ha estat fonamental. El que habitualment identifiquem com a llengües són en realitat un producte complex, resultat d'una elaboració cultural llarga i matisada on les normes (ortogràfiques, gramaticals) hi tenen un paper rellevant. Nombrosos estudis, d'historiadors, filòsofs o sociòlegs, han anat descobrint-nos la importància que han tingut en el món occidental, des del Renaixement, els diferents artefactes lingüístics, legitimats després per la ciència lingüística, que han permès, en bona mesura, articular i compartimentar el nostre món de referència. Avui, les circumstàncies socials estan canviant d'una manera molt accelerada en el món globalitzat, els esquemes tradicionals de la modernitat queden obsolets. «En aquesta situació, com hem de gestionar la nova diversitat interna? I les llengües, quin paper hi han de jugar?», es pregunta Josep M. Nadal en el darrer dels estudis publicats en aquest llibre. La llengua sobre el paper aplega els treballs més recents de Josep M. Nadal, on la reflexió sobre el futur de les identitats tradicionals i sobre la viabilitat mateixa de les llengües nacionals pren un lloc central, i posa en qüestió els paràmetres habituals d'anàlisi de la història de les llengües.

Josep M. Nadal és doctor en Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, d'on va ser també rector entre els anys 1991 i 2002. Ha publicat, amb Modest Prats, dos volums d'una Història de la llengua catalana (Ed. 62, 1982 i 1996), i nombrosos treballs de caràcter teòric sobre lingüística i sobre història de la llengua, alguns recollits al llibre Llengua escrita i llengua nacional (Quaderns Crema, 1992). En els darrers anys, la recerca en Història de la llengua s’ha complementat amb noves reflexions sobre els moviments de població, el multilingüisme i les fronteres de les llengües (Las mil i una lenguas. Aresta, 2007).


 

Veus que s'apaguenNETTLE, Daniel; ROMAINE, Suzane. Veus que s'apaguen. La mort de les llengües del món. Traduït per Josep Cortadellas i Joan Ferrer. Girona: CCG Edicions, 2004.

 

S’extingirà el català? Avui ningú no sap la resposta d'aquesta pregunta, però el que sí sabem és que si les coses continuen com fins ara, gairebé la meitat de les llengües del món es podrien extingir en el pas dels cent anys vinents.
Quines són les causes d'aquest procés tan ràpid? Què podem fer per contrarestar-lo? Aquestes són algunes de les qüestions que guien la recerca dels autors de Veus que s'apaguen, que ens porten a través d'un viatge fascinant i dramàtic a la descoberta d'una realitat que és gairebé desconeguda de l'opinió pública contemporània. L'extinció de les llengües és la punta d'un iceberg que afecta la totalitat de l'ecosistema mundial. Aquesta obra és un crit d'alerta davant la desaparició del patrimoni lingüístic de la humanitat.
Veus que s'apaguen va rebre el prestigiós premi «Book of the Year Award» del 2001 de la British Association for Applied Linguistics."

 

Daniel Nettle és Ph. D. en Antropologia per l'University College de Londres. És autor de The FyemLanguage of Northern Nigeria i de Linguistic Diversity.

Suzanne Romaine és Merton Professor of English Language de la Universitat d'Oxford. És autora de Language in Society: An introduction to sociolinguistics.

La traducció al català l’han feta Josep Cortadellas i Joan Ferrer. Josep Cortadellas és llicenciat en Econòmiques i Dret, i traductor diplomat de francès i Alemany. Ha exercit càrrecs en el govern i ha participat en òrgans de direcció de diferents organismos. Joan Ferrer és doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i exerceix de professor titular a la Universitat de Girona. Ha publicat nombrosos estudis sobre llengües semítiques, entre els quals destaquen


 

Una revisió de Fabra, una crítica a la normaIGLÉSIAS, Narcís. Una revisió de Fabra, una crítica a la norma. Girona: CCG Edicions, 2004.
 

Les bases més importants de la llengua contemporània, les va assentar Pompeu Fabra durant la primera meitat del segle xx. El procés de codificació i estandardització de la llengua, però, no es pot reduir a la història lineal de conquestes públiques d'una sola obra: la llengua estàndard actual s'ha construït a partir de múltiples equilibris personals i institucionals.
En l'època de Fabra, Josep Calveras Santacana (1890-1964), un jesuïta especialista en mística ignasiana, es va posar en lingüística per analitzar els mecanismes que intervenen en la construcció d'una llengua estàndard. Bona part dels seus estudis qüestionen la naturalesa de tota llengua estàndard, en forma d'aquests interrogants: qui té l'autoritat per definir la norma, quins són els criteris adoptats i quins objectius es marquen davant la proposta d'un determinat model de llengua.
El llibre Una revisió de Fabra, una crítica a la norma presenta el conjunt de l'obra lingüística d'aquest personatge, i analitza en el seu context el discurs calverià, que furga en les bases de la llengua estàndard actual, en els orígens de la nostra modernitat.

Narcís Iglésias Franch és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona, és professor d'història de la llengua catalana a la Universitat de Girona. Ha estat becari FPI de la Generalitat de Catalunya i lector de català de la Universitat de París IV-La Sorbona. Ha publicat diversos estudis sobre la història de la llengua catalana, entre els quals destaca el llibre La llengua del Rosselló, qüestió d'Estat.