GALI - Salut

Quítxua

Contacte

Plaça Ferrater Mora, 1

2n pis

17071 Girona

Telf. 972.41.88.20

gali@udg.edu


Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Quítxua

 

1. El cos humà

 

2. Relacions entre les parts del cos i les emocions o els estats patològics

 

3. Signes, símptomes, malalties i tractaments

 

4. Tabús i creences

 

En la cultura quítxua se celebra un ritual funerari de comiat anomenat pitsqay el cinquè dia després de la mort. Al matí es renta la roba de la persona morta que encara es pot aprofitar per treure’n qualsevol rastre, i es crema la que ja no serveix. A la nit, la roba seca es posa sobre la taula, i els familiars i amics es reuneixen per acomiadar-la amb càntics i l’evocació dels bons records, tot compartint un menjar.
 
Després d’aquest ritual del pitsqay, no s’ha d’anomenar el difunt, ja que anomenar-lo seria invocar-lo (i cal deixar-ne marxar l’ànima).

 

Font: Francisco Carranza Romero, El mundo de los muertos en la concepción quechua

 

El susto és una patologia popular, freqüent a la zona andina, que provoca malaltia i fins i tot la mort. En les cultures quítxua i aimara, l’individu es compon de tres ànimes, una de les quals és l’ajayu, que quan es desprèn del cos provoca la malaltia del susto. Un dels primers símptomes del susto és la diarrea.

 

La malaltia de la gloria apareix quan cau un llamp i el fum entra dins la persona. El tro espanta la persona. Aquesta patologia provoca tos, febre i afebliment. Pot causar la mort i només por tractar-la un terapeuta tradicional mitjançant una cerimònia ritual.

L’orejo o orejeadura és una patologia popular que apareix quan l’olor d’un mort (humà o animal) entra dins la persona. Es considera un motiu de mort freqüent entre els nens; per això les dones embarassades no van mai al cementiri.
 
En la cultura quítxua i aimara l’escalfor és molt important perquè un part vagi bé i la partera no pateixi sobreparto, considerat una de les causes de mort principal en les dones. L’enterrament de la placenta després del part és també molt important per augurar un bon futur al nadó acabat de néixer.

 

Les neteges energètiques de les habitacions i els llits de persones malaltes o que hagin mort es consideren necessàries a l’àrea andina per eliminar-ne les males energies, com expliquen els testimonis següents:

 

«Esa energía del muerto, del enfermo que ha pasado por esa cama, hay que limpiar, eso sino se lo queda el siguiente que se acuesta y a veces de la cama no más es que el enfermo empeora y no sana.» (Terapeuta tradicional. El Alto)

 

«Sería muy bueno que los dejaran hacer limpias dentro del hospital. Eso nos ayudaría harto. Y también con el susto, porque en los hospitales hay mucho accidentado y esos hay que tratar de susto.» (Terapeuta tradicional. Potosí)

 

«Yo estoy peor desde que he entrado aquí, yo creo que está el espíritu de la persona anterior en esta cama. Yo siento una angustia a la noche que no es normal, no es de aquí, no es mía… Talvez el anterior de esta cama se ha muerto aquí. Aquí hace falta que los jampiris limpien, hacen falta limpias en los hospitales y eso no lo tienen en cuenta y es muy importante para que nos podamos sanar. Ni las ventanas abren en el hospital.» (Dona,  20 anys, internada a ginecologia a l’hospital Bracamonte)

 

Font: Susana Ramírez Hita, Calidad de atención en salud. Prácticas y representaciones sociales en las poblaciones quechua y aymara del altiplano boliviano. La Paz: OPS/OMS, 2010.


 

5. Termes de parentiu

       
En quítxua s’usen termes diferents segons si la relació de parentiu és amb una dona o amb un home. En el cas dels fills, per exemple, es distingeixen dus formes de cada sexe: churi i ususi són el fill i la filla d’un home, el pare; aquestes mateixes persones, però, respecte de la dona, la mare, s’anomenen qhari-wawa i warmi-wawa, respectivament. Els germans també tenen noms diferents segons si es tracta del germà o la germana d’un home o d’una dona. En el cas dels oncles, es distingeix el germà del pare (yaya) del germà de la mare (kaka).
 

                                churi                fill (d’un home)    
                                churi                fill (d’un home)
                                qhari-wawa     fill (d’una dona)
                                ususi                filla (d’un home)
                                warmi-wawa    filla (d’una dona)
                                wawqi              germà (d’un home)
                                tura                  germà (d’una dona)
                                pana                 germana (d’un home)
                                ñaña                 germana (d’una dona)

 
El terme ñaña, i masculí ñaño (forma derivada seguint l’esquema de l’espanyol), ha esdevingut un mot habitual en l’espanyol de l’Equador, Perú i Bolívia (estats on es parla quítxua) amb el significat d’‘amic íntim’.

 

Per als fills també es fan distincions segons l’edat o segons altres condicions:

 

 
phiwi 
fill més gran 
sullk’a 
fill més petit 
chana, ñuñu, puchu
últim fill
wawachakusqa
fill adoptiu de la dona
churichakusqa 
fill adoptiu de l’home
                                                              
                                                              
                                       
 

6. Termes bàsics per als colors

 

7. Espai temps

 

8. Parts dels cos, espai i temps: oralitat i gestualitat

 

9. Comptant amb els dits i les mans

 

10. i no a la parla i en el llenguatge gestual: quan vol dir no i no vol dir , o el cap es mou al revés