GALI - Salut

Mandinga

Contacte

Plaça Ferrater Mora, 1

2n pis

17071 Girona

Telf. 972.41.88.20

gali@udg.edu


Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Mandinga

 

1. El cos humà
 
Tots tenim boca, nas, mans, braços... Però no tots veiem el cos de la mateixa manera. Es pot donar el cas que el català tingui una sola categoria allà on una altra llengua en té dues (o més). O, a l’inrevés, que algunes llengües tinguin una sola categoria allà on el català en distingeix més d’una. Vegem el exemples següents en mandinga:
 
fàsá                      nervi / vena / tendó / múscul
jùsú                      fetge / cor
búlú                      extremitat superior (mà + braç)
 
També és possible que una part del cos s’hagi categoritzat i denominat en una llengua i en una altra, no: en mandinga no hi ha cap paraula per a ‘pàncrees’;  en català col·loquial no hi ha cap paraula equivalent a sari del mandinga i hem d’utilitzar una paràfrasi, o una paraula del llenguatge especialitzat, per a referir-nos-hi:
 
sari                        interval entre les incisives superiors (esp. diastema)
 
 
2. Relacions entre les parts del cos i les emocions o els estats patològics

 

Trobem diferències entre les llengües en les relacions que estableixen entre certes parts del cos i determinades emocions o estats psicològics. En català solem relacionar-los amb el cor (trencar el cor a algú vol dir causar-li una gran aflicció); però això no ha de ser igual en totes les llengües, que poden tenir el fetge o un altre òrgan intern com a seu de les emocions. En mandinga:
                                                
                                                jusufara 
                                               cor/fetge + trencat fetge
                                               'angoixa'

 

Notem que en català, quan volem dir a algú que no s’amoïni gaire per alguna cosa, li diem: no t’hi posis pedres al fetge!, i si fem un gran esforç correm el risc de treure el fetge per la boca. En canvi, sentiments com l’amor o l’angoixa, els situem més aviat al cor, igual que alguns estats físics relacionats amb l’aparell digestiu (coragre).
 

 

3. Signes, símptomes, malalties i tractaments
 

 

4. Tabús i creences

 

Dins la comunitat mandinga es creu que les dones embarassades no poden estar-se despullades a l’aire lliure, perquè això podria fer que el nen nasqués amb problemes mentals, o amb un quocient intel·lectual molt baix.

 

 

5. Termes de parentiu

 

Les paraules que es refereixen als membres d’una família no sempre es poden traduir per una paraula que sigui del tot equivalent en una altra llengua. En mandinga trobem els termes següents:

 

kotoo 
germà o germana gran 
doomaa
germà o germana petit/a 
kotookee 
germà gran 
dookee  
germà petit 
kotoomusoo 
germana gran 
doomusoo 
germana petita 
bariŋ 
oncle (germà gran / petit de la mare) 
faa  
oncle (germà gran del pare) 
faanding 
oncle (germà petit del pare) 
bandiŋ 
tia (germana o co-esposa gran /petita de la mare) 
binki 
tia (germana del pare) 
bitanweko 
home de la família de la dona (sogre, cunyat, gendre) 
bitanmusoo 
dona de la família de la dona (sogra, cunyada) 

 

6. Termes bàsics per als colors
  
7. Espai i temps
  
8. Parts del cos, espai i temps: oralitat i gestualitat

 

9. Comptant amb els dits i les mans
  
10. i no a la parla i en el llenguatge gestual: quan vol dir no i no vol dir , o el cap es mou al revés