Raimon Panikkar
Barcelona, 1918 - Tavertet, 2010
Filòsof i teòleg
Fill de mare catalana, pertanyent a la burgesia catalana, i de pare hindú, d’origen aristocràtic, des de molt jove manifesta una profunda tendència religiosa i metafísica. S’educa amb els jesuïtes a Barcelona. Entre els anys 1936 i 1942 realitza estudis universitaris de Ciències i Lletres. Queda palesa des dels inicis, la seva voluntat d’integració de tota la realitat. D’aquesta manera fa estudis de Ciències, Filosofia i Teologia a diverses universitats d’Espanya, Alemanya i Itàlia, que més tard completarà a la India.
Amb l’arribada de la Guerra Civil espanyola marxa a estudiar a Alemanya. Torna a Espanya el 1939 i, a causa de la II Guerra Mundial, acaba els seus estudis aquí, llicenciant-se en Ciències a la Universitat de Barcelona (1941) i en Lletres a Madrid (1942). El 1946 es doctora amb la tesi El concepto de naturaleza, que esdevé el seu primer llibre.
El 1940 s’uneix a un grup de seglars que després esdevé l’Opus Dei, organització a la qual va pertànyer durant vint anys. El 1945 s’ordena sacerdot i exerceix al Colegio Mayor la Moncloa. Es a Madrid on entra en contacte amb coneguts professors de filosofia, com Laín Entralgo, García Morente i Xabier Zubiri. Panikkar hi viu fins el 1950, exercint de professor a la universitat, al seminari diocesà i a l’Instituto de Ciencias Sociales León XIII, així com de professor convidat a diverses universitats. Fou Secretari General del Congreso de Filosofía a Barcelona i primer secretari de la Sociedad Española de Filosofía. A partir de 1942 forma part del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Filosofía “Luis Vives”. Impulsa la revista Síntesis (1943), germen de la revista Arbor, on hi publica assíduament, així com en d’altres revistes espanyoles, hispanoamericanes, franceses, italianes i alemanyes. Fou el primer director de la “Colección Patmos” de l’editorial Rialp, on es publiquen alguns dels seus primers llibres.
Després d’una estada de tres anys a Salamanca, a finals de 1953 viatja a Roma per acabar els seus estudis de teologia al Laterano, on entra en contacte amb el món intel·lectual, filosòfic i teològic.
A finals de 1954 viatja a la India en missió apostòlica, on, en contacte amb la religió i la cultura del país, descobreix nous horitzons en la concepció de Déu, de l’ésser humà i el cosmos. L’experiència de la trobada amb l’hinduisme i el budisme no el fa abandonar el cristianisme, però sí que el porta a canviar concepcions i posicionaments. Entra en contacte amb Jules Monchanin i Henri Le Saux que li descobreixen la possibilitat de ser cristià i hindú alhora, a través del camí del pensament advaita, que supera el dualisme.
El 1958 obté el Doctorat en Ciències a la Universidad de Madrid amb la tesi Algunos problemas limítrofes entre ciencia y filosofía. Sobre el sentido de la ciencia, que posteriorment es publica amb el títol Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la filosofía. El 1961 presenta la seva tesi en Teologia a Roma: The unknown Christ of Hinduism, que posteriorment també es publica i esdevé el seu llibre editat més cops en més llengües. En aquella època fa classes a la Universitat de Roma, a la Universitat Internacional d’Estudis Socials “Pro Deo” i a la Universitat Internacional de Roma.
El 1964 torna a la India, on segueix fent recerca sobre filosofia hindú i col·laborant amb el Christian Institute for the Study of Religion and Society. Rep l’oferiment d’una càtedra d’Hinduisme a la Universitat de Varanasi, que no pot acceptar pel fet de ser cristià.
Des de mitjans dels anys 60 fins a finals dels 80, Raimon Panikkar divideix el seu temps entre la India i els Estats Units. Fa classes a les universitats de Harvard i Califòrnia, al Union Tehological Seminari de Nova York, al Center for the Study of World Religions de la Universitat de Cambridge, a Montreal i per Amèrica Llatina. El 1970 és nombrat Professor Honorari del United Theological College de Bangalore. Entre 1971 i 1987 s’instal·la de manera gairebé permanent a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, com a Catedràtic de Filosofia comparada de la religió i Història de les religions.
Un cop jubilat, el 1987, Panikkar torna a les seves arrels catalanes, instal·lant-se a Tavertet i participant activament en la vida cultural i religiosa catalana. El 1989 funda un centre d’estudis interculturals amb el nom de Vivarium.
El 1999 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2008 és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona.
Biografia basada en i fotografia extreta de la Web Oficial de Raimon Panikkar.