L’autoarxiu


Amb l’autoarxiu els autors dipositen els seus articles en repositoris institucionals com el DUGiDocs o en repositoris temàtics com Arxiv . Així doncs, els articles són accessibles a través de la xarxa i es poden compartir amb altres. 

Actualment, la majoria d’articles autoarxivats han estat publicats prèviament per editors de revistes de pagament: Elsevier, IEEE, etc. Per aquest motiu és molt important revisar la política editorial de cada revista per comprovar que els editors permeten l’autoarxiu. En aquests casos els directoris Sherpa/ROMEO DULCINEA ens poden facilitar la informació necessària referent a la política editorial de cada revista i les condicions d’autoarxiu que s’han d’aplicar.

És important conèixer els usos que permet cada editor, i en el cas que permetin l’autoarxiu, estar informats de la versió de l’article que podem publicar.

  • Preprint: versió de l’autor abans de la revisió per parells.
  • Postprint: versió corregida, revisada pel comitè editorial i amb les modificacions de la revisió per parells.
  • PDF o versió maqueta per l’editor: versió definitiva del document tal com apareix en la mateixa revista.
Com complir amb els mandats d'accés obert
Com complir amb els mandats d’accés obert
Conserva els teus drets d'autor davant les editorials
Conserva els teus drets d’autor davant les editorials  
Beneficis de publicar en els repositoris institucionals
 Beneficis de publicar en els repositoris institucionals

A la UdG es fa autoarxiu a través del: