L'autoarxiu

Eines 2.0 Recerca


 
Cercar a catàlegs

  • L'autoarxiu

    Per autoarxiu entenem el procés pel qual els autors dipositen els seus articles en repositoris institucionals com el DUGi o en repositoris temàtics com Arxiv. Així doncs, els articles són accessibles a través de la xarxa i es poden compartir amb altres. 

    Actualment, la majoria d'articles autoarxivats han estat publicats prèviament per editors de revistes de pagament: Elsevier, IEEE, etc. Per aquest motiu és molt important revisar la política editorial de cada revista per comprovar que els editors permeten l'autoarxiu. En aquests casos els directoris Sherpa/ROMEO, Héloïse DULCINEA ens poden facilitar la informació necessària referent a la política editorial de cada revista i les condicions d'autoarxiu que s'han d'aplicar.

    És molt important conèixer els usos que permet cada editor, i en el cas que permetin l'autoarxiu, estar informats de la versió de l'article que ens permet publicar.

    • Preprint: versió de l'autor abans de la revisió per parells.
    • Postprint: versió corregida, revisada pel comitè editorial i amb les modificacions de la revisió per parells.
    • PDF o versió maqueta per l'editor: versió definitiva del document tal com apareix en la mateixa revista.

        

            Versions dels articles científics i accés obert                                     Com complir amb els mandats d'accés obert


       

       Conserva els teus drets d'autor davant les editorials                   Beneficis de publicar en els repositoris institucionals


    A la UdG es fa autoarxiu: