If the contents are not translated, you can use the automatic translator

The impact of the “European civil war” on the figure of the writer-journalist” (1914-1945)

Introduction

Contacte

 

Grup de Literatura Contemporània, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
Investigador principal: Xavier Pla

Universitat de Girona
Fac. de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071- Girona

ilcc@udg.edu

Projecte finançat per

 

Presentació

Més enllà del seu interès historiogràfic, social i polític evidents, l'esclat de la primera Guerra Mundial, de la qual el 2014 es va commemorar el centenari a tot Europa, va comportar un gran canvi per la figura dels escriptors-periodistes. Els diaris, en tant que plataformes culturals i polítiques, però també el món de la premsa en general i fins i tot els mateixos textos publicats pels periodistes, van sofrir profunds canvis i van evolucionar ràpidament davant les noves demandes dels lectors de l'època. El que fins a inicis del segle vint era tan sols informació distanciada, aportació objectiva i freda de dades exteriors, simple relació gairebé telegràfica d'uns fets reals que ocorrien en la llunyania de la llar dels lectors, va deixar pas a la interpretació creativa, a la veracitat personalitzada, a l'ús de la primera persona per part de testimonis oculars fidedignes, que aportaven al lector no tan sols informació de primera mà sinó també recreació, a base de diferents tècniques narratives, de fets viscuts, sentits, soferts i, finalment, contats.

Obrir les pàgines d'un diari espanyol anterior a l'esclat del conflicte bèl·lic europeu i comparar-lo amb un altre publicat durant o immediatament després de la guerra és una lliçó històrica, literària, narrativa i textual. Els textos sobre la guerra mundial van a aparèixer ja per sempre signats pels seus autors (Gaziel, Chaves Nogales, Ametlla, Pla, Camba, etc.) i no per les asèptiques agències telegràfiques internacionals. Precisament, un dels principals efectes periodístics de la guerra és el desenvolupament de les grans agències d'informació (Havas, Reuter, Roma, etc.), que, al mateix moment que organitzaven i coordinaven la propaganda ideològica i patriòtica dels dos bàndols, ajudaven, gràcies als nous mètodes de transmissió de les notícies, a la transformació i a la modernització del discurs periodístic. Així va aparèixer, per exemple, un nou ofici especialitzat: el corresponsal de guerra, és a dir, aquell escriptor-periodista que va explicar als seus lectors el desenvolupament de la guerra des del front bèl·lic, colze a colze, en la mateixa trinxera, amb els soldats. I va intentar satisfer les demandes de realitat propera, de captació "en brut" de la realitat de la guerra, més que desenvolupar ambicioses interpretacions en l'anàlisi de la política internacional. Els gèneres literaris i les tipologies textuals es van diversificar i es van multiplicar. A partir de 1914, la primera pàgina del diari destaca per l'ús generalitzat de la primera persona, que permet una varietat genèrica que va des de la crònica periodística al reportatge d'investigació, des del dietari de guerra fins al llibre de viatges, des del record personal fins a la descripció d'impressions subjectives, des del retrat biogràfic o l'entrevista als mateixos protagonistes de la guerra fins a la pura propaganda ideològica o patriòtica.

En tota l'Europa en guerra, però també a la Catalunya i Espanya neutrals, l'esclat bèl·lic va significar la fi d'una era i l'entrada definitiva en la modernitat política. Per Eugeni d'Ors, la primera Guerra Mundial va significar "la violenta irrupció de la Història en la Cultura" (pròleg a Gualba, la de mil veus, 1915). Dividits ideològicament pel conflicte bèl·lic, els escriptors espanyols, especialment a Catalunya, van viure amb gran aspror les tensions entre els aliadòfils i els germanòfils. El mateix Ors va intentar superar aquesta divisió entre dos bàndols, assegurant que la Guerra Mundial era, en realitat, una guerra civil entre europeus, i va utilitzar totes les seves plataformes periodístiques i intel·lectuals per intentar convèncer la intel·lectualitat del seu temps de la necessitat d'una "unió moral europea". No ho va aconseguir, i els fets històrics i polítics esdevinguts al continent europeu en els anys posteriors van implicar una divisió ideològica encara més gran entre els intel·lectuals, divisió de la que els diaris van ser testimonis no precisament muts, sinó abundantment loquaços. Després de la primera Gran Guerra, el paper dels intel·lectuals, especialment d'aquells que escrivien als diaris, no va poder ja desvincular-se dels conflictes històrics col·lectius.

La revolució russa, el feixisme italià, els extremismes ideològics dels anys trenta, la guerra civil espanyola, la segona Guerra Mundial i els camps de concentració constitueixen, en realitat, no una continuació històrica, sinó un aprofundiment d'aquest ampli concepte de "guerra civil europea". L'emergència de la societat de masses, l'àgil procés de trànsit al que s'ha convingut a denominar “brutalització de la política” i la importància de les cultures de guerra així com les perspectives revisionistes que, més enllà d'Ernst Nolte [Der Europäische Bürgerkrieg 1917 - 1945, Ullstein, 1987], abunden en la idea d'una llarga confrontació civil europea en què l'herència democràtica es veuria obligada a posicionar-se entorn a antinòmies que en altres moments li haguessin estat alienes -feixisme (antifeixisme), bolxevisme (anticomunisme) - constitueix el rerefons dels debats teòrics sobre el qual s'alça el projecte.