If the contents are not translated, you can use the automatic translator

The impact of the “European civil war” on the figure of the writer-journalist” (1914-1945)

Members

Contacte

 

Grup de Literatura Contemporània, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
Investigador principal: Xavier Pla

Universitat de Girona
Fac. de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071- Girona

ilcc@udg.edu

Projecte finançat per

 

Membres

Xavier Pla és professor titular de literatura catalana contemporània i de teoria de la literatura de la Universitat de Girona, Premi Nacional de Cultura 2015. Ha estat professor visitant a la University of Chicago (2013), Stanford University (Califòrnia, 2008) i a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París (2006). Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. És l'actual editor filològic de l'Obra Catalana d'Eugeni d'Ors, i ha redactat el pròleg a la reedició del primer volum de les Memòries polítiques (1890-1917) de l'intel·lectual i periodista Claudi Ametlla (2013), que versa específicament sobre els seus inicis professionals i l’ambient intel·lectual a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i editor dels volums La vida lenta. Notes per a tres diaris 1956-1957-1964, Cartes a Pere (Destino, 1996), Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (Quaderns Crema, 2001) i també ha estat el curador de l'edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (Destino, 2004). Juntament amb Maximiliano Fuentes i Francesc Montero, ha editat el volum A Civil War of Words: The cultural impact of the Great War in Catalonia, Spain, Europe and a glance to Latin America (Peter Lang, 2015) i, a més, amb Francesc Montero, els volums Cosas vistas, cosas leídas. La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa (Reichenberger, 2014) i A l'ombra de Josep Pla. Cinc Escriptors-periodistes gironins de la República (2012), resultat d'una exposició que portava el mateix títol. D'altra banda, va guanyar el premi d'assaig Joan Fuster 2006 amb el llibre Simenon i la Connexió catalana (3i4, 2007). Aquests últims anys, ha publicat nombrosos estudis sobre l'obra literària de Jorge Semprún, Claudio Magris, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Blai Bonet i Joan Sales entre d'altres. Com a crític literari, és col·laborador del suplement literari Cultura/s de La Vanguardia i del setmanari El Temps.

 

Jordi Amat és escriptor i filòleg. Format a la Unitat d’Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona, és crític al suplement «Cultura/S» del diari La Vanguardia i forma part de l’equip de la Càtedra Josep Pla. Les seves principals línies d’investigació són la història intel·lectual durant el franquisme i l’escriptura auto/biogràfica. A banda de les biografies de Luis Cernuda o Ramon Trias Fargas, ha publicat l’assaig Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (2007). Ha publicat estudis, entre d’altres, sobre Meditacions en el desert de Gaziel o Vida de Manolo i Aigua de mar de Josep Pla.

 

Myriam Boucharenc és catedràtica de Literatura Francesa a l’Université París X Nanterre i membre del Centre d’Investigacions sobre el surrealisme a París III CNRS. Ha centrat els seus estudis en la literatura i el periodisme de la primera meitat del segle xx. És autora dels volums L’écrivain-reporteur au coeur des années trente (2004) i L’Échec et son double, Philippe Soupault romancier (Honoré Champion, 1997), i ha contribuït en nombroses revistes, entre les quals destaca Europa, Revue des Sciences humaines, Revue des lettres modernes, i Ritm i Mélusine. D’entre els seus textos, destaquem l’artícle «Choses vues, choses lues: le reportage à l’épreuve de l’intertexte», publicat a Cahiers de Narratologie (2006).

 

Jordi Cornellà Detrell, professor titular d'Estudis Hispànics a la Universitat de Glasgow, és llicenciat en Filologia Catalana (1997) i doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de Lancaster (2007). Les seves investigacions se centren principalment en tres àrees: 1) el camp literari de postguerra, amb especial èmfasi en la història de les editorials, la censura, l'impacte i la recepció entre el públic de les traduccions i la distribució de llibres en l'àmbit espanyol i català; 2) l'estudi del multilingüisme a la literatura; 3) la representació de la guerra civil en la literatura contemporània; 4) la literatura catalana contemporània.

Les investigacions de Cornellà-Detrell han aconseguit un impacte considerable en els mitjans de comunicació espanyols i de llengua anglesa. El seu recent llibre 'El plurilingüisme en la literatura catalana', una extensa monografia de 478 pàgines dedicada a l'estudi del multilingüisme en l'expressió literària, ha rebut l'atenció de diversos mitjans de comunicació. Cornellà ha organitzat les conferències internacionals 'Did anyone say Power? Rethinking Domination and Hegemony in Translation' (Bangor University, 2013) i 'LXI Anglo Catalan Society Annual Conference' (Glasgow University, 2015) i coorganitzat 'History and the Poetics of Memory: Political Violence and the Representation of Franco's Dictatorship' (Universitat de València, 2014). També ha presentat comunicacions o ponències per invitació en institucions, universitats i simposis nacionals i internacionals com Association of Hispanists of Great Britain and Ireland, Anglo-Catalan Society, Ateneu Barcelonès, Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Vic and Universitat de Girona.

 

Sergio Doria Alburquerque (Barcelona, 1960) és doctor en Ciències de la Comunicació, periodista i crític del suplement cultural d'ABC i professor a les universitats Internacional de Catalunya, Barcelona i Ramon Llull. Autor del llibre-reportatge La Guineueta (1995) i de Imatges 1930. Barcelonins i moderns (2004), el 2005 va coeditar amb Sergio Vila-Sanjuán Paseos por la Barcelona literaria; ha reeditat el llibre de viatges del capità Enric Blanco Boston-Barcelona (2006). És autor de l'edició crítica de les novel·les d'Ignacio Agustí, la guia literària La Barcelona de Carlos Ruiz Zafón i la biografia de l'autor de Mariona Rebull: Ignacio Agustí, el árbol y la ceniza. Acaba de publicar a Plaza & Janés la seva primera novel·la: No digas que me conoces.

 

Francisco Fuster Garcia (Alginet, 1984) és llicenciat en Història (Premi Extraordinari, 2008) i Doctor en Història Contemporània per la Universitat de València (març de 2012), amb una tesi doctoral titulada “España, fin de siglo: 'El árbol de la ciencia', de Pío Baroja” que va merèixer la qualificació de "Excel·lent cum laude per unanimitat". Ha estat Investigador en Formació durant quatre anys (2009-2012) en el Departament d'Història Contemporània de la Universitat de València. Ha participat en quatre projectes d'investigació I+d+i i ha realitzat estades de recerca en centres de reconegut prestigi com el Departament d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid i la Fundació Ortega i Gasset de Buenos Aires. Des del novembre de 2013 està acreditat com a Professor Ajudant Doctor per l'ANECA. Ha presentat ponències en congressos nacionals i internacionals, ha codirigit un curs sobre l'obra de Pío Baroja a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i ha publicat articles en revistes indexades en el "Arts & Humanities Citation Index" com "Bulletin of Hispanic Studies", "Bulletin of Spanish Studies","Arbor", "Revista de Literatura", "Ínsula", "Revista de Occidente" o "Cuadernos Hispanoamericanos". Actualment és Investigador Postdoctoral (Juan de la Cierva) a l'Instituto de Lengua, Literatura i Antropología (CCHS-CSIC) i membre del “Grupo de Investigación sobre Cultura, Edición y Literatura en el Ámbito Hispánico (siglos XIX-XXI)” (GICELAH ), que dirigeix ​​la Dra. Pura Fernández. La seva principal línia de recerca se centra en l'estudi de la literatura espanyola de l'Edat de plata (1900-1939), amb especial interès en les figures de Pío Baroja, Azorín, Julio Camba i Rubén Darío, a les obres dels quals ha dedicat diferents treballs.

 

Carles Geli Fons, periodista i crític literari espanyol, és conegut pels seus articles sobre literatura i crítica de llibres en mitjans com El País o al suplement literari d'El Periódico de Catalunya. A més, ha escrit en nombroses revistes i en obres col·lectives, com 'Mirador', La Catalunya impossible, Les tres vides de 'Destino' o 50 veces Barcelona. Al llarg de la seva carrera ha rebut premis com el Rovira i Virgili de 1989, dedicat a biografies, així com el premi al Millor Articulista en els Premis Atlàntida, atorgats pel Gremi d'Editors.

 

Eloi Grasset Morell és professor a la Universitat de Califòrnia - Santa Bàrbara. També ha estat professor a la Harvard University, a la Universitat de Barcelona (2013-2015) i a la Université de Paris IV-Sorbonne. UFR Études Ibériques et Latino-américaines. Ha estat professor ajudant del departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. Doctor en "Études Romanas" per la Universitat de Sorbona-Paris IV i per la Universitat de Girona, va ser Premi extraordinari de la llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. Fins a 2008 va ser "Maître de Langues" a la Universitat de la Sorbona. La seva recerca se centra en l'exploració del naixement de la modernitat i les relacions entre la literatura i les diferents arts (música, cinema, fotografia i pintura). Ha treballat sobre diferents aspectes de la teoria literària, especialment la problemàtica enunciativa en l'escriptura autobiogràfica, l'estructura del llenguatge poètic, i diferents aspectes vinculats a la lingüística de corpus. Actualment treballa en els vincles entre literatura i extraterritorialitat, i en l'evolució de l'estil dels escriptors bilingües.

 

Meritxell Lafuenteés llicenciada en Filologia Catalana (2012) per la Universitat de Girona i membre de la Càtedra Josep Pla. Va cursar el màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (Universitat de Barcelona, 2013) i posteriorment el màster de Formació de professorat de Secundària (Universitat de Girona, 2014). Actualment, està desenvolupant una tesi doctoral sobre Blai Bonet i la seva obra narrativa.

 

 

 

Miquel Àngel Limón és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a doctorand, prepara una tesi sobre la crònica com a gènere mil·lenari. Ha treballat en diversos camps del periodisme insular. Col·labora habitualment a la premsa, al Diari de Balears i a les revistes Serra d’Or, o El Temps de València. Ha ocupat vint anys la vicepresidència de l’Ateneu de Maó; és membre numerari de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME); i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Té publicats 8 llibres i 24 monografies d’història i cultura de Menorca, al voltant de la qual ha centrat tota la seva tasca de publicació i recerca. Entre d’altres, és autor del llibre Josep Pla: Els cants de sirena d’un illòman (2003), on estudia i sistematitza totes les referències que l’Obra Completa de Pla contenen en relació a l’illa de Menorca i a personatges menorquins.

 

Antoni Martí és doctor en Literatura Comparada i imparteix les assignatures d’Introducció a la Literatura Comparada i Teoria del Llenguatge Literari en la llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i classes doctorals sobre El Debat Actual a la Literatura Comparada, a la Universitat de Barcelona. El 2007, va ser finalista del XXXIVè Premi Anagrama per la seva última obra, Poética del café, on reflexiona sobre el cafè a les ciutats com a espai subversiu, cultural i literari al mateix temps. En l’àmbit assagístic ha publicat J. V. Foix o la solitud de l’escriptura, reelaboració de la seva tesi doctoral (1998), Premi Joaquim Xirau, a més de molts articles i anàlisi en revistes i altres mitjans escrits, com la revista Literatures de l’AELC, sovint al voltant de la relació entre crítica, ficció i autobiografia.

 

Alex Josep Matas és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. És autor de l'assaig La ciudad y su trama. Literatura, modernidad y crítica de la cultura (Lengua de Trapo, 2010) i de diversos articles sobre teoria literària i història intel·lectual publicats en revistes especialitzades i volums col·lectius. En particular, ha estudiat l'obra de Julio Camba, Eugeni Xammar i Gabriel Ferrater, entre d'altres autors de la història del pensament literari espanyol. És membre del Grup de Recerca de la Universitat de Barcelona «Literatura Comparada en el espacio intelectual europeo».

 

Francesc Montero Aulet és doctor en Filologia Catalana, actualment és gestor de projectes de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (UdG), i membre de la Càtedra Josep Pla de la mateixa universitat. Va dedicar la seva tesi doctoral al periodista i escriptor Manuel Brunet i Solà, sobre el qual ha publicat recentment el text El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. L’Empordà i els empordanesos (2014). La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del periodisme i la literatura del període d’entreguerres a Catalunya i Europa. Juntament amb Maximiliano Fuentes i Xavier Pla, ha editat el volum A Civil War of Words: The cultural impact of the Great War in Catalonia, Spain, Europe and a glance to Latin America (Peter Lang, 2015) i, a més, amb Xavier Pla, els volums Cosas vistas, cosas leídas. La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa (Reichenberger, 2014) i A l'ombra de Josep Pla. Cinc Escriptors-periodistes gironins de la República (2012), resultat d'una exposició que portava el mateix títol. També ha publicat diversos capítols de llibre i articles en revistes internacionals sobre la influència d’intel·lectuals i escriptors estrangers a Catalunya com G. K. Chesterton o Charles Maurras. Ha publicat dos volums dedicats a l’intel·lectual Josep M. Corredor (1912-1981): Contra la valoració de la mediocritat. Articles i assaigs d’exili (A Contravent, 2012), i Josep M. Corredor. De casa a Europa (coed. amb O. Ponsatí-Murlà 2013), i un a l'escriptor-periodista republicà Emili Vigo (Quatre sagetes roges. El periodisme militant del director de La Humanitat a l’exili, 2011). Ha editat El carrer Estret de Josep Pla (Educaula, 2012) i ha coordinat el programa de conferències a instituts de secundària “L’impacte cultural de la Gran Guerra a Catalunya” durant el curs 2014-2015.

 

Carolina Moreno (Badalona, 1973) és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, ​​on també ho ha estat de llengua i literatura sueques. Compagina la docència amb la traducció literària de les llengües nòrdiques al català d'autors com Hjalmar Söderberg, Tomas Tranströmer, Ingmar Bergman, Per Petterson, Henning Mankell i Jostein Gaarder, entre d'altres.

 

Agnès Prats Soler va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada en aquesta mateixa universitat. Ha participat en l’edició de diversos autors catalans, entre els quals destacaPerles del llibre d’Amic i Amat, de Verdaguer, i en diversos projectes editorials (amb Edicions de 1984 o el Grup Editorial 62). Ha publicat, com a curadora de l’edició, a Edicions 1984,Oratjol de la Serra, d’Eduard Girbal Jaume.

 

 

Maria Puig Parnaués llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona (2012). També va cursarel graupilot en Comunicació Cultural (UdG, 2010) i, posteriorment, va dur aterme el Màster enFormació del Professorat a la Universitat de Barcelona (2013). Actualment, està desenvolupantla seva tesi, centrada en la representació del paisatge en la narrativa catalana del s. XXI.

 

Teresa Rosell Nicolás és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel∙lectual Europeu. Ha publicat articles sobre Amado Alonso, María Zambrano o Jorge Semprún i ha coeditat, junt amb Antoni Martí Monterde, Joan Fuster. Figura de temps (UdB, 2012).

 

 

Joan Safont és llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Dret Públic a IDEC – Pompeu Fabra i Màster Oficial en Periodisme Avançat i Reporterisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna. La seva tesina es titula “Iberia (1915-1919): el compromís d’una generació de periodistes moderns”. Actualment es doctorant a la Universitat de Girona amb un projecte de tesi sobre l'advocat, polític, escriptor i home de premsa Amadeu Hurtado i Miró.

 

Jordi Sala Lleal és professor Titular d'Universitat (TU) de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Departament de Filologia i Comunicació, àrea de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

Entre les seves publicacions acadèmiques, destaquen els llibres d'assaig L'estètica de Josep Carner (2000) i Literatura, crítica, interpretació (2000), a part de l'edició de llibres com Deu Lliçons sobre teatre: text i representació (2000), De la Bíblia a Joyce (2006) i Dialogant amb els clàssics (2010). Ha publicat articles i capítols de llibre sobre teoria literària, història i teoria del teatre, adaptació cinematogràfica i traducció en revistes nacionals i estrangeres. En els últims anys s'ha dedicat sobretot a l'estudi del transvasament de la narrativitat entre teatre i cinema.

Com a escriptor, ha publicat i estrenat diverses obres de teatre, a part de traduir literatura dramàtica. També ha conreat la direcció d'escena.

 

 

Zosia Stasiakiewiczés llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia, 2009), en Filologia Hispànica per la Universitat de Girona (Girona, 2011) i en Filologia Catalana per la Universitat de Girona (Girona, 2012), on va acabar els estudis del Màster en la Iniciació a la Recerca en Humanitats (2012).

L'any 2013 va finalitzar els estudis del Màster en Educació Secundària a la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona. Actualment està preparant una tesi doctoral sobre la recepció de l’obra literària de Witold Gombrowicz a Espanya amb la tutela del Dr. Xavier Pla (UdG) i la Dra. Bozena Zaboklicka (UB).

 

Peter Tame és professor de Queen’s University, Belfast. Especialista en la representació literària de la ideologia i la realitat política del segle XX, es dedica, sobretot, a l’estudi de la novel·la d’entreguerres, de la Segona Guerra Mundial i de l’ocupació. Els seus estudis principals són: La Mystique du fascisme dans l'oeuvre de Robert Brasillach (Paris, Nouvelles Editions Latines, 1986); The Ideological Hero in the Novels of Robert Brasillach, Roger Vailland, and André Malraux (New York, Peter Lang, 1998); una traducció a l’anglès, anotada i indexada, de les memòries de Robert Brasillach, Notre avant-guerre , sota el títol de Before the War (New York/Queenston/Lewiston, Mellen, 2003); i una biografia crítica d’André Chamson, André Chamson 1900-1983: a critical biography (New York/Queenston/Lewiston, Mellen, 2006). L’any 2007, va rebre el premi Hervé Deluen de l’Académie Française. Actualment, treballa en la preparació d’una monografia dedicada a l’estudi de l’espai i el temps en la novel·la francesa dels segles XX i XXI.