Plana personal

Universitat de Girona Plana personal de la Dra. Varela Rodriguez, Mª Elisa
  • 972 41 8791
  • ST. DOMÈNEC
    Plaça Ferrater Mora 1
    17004 - GIRONA
    Despatx: 5.13
 
Dra. Varela Rodriguez, Mª Elisa

Departament: Història i Història de L'art

Àrea de coneixement: Ciències i Tècniques Historiogràfiques

Institut: Institut de Recerca Històrica

Grup de recerca: Grup d'Estudis Culturals, Artístics i Polítics (S Ix-xxi)

Currículum abreujat

1. Dades personals i professionals:

Mª Elisa Varela-Rodríguez, doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, professora de Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica i Història i Estudis de les dones a la Facultat de Lletres, al Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona (UdG). Participa en el Màster de Recerca en Humanitats de la Facultat de Lletres, impartint, amb d'altres professors, l'assignatura Art, Cultura i Institucions; en el Màster Online interuniversitari: La Identidad Europea Medieval (assignatura: Cultura, Universitat i Dret) i en el Màster Estudis de la Diferència Sexual (impartint l'assignatura Crear cultura en la Europa Medieval: leer, escribir y contar)del Centre de Recerca Duoda de la UB i ha participat el curs passat en el Màster de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, Máster en Historia de la Formación del Mundo Occidental (impartint l'assignatura Últimas tendencias historiográficas en los estudios de la cultura femenina en la época medieval)

Coordina el Grup de Recerca en Estudis Culturals (GRHCS078). És Investigadora principal (IP) del Grup de Recerca Consolidat SRG2014 820 Projecte Duoda. Humanitats Digitals en Femení. La Biblioteca Virtual d'investigació i docència Duoda (BViD) per la UdG, grup de doble afiliació institucional UdG-UB. Així mateix és IP del projecte HAR2016-77124-P: La escritura de la història i la alfabetización en femenino y en masculino. Fuentes escritas y visuales (Ss. XII-XX), format per un grup d'investigadores i investigadors de distintes procedències nacionals i internacionals.

Ha estat Visiting professor durant quatre anys a la Università degli Studi di Sassari (Sardegna- Itàlia) en diversos períodes de sis, quatre i dos mesos, impartint docència en la Laurea Magistrale i Triennale al Dipartimento di Storia della Facoltà di Lettere de la citada Universitat i ha participat en un projecte de recerca encapçalat pel prof. Alessandro Soddu del Dipartimento di Storia (Alle radici dell’identità. Linguaggio e rappresentazione del potere nella Sardegna medievale i participarà en el volum (editat pels profs. Alessandro Soddu i  Pinuccia F. Simbula). També ha impartit docència a la Università di Pisa.

Ha estat Secretària de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona. I vicedirectora del Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona, així com directora de la revista DUODA. Estudis de la Diferència Sexual. Ha estat co-coordinadora del projecte, encarregat per l'Institut Català de les Dones, Moments històrics de les dones a Catalunya i autora d'alguns textos, en l'actualitat és co-coordinadora de la Biblioteca Virtual d'investigació i docència Duoda i investigadora del Centre citat: www.ub.edu/duoda/bvid/ Ha estat fundadora de la Biblioteca Virtual d'investigació i docència Duoda, va presentar la idea a d'altres investigadores, i juntament amb algunes d'elles ajudar a pensar la seva estructura.

2. Històric de càrrecs de gestió:

2010-2013 Secretària de l'Institut de Recerca Històrica; 2016-   Directora de l'Institut de Recerca Històrica.

Vicedirectora del Centre de Recerca de Dones Duoda (UB) entre els anys 2001-2003; 2003-2006.

3. Altres mèrits:

 És membre del consell editorial i científic de diverses revistes (Vegueta, Litterae Caelestis...) i de col.leccions com: Europa e Mediterraneo. Storia e immagini di una comunità internazionale (C.N.R.-Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea- Cagliari).

Ha fundat i coordina el Seminari Internacional de Cultura Escrita i Visual 'Josepa Arnall Juan' que ja ha celebrat quinze edicions. És fundadora de la Col·lecció Estudis de Cultura Escrita i Visual i en l'actual editora de la mateixa, de la qual s'han publicat tres volums. És fundadora juntament amb altres investigadores de la Biblioteca virtual d'investigació i docència Duoda (BVid). Responsable de l'edició i directora de la Revista Duoda. Revista d'Estudis Feministes i més tarde DUODA. Estudis de la Diferència Sexual, des de el núm. 20 (2002) al núm. 44 (2013).

És avaluadora de projectes de recerca i de textos per diverses agències de recerca i per diverses publicacions.

4. Les línies d'investigació:

- Història del comerç mediterrani als segles XIX i XV, i específicament de l'alfabetització i circulació de la cultura escrita en el món mercantil i menestral de la Barcelona dels segles citats.

- Història de la cultura escrita: alfabetització, especialment femenina, i de la circulació de materials escrits entre dones de diferents estaments i classes socials.

- Estudis sobre llibres manuscrits a l'època medieval

- Estudis de les relacions femenines i de les d'ambdós sexes en diferents contextos històrics que són la base  de la història medieval.

- Estudis diplomàtics sobre algunes tipologies documentals.

5. Tesis doctorals dirigides:

Ha dirigit 5 tesis doctorals i està a punt de llegir-se la sexta. Hi ha tres més en avançat estat d'elaboració. Ha dirigit múltiples tesines, treballs de recerca de fi de Grau i treballs de final de Màster.

6. Algunes publicacions rellevants de més recents a menys:

1) Varela-Rodríguez, M. Elisa, Pensar l’autoritat i el poder rellegint la crònica de Ramon Muntaner, Girona,  2017 (en prensa).

2) Varela-Rodríguez, M. Elisa, La autopía de la paz encarnada en: Hildegarda de Bingen, Catalina de Siena y Juana de Arco, a La Utopía, motor de la historia. Con motivo del V Centenario de la publicación de ‘Utopía’ de Tomás Moro, Fundación Ramon Areces, Madrid, 2017.

3) Varela-Rodríguez, M. Elisa, «Per bé navegar». Materiales y piezas de embarcacions en los libros de contabilidad de mercaderes barceloneses de los siglos XIV y XV” a, Museu Marítim de Barcelona- C.S.I.C., Barcelona, 2017.

4) “The Letters of Two Queens of the Barcelona Casa Condal as an Exemple Corutesan Relationships and Political Action”, (con Núria Jornet Benito), en International Medieval Congress of Leeds, 1-7 july, 2016.

5) «Liber horarum», en Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons Bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, ed. trilingüe, Barcelona, Ediciones de la Universidad de Barcelona, 2016, 62-65

6) Varela-Rodríguez, M. Elisa, The Conception of Authority and Power in the Works of Christine de Pizan. Mediation and Consensus in her Work, a International Journal of Art and Art History, June 2016, vol. 4, No. 1, pp. 01-17.ISSN: 2374-2321 (Print), 2374-233X (Online) Published by American Research Insitute for Policy Developement. DOI: 10.15640/ijaah.v4n.v4n1p1

URL: http.// dx.doi.org/10.15640/ijaah.v4n1p1

7) Varela-Rodríguez, M. Elisa,  Introducció/Introducción a La historiografia medieval davant la crisi, Estudis de Cultura Escrita i Visual, 3, Girona, 2015, 7-30.

8) Varela-Rodríguez, M. Elisa, “El sello de la Universidad de Barcelona: de las barras y la cruz de Sant Jordi a la Inmaculada”, a  Breviario de Heloïse, Madrid: Sabina Editorial,  2015. Investigació sobre l’origen del segell de la Universitat de Barcelona, estudiant el segell des del punt de vista heràldic i també simbòlic. Aquest treball s’emmarca en la línia de recerca sobre l’estudi textual i visual fonamentalment de manuscrits medievals, però també d’altres fonts històriques com en aquest cas el segell de la Universitat de Barcelona. 

9) Varela-Rodríguez, M. Elisa, “L’arruolamento e l’equipaggio nelle navi dei mercanti catalani del XIV secolo”, a El Principado de Taranto, (secc. XII-XV),  Archivio Storico Italiano (2014). Aquest treball s’emmarca en la línia de recerca que sorgeix de la meva tesis doctoral sobre el comerç mediterràni i l’estudi del paper de l’escriptura en el món dels negocis marítims i terrestres del medi mercantil barceloní del segle XIV. Alguns dels treballs presentats es vinculen amb les meves estades primer de recerca en diversos centres Italians a Roma, Cagliari, Prato i Florència, i també de Visiting Professor en la Universitat de Sassari (Sardenya-Itàlia), en anys alterns durant 6 anys, sempre durant el segon semestre del curs en el qual no tenia docència a la Universitat de Girona, l’última estada fou l’any 2014.

10) Varela-Rodríguez, M. Elisa, Duoda, Heloïse, Madame de Sévigné, Elena del Rivero: Escriptura i creació visual: vies de transcendència cap a la llibertat femenina, a Recull de Ponències de la Universitat d’Estiu de les Dones, 7. Cornellà de Llobregat, juliol, 2014, 64-72.

11) Varela-Rodríguez, M. Elisa, “Mujeres medievales con sentido de la autoridad”, en Memoria, storia e identità. Associazione Mediterranea, Palermo, 2011, 875-894, ISSN 1828-1818. Aquest treball s’emmarca en la línia d’investigació dels estudis de les dones que va molts anys que m’ocupa una part de la meva recerca, buscant amb rigor donar compte de la importància de les dones al llarg de la història medieval catalano-aragonesa i europea dels segles XII al XV.

12)  Varela-Rodríguez, M. Elisa, “Las ideas del cuerpo y del buen gobierno en el «Prólogo de las Leges Palatinae»” (con Núria Jornet), a  Utilidad y decoro. Zeremoniell und symbolische Kommunikation in den Leges Platinae’ König Jacobs III. Von Mallorca. Herausgebeben von Gisela Drossbach und Gottfried Kerscher, Reichert Verlag Wiesbaden, 2013, 55-65, ISBN: 978-3-89500-92-6. Aquest treball es vincula amb l’estudi de la història del llibre, en aquest cas l’estudi del “Pròleg de les Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca”, en les quals es poden apreciar les idees formulades per tractadistes catalans i europeus sobre la analogia entre el cos humà i el poder i les idees del bon govern que ha de tenir un príncep o rei que sigui digne de dir-se tal i per tan poder governar els territoris i la població que hi viu.

 13) Varela-Rodríguez, M. Elisa “La pregaria diaria femenina: Els libres d’hores catalans” (con Núria Jornet), a Le plaisir de l’art du Moyen Âge. Commande, production et réception de l’oeuvre d’art. Melánges en Hommage a Xavier Barral Altet, Paris: Picard, 2012, 953-957. El text deriva de l’estudi de manuscrits medievals tan importants com l’anomenat Libro de Horas de Carlos V. En el qual vam escriure (amb Anna Muntada Torrellas) “La introducción-Prefacio y los Comentarios”,  al Libro de Horas de Carlos V.  27-143;  “El Catálogo de textos” del Libro de Horas de Carlos V, 147-212, ISBN: 84-930453-2-2 y obra completa: 84-930453-0-6.

14) Varela-Rodríguez, M. Elisa, “Les relacions amoroses d’Elo Álvarez, Aurembiaix d’Urgell, Blanca de Antillón, Teresa Gil de Vidaure, Berenguera Alfonso, Sibil·la de Saga... Amistançades, concubines o amants de Jaume I?”, a Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, vol. 1, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011, 577- 598, ISBN: 978-84-9965-086-9. És el fruit de la recerca sobre les relacions que establiren  algunes dones medievals i sobre el simbòlic que els hi donaren a aquestes relacions.

15) Varela-Rodríguez, M. Elisa, La moda e la circolazione dei tessuti nei paesi della Corona d’Aragona a Le usate leggiadre. I cortei, le cerimonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra XV e XVI secoli, Napoli-Montella (AV). Centro Francescano di Studi sul Mediterraneo, 2011, 91-111,  ISBN: 978-88-903688-1-3.

16) “Entre madres e hijas: Beatriu Ros y Àngela Benet de Tolsà de Ripoll” (con Anna Gironella Delgà), en Vidas de Mujeres del Renacimiento, Barcelona, Ediciones de la UB, 2008, 131-186.

17) Varela-Rodríguez, M. Elisa, Spezie e erbe tra usi alimentari e medicinali nella Barcellona Tardo-medievale,  a La Civiltà e la Medicina, Editrice Gaia, Salerno, 2010, 22-127. ISBN: 978-88-898-2183-1.

18) Varela-Rodríguez, M. Elisa,  “La experiencia y el tiempo de la creación siendo fiel al origen”, en DUODA. Estudios de la Diferencia Sexual, 33 (2007), 61-83. El text investigació la importància de la consciència de la importància del coneixement de l’experiència i –que ja es reconeix com plenament científic- i la importància de ser fidel a l’origen, és a dir, al fet de ser dona en el món, en la història i en el món actual.

19) Varela-Rodríguez, M. Elisa, “Aprender a leer, aprender a escribir: lectoescritura femenina (siglos XIII-XV)” a Cultura escrita & Sociedad. Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI (coord. De M. Val González de la Peña): Gijón: Trea, 2005, 59-74. Aquest estudi es situa en la línia de recerca sobre l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura, però també d’altres sabers de les dones medievals.