OFICINA VERDA - UdG SOSTENIBILITAT

Recull de notícies

Contacte

Oficina Verda

Semisoterrani Aulari Comú

Campus Montilivi

Tel. +34 972 419 850

Fax. +34 972 419 849

oficinaverda@udg.edu

facebook

UdGNoticiesCerca


Recull de notícies

20/07/2017
L'augment de temperatura en el mar Mediterrani amenaça les colònies de gorgònia vermella
gorgònia

El treball ha estat possible gràcies a les instal·lacions d'aquaris experimentals de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i ha comptat amb la col·laboració de científics de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona.

Un treball liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, i que ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona, ha estudiat la resposta a l'escalfament de poblacions de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de la Mediterrània. Estudiar aquest aspecte és clau per descobrir la vulnerabilitat de les espècies a l'escalfament de les aigües de la Mediterrània. Els resultats s'acaben de publicar a la revista Scientific Reports.

El treball ha estat possible gràcies a les instal·lacions d'aquaris experimentals de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC. Per a l'estudi es van prendre mostres de gorgònies de tres regions de la Mediterrània (Costa Catalana, Costes de Provença i Còrsega). Per tal de veure si la resposta variava en funció de la seva procedència, es van seleccionar poblacions que viuen en condicions de temperatura molt diferents i s'han mantingut en els aquaris a diferents temperatures.

Llindar crític: els 25°C
Els experiments van permetre identificar els 25°C com la temperatura crítica per la gorgònia vermella. Tal com van veure els científics, quan les poblacions són sotmeses a aquesta temperatura, en menys d'una setmana mostren els primers signes de necrosi. Quan s'exposen a temperatures superiors a 26°C, en pocs dies més del 90% de les colònies moren en la seva totalitat.

Un cop identificada la temperatura crítica, les poblacions es van mantenir a 25°C durant uns 30 dies. "La hipòtesi de treball", explica el científic de l'ICM-CSIC Joaquim Garrabou, "era que les poblacions que normalment viuen en condicions més fredes presentarien un major impacte a l'estrès tèrmic que aquelles poblacions que viuen en contextos tèrmics més càlids".

No obstant això, el resultat de l'estudi va mostrar que la resposta no està lligada a la geografia ni als contextos tèrmics en els quals habiten normalment les gorgònies ja que els exemplars de contextos més càlids no necessàriament resistien millor la calor que les de contextos més freds. Així i tot, "la bona notícia", afirma Joaquim Garrabou, "és que totes les poblacions van mostrar algunes colònies resistents a la calor, independentment de l'àrea d'origen".

Identificar colònies resistents seria útil per plantejar accions de restauració davant l'escenari futur d'escalfament global ja que permetria seleccionar aquelles més termoresistents. Colònies que, se suposa, tindrien la capacitat genètica d'adaptar i resistir millor la calor.

Els resultats de l'experiment es van combinar amb una anàlisi de la genètica de poblacions, fet que va permetre identificar la deriva genètica com un procés clau que podria limitar la capacitat d'adaptació de les poblacions.

Espècie estructural que genera hàbitats
Aquest treball és important per a abordar l'anàlisi sobre la vulnerabilitat dels ecosistemes mediterranis al canvi climàtic. La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és una espècie de les trucades estructurals: és font d'aliment i refugi de peixos juvenils i invertebrats, pel que la seva presència genera hàbitats per a molts altres organismes. Per això, conèixer els impactes sobre les seves poblacions permetrà explorar les conseqüències sobre les comunitats que estructuren.

Tal com explica Joaquim Garrabou, en principi "els escenaris d'escalfament indiquen que per a finals del present segle, de mitjana, la temperatura de la Mediterrània pujarà 3°C (0,3°C per dècada)".

Tanmateix, les observacions disponibles mostren unes taxes d'escalfament que són, de fet, "superiors en moltes zones de la Mediterrània, per la qual cosa és d'esperar que les poblacions pateixin un major nombre de casos de mortalitat", indica Cristina Linares de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. "Per això cal reforçar les mesures de conservació de les poblacions de gorgònia vermella i de les comunitats emblemàtiques del coral·ligen que caracteritzen", afegeix la investigadora.

Font: Regional and local environmental conditions do not shape the response to warming of a marine habitat-forming species. C. Crisci, J.-B. Ledoux, K. Mokhtar- Jamaï, M. Bally, N. Bensoussan, D. Aurelle, E. Cebrian, R. Coma, J.- P. Féral, M. La Rivière, C. Linares, P. López-Sendino, C. Marschal, M. Ribes, N. Teixidó, F. Zuberer & J. Garrabou. Scientific Reports 7, Article number: 5069 (2017)  doi:10.1038/s41598-017-05220-4

Autor de la fotografia: Joaquim Garrabou / ICM-CSIC