Una guerra civil de palabras: el impacto cultural de la Gran Guerra en Cataluña, España y Europa (1914-2014) 

CV ponentes

MLHTML

Contacte

Secretaria del congrés
Universitat de Girona – Fac. de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 - Girona

congresguerra2014@udg.edu

 

Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

CV ponents

JOSÉ ÁLVAREZ JUNCO (Universidad Complutense de Madrid)

Catedrático ­de Historia del Pensamiento y los Movimientos Polí­ticos y Sociales de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, Universidad Complutense de Madrid. Entre 1992 y 2000, ocupó la cátedra Príncipe de Asturias del Departamento de Historia de la Universidad de Tufts (Boston, Massachusetts), y dirigió el seminario de Estudios Ibéricos del Centro de Estudios Europeos de la Universidad de Harvard. Entre 2004 y 2008 fue Director del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Entre sus publicaciones destacan La ideología política del anarquismo español (1868-1910), Madrid, Siglo XXI, 1976; El "Emperador del Paralelo". Alejandro Lerroux y la demagogia popu­lista, Madrid, Alianza Editorial, 1990; y Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX, Madrid, Taurus, 2001.



PAUL AUBERT (Université Aix en Provence)

Catedrático de Literatura y Civilización Españolas Contemporáneas (clase excepcional) en la Université de Aix-Marseille. Es diplomado de Ciencias Políticas y autor de una tesis doctoral sobre La Prensa y su público durante la Primera guerra mundial (1983) y de una tesis de Estado sobre Los intelectuales españoles y la política -1898-1936 (1996). Y Habilitado a dirigir tesis en Historia (1996). Es director del Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne (50 números publicados). Fue miembro (1987-1990) y director de estudios de la Casa de Velázquez (1991-1997), y director adjunto para las Ciencias Humanas en el Ministerio de la Educación y la Investigación. Dirige un programa de investigación sobre Cultura política y transferencias culturales en la Europa meridional en el CNRS (UMR 7303). Acaba de publicar La frustration de l’intellectuel libéral – Espagne - 1898-1939 (éditions Sulliver, 2010) que se publicará en España. Y, en colaboración con Eduardo González Calleja, Nidos de espías, España y Francia en la Primera Guerra mundial. 1914-1919 (Madrid, Alianza ed.), 2014).

 

 

MIQUEL BERGA (Universitat Pompeu Fabra)

Professor de literatura anglesa a la Facultat d’Humanitats, de la qual ha estat degà durant vuit anys. Ha publicat extensament sobre escriptors anglosaxons relacionats amb la guerra civil espanyola. És autor d’estudis introductoris a diverses edicions de les obres de George Orwell sobre el qual ha publicat estudis monogràfics (Mil nou-cents vuitanta-quatre: Radiografia d’un malson, 1984) i capítols en llibres col·lectius (“The Road from 1984”, 2001; “George Orwell: Into the Twenty-first century”, 2004). La seva biografia de John Langdon-Davies (1991) va ser guardonada amb el Premi de la Fundació congrés de cultura catalana. Ha comissariat l’exposició “Orwell: Viatge a una guerra” (2003) i l’antològica del gran fotògraf de la guerra civil Agustí Centelles, “Centelles: Las vidas de un fotógrafo, 1909-1985”, presentada a Barcelona, Madrid, París (Jeu de Paume), Guanajuato (Festival Cervantino) i a altres ciutats espanyoles i europees. Recentment, ha editat en català i castellà els relats autobiogràfics de Nancy Johnstone amb el títol Un hotel a la costa, (Tusquets 2011/2013). Va dirigir els pioners Cursos de Qualificació Pedagògica per llengua anglesa (UPF/UOC) i és chief editor dels mensual Catalonia Today i articulista regular a El PuntAvui. D’ençà l’any 2000 presideix l’APAC (Associació de Professors d’Anglès de Catalunya).

 

 

ENRIC BOU (Ca’Foscari, Venezia)

Catedràtic de literatura catalana i espanyola a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia. Abans va ser professor d’estudis hispànics a Brown University (1996-2011),  al Wellesley College (Boston) i a la Universitat de Barcelona. Especialista en el segle XX, ha publicat, entre altres, els llibres Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques (Edicions 62, 1993), La crisi de la paraula. La Poesia Visual: un discurs poètic alternatiu (Ed. 62, 2003) i Daliccionario. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí (Tusquets, 2004). Ha dirigit el Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana (Ed. 62, 2000) i un Panorama crític de la literatura catalana (2 volums, Vicens Vives 2009-2010). A més, ha editat l’obra completa de Pedro Salinas (Càtedra, 2007) i part de la seva correspondència. La seva última monografia és un assaig sobre l’espai, Invention of Space. City, Travel and Literature (Vervuert-Iberoamericana, 2013) / La invenció de l’espai. Ciutat i viatge (Universitat de València, 2013). Ha presidit la North American Catalan Society (2007-10), i és el director de la Catalan Review i de Rassegna Iberistica.

 

 

PATRIZIA DOGLIANI (Università degli Studi di Bologna)

Patrizia Dogliani è professore ordinario (cattedratico) di Storia contemporanea all’Università di Bologna. Ha conseguito una laurea (licencia) all’università di Bologna un dottorato in storia sociale  all’Université de Paris VIII;  ed è stata Visiting professor in numerose istituzioni accademiche, particolarmente in Francia, negli Stati Uniti  e in Australia. Si occupa di storia dei giovani e delle generazioni, di storia e memoria dei conflitti in epoca contemporanea, di storia urbana, di storia dei fascismi e delle sinistre in Europa, di storia e media. E’ autrice di un centinaio di saggi apparsi in Italia e all’estero e di diverse monografie, tra esse segnaliamo: La scuola delle reclute. L’Internazionale giovanile socialista, Einaudi, Torino, 1983;  Un laboratorio di socialismo municipale, Francia 1870-1920, Milano, 1991;  Tra guerre e pace. Memorie e rappresentazioni dei conflitti e dell'Olocausto, Milano, 2001; L'Europa a scuola. Percorsi dell'istruzione tra Ottocento e Novecento, Roma, 2002; Storia dei giovani, Milano, 2003;  Il fascismo degli italiani. Una storia sociale, Torino  2008 e 2014 ; e tra le ultime curatele: (con R. Bosworth) Italian Fascism. History, Memory and Representation, London, 1999; e (con O. Gaspari) L’Europa dei comuni, Roma, 2002 e Pratiche e saperi comunali all’origine dell’urbanistica in Italia, Bologna, 2012.

 

 

VITA FORTUNATI (Università degli Studi di Bologna)

Professor of English and Comparative  Literatures at the University of Bologna.  Her main fields of research include modernism, utopian studies, memory studies, the interaction between fiction and visual arts, Gender and Women’s studies. Recently, she has worked on the representation of aging in European literature and on autobiography. Among her most recent publications are: Dictionary of Literary Utopians (Champion, Paris 2000), Il senso critico. Saggi di Ford Madox Ford (Alinea, Firenze, 2001); The Controversial Women’s Body: Images and Representations in Literature and Art (BUP, Bologna, 2003). Studi di genere e memoria culturale, Women and Cultural Memory, (2004);  Memoria/memorie: percorsi transdisciplinari, (Meltemi, Roma, 2007) Histoire transnationale de l'utopie litteraire et de l'utopisme (Champion, Paris 2008); Conflitti, strategie di rappresentazione della guerra nella cultura contemporanea, (Meltemi, Roma, 2008); Memories and Representation of War in Europe (Rodopi, 2009)  Biocomplexity At The Cutting Edge Of Physics, System Biology and Humanities, ed. by Gastone Castellani, Vita Fortunati, Claudio Franceschi and Elena Lamberti (BUP, Bologna 2008). She has also published several essays on the First World War (on European war diaries, on writing/Visualising World I as a complex Act of representation) and on European and Modernist literature (on Ford, Conrad, Lawrence and Woolf). She was the coordinator of the European Thematic Network (ETN) Cotepra, dedicated to comparative studies.  She was the general coordinator of the ETN Acume, on the theme of «Cultural Memory», and she has been the general coordinator of the ETN project ACUME2, on «Interfacing Sciences, Literature and the Humanities».

 

 

MAXIMILIANO FUENTES CODERA (Universitat de Girona)

Professor associat de l'àrea d'Història Contemporània de la Universitat de Girona, va llegir el juliol de 2011 la seva tesi doctoral amb menció europea “Un viaje por los extremos. Eugeni d’Ors entre la Gran Guerra y el fascismo (1914-1923)”. Ha treballat en les relacions intel·lectuals entre França i Espanya durant la Gran Guerra (Un viaje por los extremos. Eugeni d’Ors en los primeros años de la Gran Guerra, Lérida, Pagès Editors – Universitat de Lleida, 2009), la historiografia dels intel·lectuals espanyols i la guerra (“Los intelectuales españoles y la Gran Guerra, ¿un caso excepcional?”, Storica: Rivista quadrimestrale, núm. 46, 2010), i les relacions culturals i intel·lectuals entre Argentina i Espanya en les primeres dècades del segle XX (“El novecentismo español en Argentina. El Colegio Novecentista y la influencia de Eugeni D’Ors en las primeras décadas del siglo XX”, en Paula Bruno (ed.), Sociabilidades intelectuales. Argentina, 1850-1930, Buenos Aires, Universidad de Quilmes, 2013 (en prensa). Ha coordinat un dossier per a la revista Ayer titulat “La Gran Guerra de los intelectuales: España en Europa” (91/2013-3) i acaba de publicar el volum España en la Primera Guerra Mundial. Una movilización cultural (Akal, 2014).

 

 

PATRICIO GELI (Universidad Nacional de Tres de Febrero – Universidad de Buenos Aires)

Realizó estudios de grado en Historia en la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires (FFYL/UBA) y se doctoró en esa misma disciplina en la Universidad de Leiden. Es Profesor Titular Ordinario del grado y el doctorado en Historia en la Universidad Nacional de Tres de Febrero (UNTREF) y Profesor Adjunto a cargo de Problemas Mundiales Contemporáneos (FFYL/UBA). Dirige el proyecto de investigación Historias intelectuales atlánticas.  Europa y la Argentina de la “Belle Époque” a la Guerra Fría: ideas, intérpretes y escenarios políticos (UNTREF). Ha escrito diversas publicaciones relativas a  culturas políticas e intelectuales en América y Europa.

 


JOSÉ RAMÓN GONZÁLEZ (Universidad de Valladolid)

Licenciado en Filología Hispánica por la Universidad Complutense, realizó estudios de Máster y Doctorado en la Universidad de California (Davis). Desde 1991 es profesor en la Universidad de Valladolid. Especialista en literatura española contemporánea, ha publicado dos libros sobre Ramón Pérez de Ayala - Etica y estética. Las novelas poemáticas de la vida española de Ramón Pérez de Ayala (1992) y Ramón Pérez de Ayala (1993) -, un estudio sobre el cuento español contemporáneo - en colaboración con Epicteto Díaz Navarro- El cuento español en el siglo XX (2002) y numerosos artículos en revistas nacionales e internacionales. Es responsable de la reedición de Ready (2003), novela del escritor exiliado Antonio Ortega, de una antología de las crónicas de la guerra de Marruecos de José Díaz Fernández (2004) y de un volumen de relatos de Álvaro Fernández Suárez (Un pequeño país de cuento, 2005). Ha reeditado Ocho días en Leningrado (2009), libro de viajes de Luis Amado Blanco publicado originalmente en 1932, y La noche ancha, del escritor exiliado José Ramón González-Regueral (2010), y es el responsable de la antología Pensar por lo breve. Aforística española de entresiglos [1980-2012]. Ha coordinado, en colaboración con Jordi Amat, el número monográfico de Ínsula “Las palabras de la guerra. La guerra de las palabras (1914-1918)” y es autor del libro Figuraciones de la Gran Guerra: los escritores españoles ante el conflicto europeo. Ha sido profesor visitante en la Universidad de California y ha impartido conferencias y seminarios en Skovde (Suecia), Arizona, Missouri, Yale, Nueva York, Lublin (Polonia), Puerto Rico, Guatemala y Montevideo, entre otros. Es Secretario de la “Cátedra Miguel Delibes” (Universidad de Valladolid/Graduate Center de la City University of New York), y dirige, desde 2007, el Departamento de Literatura Española y Teoría de la Literatura y Literatura Comparada de la Universidad de Valladolid.

 

 

ANTONIO MONEGAL (Universitat Pompeu Fabra)

Antonio Monegal és Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra. Doctor per Harvard University, ha ensenyat a Cornell, Harvard, Princeton i Chicago. És autor de Luis Buñuel de la literatura al cine: Una poética del objeto i En los límites de la diferencia: Poesía e imagen en las vanguardias hispánicas, editor de les obres de García Lorca Viaje a la luna, El público y El sueño de la vida, i coordinador de Literatura y pintura i Política y (po)ética de las imágenes de guerra. Va ser un dels comissaris de l’exposició “En Guerra” al CCCB l’any 2004 i investigador principal d’un projecte sobre “El discurs de la guerra a la literatura i les arts visuals”. Actualment coordina el Doctorat en Humanitats i el Grup de Recerca en Literatura Comparada de la UPF.

 

 

XOSÉ M. NÚÑEZ SEIXAS (Ludwig-Maximilians-Universität München)

Doctor en Historia Contemporánea por el Instituto Universitario Europeo de Florencia, catedrático de la misma materia (en excedencia) en la Universidad de Santiago de Compostela, y en la actualidad catedrático de Historia Contemporánea de Europa en la Universidad Ludwig-Maximilian de Múnich. Se ha especializado en el estudio comparado de los nacionalismos europeos e ibéricos, así como en estudios migratorios y en la historia sociocultural de la guerra. Entre sus últimos libros como autor único destacan Entre Ginebra y Berlín. La cuestión de las minorías nacionales y la política internacional en Europa, 1914-1939 (Madrid, 2001); Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió de les minories nacionals a Europa (1914-1936) (Valencia, 2010); Patriotas y demócratas. El discurso nacionalista español después de Franco (Madrid, 2010); La sombra del César. Santiago Montero Díaz, una biografía entre la nación y la revolución (Granada, 2012) e Icônes littéraires et stéréotypes sociaux: L’image des immigrants galiciens en Argentine, 1800-1960 (Besançon, 2013); también ha editado los volúmenes colectivos Ser españoles. Imaginarios nacionalistas en el siglo XX (Barcelona, 2013, con Javier Moreno) e Imaginarios y representaciones de España durante el franquismo (Madrid, 2014, con S. Michonneau).

 

 

ANA PAULA PIRES (Universidade Nova de Lisboa)

Ana Paula Pires is a Post-doc fellow researcher at the Instituto de História Contemporânea with a project entitled: “The other front: African economy and World War I”.She has a PHD in History, with a specialization in Contemporary Economic and Social History, the topic of her thesis was “Portugal and the First World War. The Republic and the War Economy”.

Ana Pires is currently a member of the editorial Board de 1914-1918 Online International Encyclopedia of the First World War (http://www.1914-1918-online.net ), coord. Oliver Janz (Freie Universitåt Berlin and Alan Kramer (Trinity College, Dublin), and with Fernanda Rollo and Filipe Ribeiro de Menezes, Section Editor for Portugal. Pires is also co-founder of the International Network for the Study of the Great War in Africa http://africagreatwar.wordpress.com/.

 

XAVIER PLA BARBERO (Universitat de Girona)

Professor titular de literatura catalana contemporània i de teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Ha estat professor visitant a la Stanford University (Califòrnia) el 2008 i a l'École des Hautes Études en Sciences Socials de París (2006). És l'investigador principal del projecte d'investigació “El impacto de la ‘guerra civil europea’ en la figura del escritor-periodista (1914-1945)”, ref. FFI2012-35868. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. És l'actual editor filològic de l'Obra Catalana d'Eugeni d'Ors, principal orientador de la cultura catalana durant el període marc del congrés, i ha redactat el pròleg a la reedició del primer volum de les Memòries polítiques (1890-1917) de l'intel·lectual i periodista Claudi Ametlla (2013), que versa específicament sobre els seus inicis professionals i l’ambient intel·lectual a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i editor dels volums Cartes a Pere (Destino, 1996), Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (Quaderns Crema, 2001) i també ha estat el curador de l'edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (Destino, 2004). D'altra banda, va guanyar el premi d'assaig Joan Fuster 2006 amb el llibre Simenon i la connexió catalana (3i4, 2007). Aquests últims anys, ha publicat nombrosos estudis sobre l'obra literària de Jorge Semprún, Claudio Magris, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Blai Bonet i Joan Sales entre d'altres. Com a crític literari, és col·laborador del suplement literari Cultura/s de La Vanguardia i del setmanari El Temps.

 

 

AUGUST RAFANELL (Universitat de Girona) 

Professor de la Universitat de Girona des del 1986, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani; destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llenguacatalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans. Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació. Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària (2001). Entre altres treballs, és autor dels llibres El futur de llenguacatalana (1990, amb M. Prats i A. Rossich), Un nom per a la llengua (1991), La llengua silenciada (1999), El català modern (2000), La il·lusió occitana (2006, premi Serra d’Or de recerca 2007), que examina les relacions històriques i literàries entre Occitània i Catalunya i Notícies d’abans d’ahir (2012), premi Modest Reixach de l'Institut d’Estudis Catalans 2013.

 

 

MARÍA INÉS TATO (CONICET-Universidad de Buenos Aires)

Doctora en Historia por la Universidad de Buenos Aires (UBA). Investigadora Independiente del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET). Cofundadora y Coordinadora del Grupo de Estudios Históricos sobre la Guerra (GEHiGue), radicado en el Instituto de Historia Argentina y Americana “Dr. Emilio Ravignani”, unidad ejecutora UBA/CONICET. Docente en las carreras de Historia y de Ciencia Política de la UBA. Autora de Viento de Fronda. Liberalismo, conservadurismo y democracia en la Argentina, 1911-1932 (2004), de artículos de revistas científicas y de capítulos de libros colectivos publicados en la Argentina y en el exterior, y coeditora de Del Centenario al peronismo. Dimensiones de la vida política argentina (con Martín Castro, 2010) y de Toward a history of the First World War in Latin America (con Olivier Compagnon, en prensa).