Institut de Recerca Històrica

Seccions

Contacte

Institut de Recerca Històrica

Plaça Ferrater Mora, 1
17071 Girona
Tel. 972 418 945
Fax 972 418 230

dir.irh@udg.edu

www.udg.edu/irh

Seccions

L’Institut de Recerca Històrica (IRH) s'estructura en tres seccions: el Centre de Recerca d’Història Rural, el Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria i el Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals. Tots els membres de l'institut estan adscrits a una de les seves seccions i també poden compartir l'adscripció a més d’una secció.

 

El Centre de Recerca d'Història Rural (CRHR), format per membres de l’IRH, està especialitzat des de l'any 1993 en l'estudi de la història de les societats rurals, un camp d'investigació que gaudeix d'una tradició i d'un prestigi reconeguts tant a escala nacional com internacional

L'especialització del CRHR en la història rural està propiciada, d'una banda, per la riquesa de la regió de Girona en fonts arxivístiques adequades per a l'estudi d'aquest camp de recerca i, de l'altra, per la necessitat d'optimitzar els recursos humans i materials disponibles focalitzant-los en un camp de recerca concret.

L'especialització permet, a més, programar amb coherència seminaris, jornades, col·loquis, publicacions, etc. que facin de suport, i alhora serveixin de canal de difusió de les activitats de recerca que es porten a terme des del Centre.

Les línies de recerca que desenvolupa actualment el Centre de Recerca d'Història Rural es vinculen al grup de recerca Història de les Societats Rurals (GRHCS035) i se centren en els temes següents:

  • Drets de propietat i formes d'explotació de la feina de pagès (segles XII-XX). Estudi de les relacions socials establertes entorn dels drets de propietat sobre la terra i l'aigua, la seva transformació i els processos de mobilitat social que hi estan vinculats.
  • Condicions ambientals i desenvolupament agrari (segles XIV-XX). Anàlisi de l'efecte de les condicions ambientals sobre les possibilitats de canvi tècnic en les agricultures mediterrànies, especialment la catalana.
  • Paisatge i memòria social (segles XIV-XX). Estudi de la conversió del medi natural en medi cultural al llarg de la història, amb especial èmfasi en les relacions entre paisatge, geopolítica i nació, i el pairalisme i altres llocs de memòria de la societat rural tradicional.

El Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria (LAP) està format pels membres de l’IRH que s’ocupen de la docència i la recerca en l’àmbit de la prehistòria, el món antic i l’arqueologia. Els treballs del LAP se centren en dues grans àrees, la primera sobre el coneixement del món antic a les comarques gironines, on actualment desenvolupa un projecte de recerca sobre la romanització dels territoris de la vella Gerunda, amb excavacions a Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix, i un altre sobre les excavacions prehistòriques de Serinyà. Paral·lelament, els seus membres també treballen en recerca arqueològica a Tarragona i Itàlia, i en un estudi de les pintures murals prehistòriques del Sàhara.

Els interessos del LAP sempre han tingut una doble vocació: d'una banda, la recerca, i de l’altra, la formació dels alumnes de la UdG, amb la seva participació activa en la recerca. Alhora, una de les motivacions principals del LAP és la difusió del coneixement i per això organitza seminaris i jornades, edita la col·lecció Studies on the rural world in the Roman period, publica els resultats de les seves excavacions —com la sèrie monogràfica sobre el jaciment de Sant Julià de Ramis— i també participa en exposicions.

Les línies de recerca que impulsa el LAP es vinculen al grup de recerca Arqueologia i Prehistòria (GRHCS083) i desenvolupen els següents temes:

  • Investigació arqueològica. Estudi del passat a través de les seves restes materials. Excavacions i prospeccions arqueològiques i estudi de la cultura material en tots els seus vessants. Teoria de l’arqueologia. Metodologia.
  • Patrimoni cultural. Teoria del patrimoni cultural. Metodologia. Estudis de públic, valorització de llocs i centres patrimonials, museologia i museografia.

El Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals (SPEPC), format pels membres de l’IRH de diverses especialitats amb l’objectiu comú de fomentar la recerca i la difusió del coneixement en l’àmbit de la història política i cultural, així com la reflexió sobre les implicacions actuals d’aquest coneixement. Aquesta tasca es realitza des de perspectives metodològiques diverses per tal de promoure la interdisciplinarietat de la recerca.

A més de conferències i cursos, l'SPEPC organitza cada any el Seminari Internacional de Cultura Escrita Josepa Arnall i Juan, i el Colloquium Studium Medievale. Aquest any 2008 també s'han fet les Primeres Jornades del Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals, dedicades a “La memòria de les llibertats antigues a la política del segle XIX” i s'ha iniciat la publicació de Studium Medievale. Revista de Cultura Visual - Cultura Escrita, juntament amb l’Associació Amics de Besalú.

Abans de la recreació de l'IRH, una part dels components de la secció ja estaven organitzats en dos grups de recerca: el grup de recreca Estudis Culturals (GRHCS078) i el grup Història, Memòria, Identitats (GRHCS086), creat més recentment per agrupar els professors i professores que es dediquen sobretot a la història política. D'aquesta manera la recerca de l'SPEPC s'articula en dos grans blocs: la cultura escrita i l'art de les èpoques medieval i moderna, per una banda, i la construcció i difusió de la memòria històrica en l’època contemporània, per l'altra. Les principals línies de recerca que impulsa actualment l'SPEPC són les següents:

  • La cultura escrita i els processos d’urbanització. Creació, recepció, difusió i estudi dels testimonis escrits. Materialitat i discursos.
  • Cultura visual i morfogènesi arquitectònica. Examen dels processos de gestació, difusió i recepció dels significats i usos d’imatges i construccions.
  • Estudi del patrimoni artístic i escrit de les comarques gironines.
  • Anàlisi dels processos de construcció, reconeixement i atribució d’identitats diverses: polítiques nacionals, socials, sexuals i de gènere.
  • El poder polític. Anàlisi de les formes de consens i de repressió i de les seves conseqüències sobre la població (especialment, deportacions i exilis).
  • Formació i usos de la memòria. Anàlisi de l’evolució de la historiografia i les seves relacions amb el poder i la política.
  • Transferència del coneixement: divulgació i assessorament sobre història i art de les èpoques medieval, moderna i contemporània (exposicions, itineraris, dramatitzacions, congressos, seminaris, jornades d’estudis...). 

 

Claustre