Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV)

Arxiu de notícies

Arxiu de notícies

19/02/2014
Coneixement per a un diagnòstic més acurat de la fibromiàlgia, segons la tesi de Dagmar Keller
Fibromialgia

Aquesta tesi dirigida per Manuel de Gracia i Josep Garré, membres de l'IRQV de la UdG, ha identificat dos subtipus de fibromiàlgia i els ha determinat en termes de característica de la personalitat, de presència de psicopatologia i de qualitat de vida relacionada amb la salut.

La fibromiàlgia és una malaltia que es caracteritza pel dolor crònic osteoarticular generalitzat, que la persona afectada localitza freqüentment en zones de l'aparell locomotor. Hi ha altres manifestacions clíniques comunes que presenten els pacients que la pateixen, que en diferents graus són la fatiga intensa, alteracions de la son, parestèsies a les extremitats, rigidesa articular, cefalees i sensació de tumefacció a les mans, a més de simptomatologia depressiva i ansietat i problemes cognitius (disminució de la capacitat de concentració i pèrdues de memòria). No existeix un tractament farmacològic per a la cura de la malaltia, ni tampoc un tractament específic per pal·liar els seus símptomes. Els metges recepten d’acord amb la simptomatologia que pot patir cada pacient, que pot ser molt àmplia o que pot fer que no necessitin prendre res.

La psicòloga Dagmar Keller, col·laboradora de IAS de Girona, ha defensat recentment la tesi doctoral Clasificación del subtipos de fibromialgia de acuerdo con la simptomatologia clínica y anàlisis de las diferencias de personalidad, psicopatologia concomitante y calidad de vida percibida, que han dirigit els professors de Psicologia i Medicina, Manuel de Gracia i Josep Garre, membres de l'Institut de Recerca de Qualitat de Vida de la UdG. Els resultats de l’estudi de Keller recolzen l’existència de perfils diferenciats entre els pacients de Síndrome de Fibromiàlgia (SFM) i destaquen, com fa la bibliografia mèdica disponible, que l’heterogeneïtat de la SFM es deu principalment a diferències en una simptomatologia angoixada i depressiva, associada a una més gran afectació psicopatològica.

La recerca ha tingut per objectiu una millor caracterització de la malaltia. És per aquesta raó que la psicòloga ha desenvolupat una metodologia que li ha permès identificar els subgrups de pacients amb SFM a partir dels símptomes que presenten, n’ha determinat les diferències en termes de característiques de personalitat, de presència psicopatològica i de percepció rebuda de la qualitat de vida relacionada amb la salut, considerada en funció del subgrup de SFM. També, ha identificat les característiques de personalitat associades als diferents subtipus de SFM. El treball l’ha dut a terme emprant una metodologia que ha inclòs l’estudi observacional, analític i transversal, que incorpora una mostra duta a terme amb seixanta-sis pacients diagnosticats de SFM.

Amb aquestes premisses, Keller, ha treballat la hipòtesi de la identificació dels grups de pacients amb diferents perfils simptomatològics a partir de les sub-escales de símptomes físics i psíquics de la FIQ (Fibromyalgie Impact Questionnaire), la qual cosa li ha permès identificar grups de pacients amb diferents perfils simptomatològics. Ha seguit, també, la possibilitat que el grup de pacients amb uns indicadors més grans pel que fa a la simptomatologia física i psicològica i menor qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS) presenti diferències en les puntuacions de les escales de característiques de personalitat MMPI (Minnesota Multiphasic Personality Inventory). Finalment, ha demostrat que les puntuacions en les escales clíniques del MMPI permeten la identificació de diferències significatives de personalitat entre els subtipus de SFM.

Les conclusions que presenta la tesi de Dagmar Keller donen suport a l’existència de perfils diferenciats entre pacients amb SFM. L’heterogeneïtat característica del SFM es deuria, principalment, a diferències entre la simptomatologia angoixada i la depressiva, juntament a una més gran afectació de l’esfera psicopatològica.